tag:blogger.com,1999:blog-34176648756331531022012-02-27T01:28:41.060+01:00Sense pressesBloc per a la reflexió i, si s'escau, el debatBrianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.comBlogger971100tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-66113999640832203702012-02-27T00:24:00.000+01:002012-02-27T00:24:38.373+01:00En castellà també, sisplau
Reciclat, però encara val
Article de Eduard Voltes al diari Ara del diumenge 26, que m'ha semblat particularment lúcid. Si no esteu registrats (accés gratuït limitat) no hi podreu accedir, però en reproduiré d'amagatotis alguns paràgrafs per què us en feu una idea cabal:
«¿Vostè donaria suport a un polític que no parlés mai en la seva llengua? ¿S'apuntaria a un projecte que emetés senyalsBrianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-49623500178130997482012-02-16T23:16:00.000+01:002012-02-16T23:16:47.155+01:00¿I per què no a Màlaga, posem per cas?
Las Vegas sota l'atac marcià
Em refereixo al projecte de megacomplex de joc i oci anomenat Eurovegas. No cal que m'estengui en detalls perquè tothom ja sap de que va: la multinacional del joc Las Vegas Sands Corp. (¿recordeu "La cuadrilla de los once"?), amb grans complexes turistico-lúdics a Las Vegas, Macao i Singapur, ha mostrat interès per muntar-ne un de similar a Europa, i d'entrada ha Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-36671436316380377712012-02-10T00:31:00.000+01:002012-02-10T00:31:43.296+01:00És la industria, estúpids!
La Maquinista de la Barceloneta (Wiki)
Per a mi, que sempre havia treballat a la industria, veure com en els darrers 30 anys la industria a Catalunya, i molt en concret a Barcelona, ha anat minvant i retrocedint, ha esdevingut un motiu a voltes de tristesa, a voltes d'angoixa, quan no d'ambdues coses. Des de la perspectiva de (relativament novell) jubilat, i vist com han anat les coses, només Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-77858256188813690362012-02-03T00:58:00.000+01:002012-02-03T00:58:11.161+01:00No era això, companys.
Quasi tots els articles de opinió que es publiquen sobre el proper congrés del PSOE posen l'èmfasi en el mateix fet: les idees no compten ni poc ni molt, es tracta només de saber quines persones coparan els llocs decisius dins de l'aparell. Antoni Segura, catedràtic de la UB, ho expressa de forma molt clara en l'article "De Suresnes a Sevilla" de El Periódico del dia 2:
"...el que centra Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-87105275804741401162012-01-23T01:01:00.000+01:002012-01-23T01:01:54.848+01:00"Cherchez la femme"
¡ Pugi a bord, cony !
He de confessar-ho: no puc reprimir una certa empatia envers el capità Francesco Schettino. Jo ho sé, el seu comportament va ser irresponsable, covard, miserable... I no obstant, quan veig que algú és insultat, escarnit i arrossegat per la plaça pública, penso inevitablement amb la condició humana: tant desmesurada en l'admiració i la adulació de l'heroi (en aquest cas Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-22434106034605952202012-01-15T00:15:00.000+01:002012-01-15T00:15:35.190+01:00Les classes mitgesHo diré d'entrada per si algú vol sortir corrent: simpatitzo amb l'apujada de l'IRPF aprovada al primer Consell de ministres del Govern de Rajoy.
A ningú li haurà passat desapercebut que als darreres anys s'ha anat produint un canvi gradual en la denominació del cos central de la societat: el que abans se'n deia classe treballadora ara ens agrada més dir-ne classe mitja. O, per ser més Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-76415905289015655262011-12-31T18:08:00.000+01:002011-12-31T18:08:59.479+01:00Aquests pobres diables
Aeroport qualsevol en un Nadal qualsevol
Ja vaig parlar una vegada del llibre de Rafael Argullol, "Visión desde el fondo del mar", del seu caràcter calidoscòpic i de la seva considerable extensió, que depassa folgadament les mil pàgines. Afortunadament la seva estructura desmanegada (altrament la seva lectura seria impossible per a un lector inconstant com jo) permet una lectura Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-87149604043259922222011-12-13T13:48:00.000+01:002011-12-13T13:48:10.876+01:00¿Hi ha vida inteŀligent a la Terra?
De aquí
No és una boutade. Em refereixo concretament a inteŀligència coŀlectiva en tant que espècie, no a la inteŀligència individual que tenim tots en major o menor grau. No hi ha una definició universal de inteŀligència però als efectes del que vull dir podríem partir d'aquest fragment extret de la Wikipèdia:
...habilitat de comprendre idees complexes, d'adaptar-se eficaçment a l'entorn, Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-2496212589803577232011-12-02T00:41:00.000+01:002011-12-02T00:41:27.774+01:00Max Weber vs Rosa Luxemburg (i 2)
Rosa Luxemburg al 1907 (Wiki)
A l'assaig "La política com a professió" Weber comença fent una distinció molt categòrica entre dues ètiques: la de la convicció i la de la responsabilitat. Té al cap els socialistes revolucionaris de la Segona Internacional reunits a Zimmerwald el 1915 i liderats per Lenin, als quals posa com exemple de subjectes moguts per la ètica de la convicció —propiciar la Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-28060253484307773942011-11-30T20:38:00.000+01:002011-11-30T20:38:09.936+01:00Max Weber vs Rosa Luxemburg (1)
De Wikipedia
El 28 de gener de 1919, als tres mesos escassos del final de la Primera Guerra Mundial, Max Weber, convidat per la Associació Lliure de Estudiants de Munich, va pronunciar una conferència sota el títol de: "La política com a professió". En aquesta conferència Weber introdueix una de les seves idees clau: la distinció entre la ètica de la convicció i la ètica de la responsabilitat.Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-1201132832692014332011-11-25T16:53:00.000+01:002011-11-25T16:53:14.682+01:00Pagar per parlar, o per fornicar
La mort de Onàn, de Franc Lanjšček
En algun moment de la meva vida he anat al psicòleg. Psicòleg, que no psicoanalista, perquè no crec en el mètode del doctor Freud (vull dir que no crec que tingui cap base científica, com pretenia el doctor), però sí crec que pot ser útil que un professional t'ajudi a endreçar la ment. Quan ho he fet —dos o tres cops a la meva vida— les sessions no s'han Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-20647693534743754442011-11-15T20:55:00.000+01:002011-11-15T20:55:18.297+01:00Puritanisme (d'estar per casa) i democràciaArran dels canvis de govern a Grècia i
Itàlia s'han sentit i s'han llegit tota classe de desqualificacions i de
exageracions: des que s'ha posat al cap dels governs a persones que
no han sigut escollides pel poble fins a que s'ha segrestat la
democràcia, s'ha cedit al xantatge de "Merkozy" (Merkel+Sarkozy) —els
nous papus de la progressia— o, fins i tot, que Alemanya
imposa la seva Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-83544708333033519192011-11-08T00:18:00.000+01:002011-11-08T00:18:54.956+01:00La caixa de cartró o l'American Way of Life
Stanley Tucci a "Margin Call"
Moltes vegades m'he preguntat fins a quin punt la imatge que tenim dels EUA respon a la realitat o més aviat a un clixé. Ja sé, depèn: hi ha moltes imatges (cadascú té la seva), molts clixés i, fins i tot, moltes amèriques. D'acord, però, sense entrar en disquisicions, em refereixo als trets que habitualment atribuïm a la seva idiosincràsia: individualistes, Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-42086121857594564812011-11-01T19:44:00.000+01:002011-11-01T19:44:30.590+01:00Les cinc etapes del dol... econòmic.
Cliff Gorman a "All That Jazz"
Elisabeth Kübler-Ross, psiquiatra d'origen suís que es va establir als Estats Units, va ser coneguda sobre tot pel seu llibre "On Death and Dying" (1969) i pels seus estudis sobre la mort i les cures pal·liatives. En l'esmenat llibre, la doctora Kübler-Ross descriu les cinc etapes per les que, segons ella, passa un pacient que s'enfronta amb la realitat Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-17837186149192844452011-10-25T00:35:00.000+02:002011-10-25T00:35:35.193+02:00Europa a la grenya
Sarko se'n fot de la virolla (clicar)
Sarkozy provoca la riota general de la sala de premsa llençant una mirada de complicitat sarcàstica a Angela Merkel. El motiu? una pregunta sobre si Berlusconi s'havia compromès a sanejar la economia italiana. La reacció irada de l'italià (i de tot Itàlia) no s'ha fet esperar: "Cap país està en condicions de donar lliçons a Itàlia".
Tot just Sarkozy Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-5265630105495037862011-10-09T22:41:00.000+02:002011-10-09T22:41:35.473+02:00Krugman i els indignats de Wall Street
Paul Krugman es fa ressò, en un article que reprodueix El País, del moviment Occupy Wall Street. Com que estic una mica mandrós no en faré cap anàlisi més enllà del que diu el propi articulista (tampoc el reprodueixo sencer, que per això ja hi ha l'enllaç) però sí que m'agradaria citar-ne algun fragment.
Després d'uns breus comentaris sobre la tebior amb que alguns medis varen rebre les Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-49351652381061508712011-09-20T20:35:00.000+02:002011-09-20T20:35:35.086+02:00Per què els pobres no volen que els rics paguin impostos. (I els acaben pagant ells).
Tot just constituït l'actual govern de la Generalitat li vaig sentir una de les primeres entrevistes que van fer al conseller Mas Cullell. Li feia en Josep Cuní, i una de les preguntes inevitables —per més que en Cuní anava molt en compte a no posar-el en una situació compromesa— era la del perquè el nou govern es disposava a eliminar l'últim tram de l'impost de successions. Tot i així, el Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-61381436275772707492011-09-11T22:09:00.000+02:002011-09-11T22:09:54.108+02:00El pescador d'en Manuel VicentA la seva columna de l'última pàgina de El País, en Manuel Vicent ens parla avui diumenge d'un pescador. Està assegut en una cadira de tisora, a la bocana del port, amb la mirada perduda entre el suro de l'ham i el vaixell que arriba de Eivissa. La mirada perduda, i la ment també. De fet, observa Vicent, segurament l'importunaria que piqués algun peix, doncs es veuria obligat a deixar de pensar Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-46434406965806557832011-09-07T21:00:00.000+02:002011-09-07T21:00:17.402+02:00Manguilandia
Pin de Chapateo
Quan, als quinze anys, vaig entrar a treballar a l'escola de aprenents de La Maquinista Terrestre y Marítima (MTM), Barcelona era el que se'n podia dir, amb propietat, una ciutat industrial. Grisa, més aviat lletja, però plena de vida. Hi abundaven tota mena de tallers i fàbriques: grans, mitjanes i petites. Poc a poc (o potser no tant poc a poc) aquelles fàbriques i tallers Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-56001123235453941762011-08-15T14:13:00.001+02:002011-08-15T14:15:12.805+02:00La metaliteratura de "Els fets"
De la contracoberta de Els Fets
"Els fets" (Philip Roth - 1988) comencen quan Roth té onze anys (el 1944) i acaben quan
en té trenta-cinc (el 1956), i es refereixen sobretot a la seva infància
i adolescència al barri jueu de Weequahic, a Newark, a l'estada a la
Universitat (primer de Bucknell i després de Chicago) i a la seva
relació amb les dones. És, doncs, una autobiografia Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-40509580368841091992011-08-12T22:56:00.000+02:002011-08-12T22:56:23.102+02:00La crisi explicada
de aquí
Tot i haver-hi posat la millor voluntat està clar que no me n'he sortit. Alguns ho han dit sense embuts: "jo de economia no hi entenc un borrall". Altres, tot dissimulant, han deixat un comentari més o menys asèptic. És comprensible, la economia, més encara, la dita macro-economia, és una cosa (no goso dir-ne ciència) que té un alt grau de abstracció només a l'abasta del veritablesBrianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-72486747285943934652011-08-11T00:22:00.000+02:002011-08-11T00:22:27.294+02:00¿Val la pena salvar l'euro? (2 de 2)
De aquí
Que l'euro va ser un error, ja només ho neguen els que fan del "sostenella y no enmendalla" la seva divisa. Però una cosa és reconèixer que ha resultat un fiasco —tothom admet ara que la unitat monetària, sense unitat fiscal i econòmica, no funciona quan hi ha problemes— i un altre molt diferent desfer el camí fet. La pregunta del milió és, doncs:
¿ I ara què ?
Potser abans de Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-26827452944073812022011-08-09T01:26:00.000+02:002011-08-09T01:26:52.351+02:00¿Val la pena salvar l'euro? (1 de 2)Albert Camus li fa dir a Jean-Baptiste Clamence, el protagonista de "La Chute":
«De
vegades tracto d'imaginar-me el que diran de nosaltres els historiadors
del futur: fornicava i llegia diaris. Feta aquesta definició
contundent, gosaria dir que el tema quedarà tancat»
Conforme
un es va fent gran li queda més temps per llegir diaris.
I això és el que he fet aquest cap
de Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com24tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-76438422417837242142011-07-25T18:50:00.000+02:002011-07-25T18:50:03.634+02:00L'interrogant
Rubalcaba a TV3
Tinc una certa debilitat per la gent que sap articular un discurs lògic i racional, i expressar-se amb claredat i coherència. Si es tracta d'algú amb un alt nivell de responsabilitat —un cap de govern, posem pel cas— ja, més que una qüestió de debilitats personals, em sembla una exigència ineludible. Doncs bé, crec (i em consta que no soc l'únic) que Rodríguez Zapatero no Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com27tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-55090122061402695672011-07-17T19:50:00.000+02:002011-07-17T19:50:01.858+02:00Brooklyn Heights
Lower Manhattan des del Brooklyn Heights Promenade
Era l'últim diumenge de juny i amb prou feines disposàvem d'un matí: cap a quarts de tres ens havien de vindre a buscar de l'agència per portar-nos a l'aeroport. D'una guia de butxaca vam treure un suggeriment per a un passeig de migdia: agafar el metro i anar als Brooklyn Heights; admirar la vista (i fer la foto, és clar) del Lower ManhattanBrianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-27368882773617270032011-07-07T01:09:00.000+02:002011-07-07T01:09:09.142+02:00Una vegada a Amèrica
No fa gaire, un apunt de la Matilde Urbach em va rescatar de la memòria que havia estat una vegada a Amèrica. Poc m'imaginava jo que un dia creuaria l'Atlàntic, quan els meus horitzons estiuencs solien limitar-se als càmpings de la Cerdanya i el Pirineu, amb alguna incursió als de la Bretanya o la Normandia. Però vet-ho aquí que es va presentar la ocasió quan el nostre fill gran va estar Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com27tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-3441671746203608242011-06-28T21:17:00.001+02:002011-06-28T22:16:09.462+02:00Malversació de cabals públics
La malversació de cabals públics és un delicte tipificat dins del títol XIX del Codi Penal. Malauradament, i en contra del concepte intuïtiu que podem tenir del que és "malversar", no sembla que aquest tipus delictiu sigui de aplicació en fets com el que publica avui, dia 28, El País en portada. Malgrat que una línia de tren, o un aeroport no es fan mai sense uns estudis previs de viabilitat, Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-3432046558227041142011-06-21T10:25:00.000+02:002011-06-21T10:25:40.623+02:00Manifest contra la criminalització de la democràcia i en suport de la indignació
Trobava a faltar la veu dels inteŀlectuals, com a col·lectiu, en el moviment dels indignats. Finalment s'ha produït. Esperem que sigui el principi d'una implicació més ferma i d'una aportació en forma de idees que el moviment necessita de manera peremptòria.
Contra la persecució i criminalització de la democràcia
En suport de la dignitat de la indignació
Les protestes col·Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-46773818568635165102011-06-17T20:25:00.000+02:002011-06-17T20:25:25.519+02:00Com pitjor, millorCaldrà una mica més de perspectiva per veure si els fets del proppassat dia 15 a la Ciutadella incidiran, per bé o per mal, en el moviment dels indignats. El que de moment ha quedat palès és que molta gent es delia per trobar una ocasió com aquesta per llençar-se'ls-hi a sobre. Son —i amb prou feines ho podien dissimular— els del com pitjor, millor ("cuanto peor, mejor", que diuen en castellà).
Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-49426164840436410512011-06-14T00:47:00.000+02:002011-06-14T00:47:56.030+02:00Decadència espanyola: La història interminable
Es coneix com a decadència espanyola, per antonomàsia, la que es va produir entre finals del segle XVI i principis del XVIII. Cap el 1600 la monarquia espanyola estava en fallida crònica. El deute acumulat per Carles V i Felip II, principalment amb els banquers italians i alemanys, es va fer insostenible al minvar el flux de metalls preciosos provinents de les Índies. La caiguda demogràfica (Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-46508386946833686252011-06-08T21:05:00.001+02:002011-06-08T21:10:45.640+02:00Federico Sánchez se despide de ustedes
Photo : AP
"Están delante de mí, abriendo los ojos enormemente, y yo me veo de golpe en esa mirada de espanto: en su pavor.
Desde hacía dos años, yo vivía sin rostro. No hay espejos en Buchenwald. Veía mi cuerpo, su delgadez creciente, una vez por semana, en las duchas. Ningún rostro, sobre este cuerpo irrisorio."
Així arrenca el llibre "La escritura o la vida" (1994), de Jorge SemprúnBrianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-1364996728029835872011-06-06T00:22:00.000+02:002011-06-06T00:22:59.288+02:00El mirall
Pel cap baix em miro al mirall un cop al dia, quan m'afaito. Però em miro sense mirar-me, de forma mecànica i absent. Alguna vegada, però, molt de tard en tard i sense saber perquè, em quedo mirant-me una estona i em sembla descobrir un individu desconegut: envellit, amb berrugues a les parpelles, el nas tort, la pell resseca... I m'adono de que, sense ser-ne conscient, m'havia anat fent Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-60756714241124022732011-06-04T00:11:00.000+02:002011-06-04T00:11:46.101+02:00Corporativisme
TV3, TN Migdia 3/6/2011
Aquest migdia, a les noticies, m'han cridat l'atenció un parell de fets reŀlacionats amb el món sindical. El primer, situat a València, fa referència a un petit escàndol al voltant de funcionaris de Justícia que varen ser enxampats fitxant al rellotge de entrada a la feina i tornat a sortir d'estranquis. La noticia avui era que la Conselleria ha imposat una falta lleu Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-1563786803170524792011-05-31T00:50:00.000+02:002011-05-31T00:50:11.702+02:00No han estès resTV3 va dedicar el "30 minuts" del diumenge, 29 de maig, al fenomen dels indignats. Un reportatge correcte, sense res especialment remarcable, en el que, més o menys, es fa un repas al que tots ja sabem.
Al final, però, hi ha un parell de minuts en que es recullen les impressions de les fundacions del PSOE i el PP que em varen semblar particularment interessants. Els he tallat i els posat en Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-1214345577729900752011-05-28T13:07:00.002+02:002011-05-28T17:49:58.426+02:00La dreta ha tornat per quedar-se (Actualitzat)
"Jo fins ara he donat suport als indignats, ara em sento indignada: per això he vingut"
Aquest testimoni d'una senyora davant les càmeres de TV1, en aquest vídeo que enllaço aquí (Telediari del vespre de 27/5/2011), sintetitza el pensament de molts dels van anar ahir a la plaça Catalunya.
A efectes de il·lustrar l'apunt, però, he substituït el vídeo de TV1 per aquest altre que em sembla molt Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-89713583650036552162011-05-24T17:43:00.000+02:002011-05-24T17:43:25.813+02:00Indignats
A la Pl. Catalunya
Una de les consignes del maig de 68 va ser: Soyez réalistes, demandez l'impossible. Vist en retrospectiva, no ens va anar malament als d'aquella generació. Però no pas per demanar l'impossible, sinó per una raó molt més prosaica: varem pujar a la muntanya russa al moment que anava amunt. Ara la muntanya russa va avall, i no te pinta d'aturar-es en bastant de temps. Això no Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-54827632653237930062011-05-15T20:41:00.000+02:002011-05-15T20:41:00.980+02:00De escèptics i conversos
L'escèptic:
Woody Allen a Cannes
"Crec que vivim en un temps terrible, tots ho son. La vida és un fenomen tràgic, trist i cruel, i el món es troba actualment en una situació terrible. No sé si la humanitat podrà sobreviure 100 o 200 anys més. Estem superpoblant el planeta, l'estem omplint de contaminació, l'hem gestionat de forma desastrosa. però la Belle Époque tampoc va ser un bon moment,Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-76914408257559297852011-05-03T14:21:00.000+02:002011-05-03T14:21:20.547+02:00Justícia vs Venjança
El tema ve a tomb de la mort de Bin Laden i de les primeres reaccions i escarafalls, és clar. No he tingut gaire bé temps de llegir les primeres opinions (i amb prou feines he dedicat atenció al tractament de la noticia als mitjans) però tant si val, de fet és només una excusa per reflexionar sobre la qüestió del títol: la Justícia i la Venjança. ¿Son realment dos conceptes disjunts? Si hem de Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-34179271126835575212011-04-25T23:16:00.001+02:002011-04-25T23:20:20.971+02:00El regal i el seu context
M'incomoda que em facin regals i m'incomoda haver-ne de fer; no sabria dir quina de les dues coses em produeix més desassossec. Però si hi ha alguna cosa en particular que no m'agrada que em regalin, son els llibres. El llibre és una cosa molt personal, almenys per mi, i m'agrada comprar-me'ls jo mateix. Per més d'una raó: la primera, perquè és molt difícil que m'encertin el gust (com es fa Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-48665223383210326492011-04-20T14:26:00.000+02:002011-04-20T14:26:20.500+02:00Corrupció innocent: de John K. Galbraith a Antón Costas
De aquí
John Kenneth Galbraith no va viure l'actual crisi —quan va començar ja feia un parell d'anys que era mort— però no l'hauria sorprès ni poc ni gens. De fet es va passar la major part de la seva llarga i prolífica vida advertint (val a dir que amb no massa èxit) de la recursivitat de les crisis financeres. En el seu llibre "Breve historia de la euforia financiera ("A Short History of Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-48439444401065633562011-04-15T00:36:00.000+02:002011-04-15T00:36:04.023+02:00El Republicanisme i Catalunya (2 de 2)
Companys, el 6 d'octubre de 1934 (© La Gaia Ciència)
Continuem amb la praxi republicana a Catalunya. Al segle XX, en paral·lel amb la Segona República Espanyola, van haver-hi dos intents més de proclamar la República Catalana: el de Macià i el Companys. Per referir-me a aquests episodis recuperaré alguns paràgraf d'un apunt de tres anys enrere, de la meva anterior vida blocaire.
Lluís Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-63064090306303191242011-04-14T08:14:00.000+02:002011-04-14T08:14:12.429+02:00El Republicanisme i Catalunya (1 de 2)
Pau Claris (Wikipedia)
Recentment Salvador Giner, un dels nostres més preeminents teòrics del republicanisme, amb motiu del 600 aniversari de la mort de Francesc Eiximinis va glossar en un assaig (enllaç a la pàgina web de Ramon Alcoberro) les aportacions del frare minoret al pensament democràtic republicà. Pensament del qual, diu, en fou un dels fundadors. El seu Regiment de la cosa pública,Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-4113688731461421552011-04-06T00:34:00.000+02:002011-04-06T00:34:14.850+02:00Mirant-nos al mirall de "The Guardian"
Tafanejant per la web del The Guardian vaig ensopegar amb una serie d'articles dedicats a Espanya, entre els que em varen cridar la atenció alguns que feien referència a Catalunya. En concret un de Josep Ramoneda (cedit per El País) i un de Julian Glover . Aquest últim fa un intent d'aproximació a la política de Catalunya al voltant, sobre tot, del nacionalisme i les relacions amb l'Estat. Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-62712731000320686192011-03-21T14:07:00.000+01:002011-03-21T14:07:21.670+01:00Confuci versus Orwell?
Fent cua al Japó (Del diari NYT)
Dissabte, el Puigcarbó, amb el seu to directe i provocatiu, va penjar un apunt crític amb l'estereotip de la mentalitat japonesa. Apunt que li va comportar—segurament més pel to i la manera de dir-ho, que pel fons— el rebuig de la clientela. La seva tesi venia a quedar resumida en la frase final de l'apunt: "Quan de mal va fer Confuci. Oi Orwell?". Si Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-78556328690565681612011-03-17T23:25:00.002+01:002011-03-17T23:31:00.601+01:00Massa tard?
En aquests moments (11 de la nit hora d'aquí) s'està votant al Consell de Seguretat de les Nacions Unides una resolució per tal de autoritzar l'establiment d'una zona de exclusió aèria a Libia, amb la finalitat de impedir als avions de Gadafi de bombardejar la població de Bengasi. Sembla que a última hora els fets han donat un tomb: els Estats Units estarien disposats a recolzar la proposta, siBrianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-43401349685384199252011-03-15T20:58:00.001+01:002011-03-17T20:10:45.463+01:00Pitjor del previst
Reactor tipic BWR
És difícil saber en quin moment les explicacions oficials de les autoritats japoneses, i els fets reals, van començar a divergir. Potser es sabrà més endavant. Més difícil és, encara, saber quina és la dosificació justa que cal aplicar a la política de comunicació per part dels governs davant de esdeveniments tan excepcionals i dramàtics com els que viu el Japó. Per més queBrianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-33742206307565542362011-03-14T11:16:00.002+01:002011-03-14T17:43:27.945+01:00Crisi nuclear al Japó: les causes i el risc.
Esquema del reactor (Wikipedia)
Ahir al vespre vaig voltar per diverses webs per tal de fer-me una idea, sense gaire salsa afegida, del que està passant a les centrals nuclears del Japó. Aquest article de The Guardian em va semblar dels més ajustats i informatius. (Disculpeu la traducció apressada):
Què va causar la crisi nuclear?
Els problemes van començar quan el terratrèmol de divendres Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-38112215522046690052011-03-09T21:01:00.000+01:002011-03-09T21:01:34.902+01:00Desmentiment oficial
Van Gogh. Habitació a Arles
Davant de certs rumors i comentaris mal informats, que atribueixen a un atac cibernètic el darrer apunt sobre la història recent de la pintura, el bloc Sense Presses,es veu en la obligació de emetre la següent:
Nota de desmentiment
No és veritat que Sense Presses hagi estat objecte de cap atac : les notes històric-biogràfiques sobre el geni malaguenyo, els 4 Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-70317734697542387322011-03-09T07:00:00.003+01:002011-03-09T07:00:04.323+01:00Pixcasso: El Període difús
Menú de Els Quatre Pixelgats
Son famosos els períodes blau i rosa de Pixcasso; menys conegut és el seu període difús. L'origen d'aquest període s'ha pogut datar gràcies a rigorosos estudis patrocinats per la Fundació Amics, coneguts i saludats de Fèlix Millet, i finançats per la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Tot va començar als vols del 1900 un dia que Pixcasso estava Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-46695741796029511672011-03-04T20:16:00.002+01:002011-03-04T20:42:19.914+01:00La explosió càmbrica
De Wikipedia
Havíem quedat, arran de la cita de Richard Dawkins a l'apunt l'origen de les espècies, que ens calia saber alguna cosa sobre segmentació i gens Hox per entendre el gran salt en la evolució de les espècies.
Urbilateri.
Un dels invents crucials de la evolució va ser la simetria bilateral. Els animals que tenen aquesta característica s'anomenen bilateris, i la seva aparició a la Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-89226327723287798952011-03-01T19:03:00.000+01:002011-03-01T19:03:39.592+01:00Sortir de l'armari
limfòcits B en una LLC (Wikipedia)
Quan em van diagnosticar leucèmia, ja fa 9 anys, estava en una mena de fòrum de Internet —"llista escèptica", en dèiem— on participaven un nombre variable de persones, amb un nucli estable al voltant de la desena. Havíem travat una amistat virtual que, en alguns casos, com passa també al món dels blocs, es va traduir en real. I, tal com havia fet amb la Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com23tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-54996767706584715132011-02-23T20:58:00.002+01:002011-03-04T17:33:40.861+01:00L'origen de les espècies
p { margin-bottom: 0.08in; }
De Wikipedia
"El darwinismo son dos cosas, y sólo una es un dogma". Així comença el llibre de Javier Sampedro, "Deconstruyendo a Darwin". Les dues coses a que es refereix Sampedro son la evolució i la selecció natural. La primera, la evolució, és la teoria que postula que tots els éssers vius provenim d'un únic ancestre, i és una teoria demostrada per damunt de Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-38420456713875257352011-02-16T17:41:00.000+01:002011-02-16T17:41:28.680+01:00Contra l'ordinador a classe
De http://crisei.blogalia.com/historias/63223
Tot i que ja soc gran, no crec que se'm pugui acusar de tindre el rellotge parat, haver estat engolit pel gap generacional o haver perdut el tren de les noves tecnologies, per esmentar els tòpics més trillats. Em vaig comprar un dels primers ordinadors Commodore Vic-20 que van arribar a Barcelona, deu fer 30 anys, (s'havia de connectar a un aparell Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-69459111008000714372011-02-14T01:08:00.000+01:002011-02-14T01:08:16.924+01:00Do it yourselfQuan la pantalla del portàtil es va quedar negre, el primer que em va vindre al cap va ser un programa que havia vist feia pocs dies a la televisió: "Comprar, tirar, comprar". Dura 52 minuts però, per fer-vos una idea del que vull dir, ni ha prou que veieu el primer minut i mig. Gira al voltant del concepte de "obsolescència programada" i, tal com suggereix el títol, els autors sostenen que la Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-89261613540899542702011-02-06T01:28:00.000+01:002011-02-06T01:28:02.678+01:00La misèria de l'historicisme
La portada de la imatge del costat és una de tantes que inundaran els quioscs els propers dies. Després (però no gaire més tard, perquè en aquest negoci la immediatesa és vital) vindran els llibres. A dotzenes. Uns i altres ens explicaran els coms i perquès de la revolta al món àrab. Els analistes polítics —com els economistes i els meteoròlegs— son experts en predir el passat, és a dir, en Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com27tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-37879865108543468962011-01-29T23:56:00.000+01:002011-01-29T23:56:39.808+01:00Del club a casaAquest matí, encara al llit, jugant amb un gatget que em varen portar els reis m'he topat amb dos articles. Un de Quim Monzó a La Vanguardia i un altre de Rafael Argullol a El País, que relaten dues aventures en certa manera complementaries: salvar una biblioteca pública el primer, salvar una biblioteca particular el segon. El to es força diferent, com pertoca a cada autor: anecdòtic i càustic elBrianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-53942172014357749512011-01-23T19:26:00.000+01:002011-01-23T19:26:38.180+01:00De populisme, Ortega, Azaña i altres herbes.Havia donat la serie de "Estat fallit" per tancada, però un comentari de l'Apañó al darrer apunt m'ha motivat a fer-ne un epíleg. Em pregunta, en primer lloc, que què entenc per "populisme", i jo, pensant-me enllestir la qüestió amb un cop de ratolí, me'n vaig de cap als diccionaris. Però vet-ho aquí que el DRAE diu que la paraula no existeix (?), i el que diu la GEC no em convenç ni poc ni gaireBrianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com29tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-27617606135258774742011-01-16T00:59:00.000+01:002011-01-16T00:59:01.111+01:00Estat fallit 4 (i últim).— Garantisme o populisme?
(Imatge del diari Público)
En els tres anteriors apunts sota el títol genèric de "Estat fallit", vaig parlar de les incapacitats del poders executiu i legislatiu (que davant del xantatge dels controladors aeris no troba més eines que la militarització), de les fal·làcies del mon del treball, on trobem que els sindicats defensen sobre tot els treballadors més privilegiats i afavorits, i dels Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-46966970442894218242011-01-08T01:20:00.000+01:002011-01-08T01:20:09.089+01:00Urgències
De la peli-cula Something's gotta give
Dia de Reis a les 8h del matí. Admissió d'Urgències del Clínic. Després de identificar-me a la finestreta passo a una saleta on una senyora (metgessa o infermera) filtre les entrades de pacients. Li allargo un informe d'assistència que m'ha fet el metge de guàrdia de l'ambulatori a les 4h de la matinada i contesto a les preguntes de rigor.
—Però aquí no Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-56912482227199233342011-01-03T20:02:00.000+01:002011-01-03T20:02:01.904+01:00Els abismes insondables del joAhir vaig repescar de la tauleta de nit el llibre-totxo de Rafael Argullol "Visión desde el fondo del mar". Havia passat un dia realment fotut (un virus o alguna cosa que m'havia fet mal, o aneu a saber) anant mig endormiscat del llit i la butaca, da la butaca al vàter i del vàter al llit. I tot i que no havia tingut esma ni d'engegar l'ordinador ni de fullejar el diari, a la nit no me'n quedava Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-36128362054631143992010-12-28T18:01:00.000+01:002010-12-28T18:01:20.587+01:00Llucià de Samòsata.- Diàlegs dels morts.
Llucià (Wikipedia)
Un apunt al bloc de la Clídice em va rescatar de la memòria la figura de Llucià de Samòsata que en prou feines recordava vagament dels temps del batxillerat. També l'Allau (vaig veure-ho després) li dedicà un apunt. No l'he trobat a les llibreries; es veu que es va exhaurir i no s'ha tornat a editar. En ocasions com aquesta és quan la funció de la biblioteca publica troba la Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-55051133117700424882010-12-24T16:53:00.008+01:002010-12-25T22:35:17.329+01:00Merrie Melodies: La treva de Nadal.- Actualitzat!Ja em perdonareu que tiri de tòpic, però és que un (a més de no gaire imaginatiu) és sentimental i una mica retro (Je me souviens) i, arribades aquestes dates, el primer que li ve al cap a l'hora de felicitar les festes nadalenques és el So this Chrismas de Lenon o les Pipes of peace de'n McCartney. (Podríem anar més en darrera, fins a Bing Crosby, però no vull que em tireu tomàquets, que Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-46706912311511785172010-12-18T01:13:00.002+01:002010-12-18T01:35:15.299+01:00Estat fallit 3.— Partitocràcia
Copirri: Ed. Columna
El 18 de novembre de 1976 les Cortes Generales varen aprovar la Llei per a la Reforma Política amb caràcter de Ley Fundamental del Reino. Aquest acte, que donava pas a un procés de voladura controlat del règim franquista, es va conèixer com a "l'harakiri de les Corts franquistes". Va ser un fet excepcional provocat per circumstàncies excepcionals; en condicions normals capBrianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-67952063785857380302010-12-15T00:16:00.000+01:002010-12-15T00:16:56.054+01:00Intermedi: Russell i la simpatia hipotèticaL'any 1967 Edicions 62 va publicar una "Història Social de la Cultura", en 6 volums. Recordo que vaig estar temptat de comprar-la, però en aquells temps era molt jove, anava curt de butxaca i tenia altres urgències. Però vet aquí que el setembre d'enguany la mateixa editorial ha publicat, dins de la col·lecció "labutxaca" i a preu molt assequible, "Una història de la filosofia occidental" de Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-40643026864550568352010-12-09T18:18:00.002+01:002010-12-10T14:52:24.231+01:00Estat fallit 2.— Treball, vaga i sindicatsDeia John K. Galbraith que la paraula "treball" descriu quelcom que per a uns és font de satisfacció personal, prestigi social i benestar, mentre que per a uns altres és esgotador, tediós o frustrant (naturalment, entre aquests extrems hi ha totes les gradacions possibles). I afegia que utilitzar el mateix terme per a ambdós casos suposa un frau. Però si això ha estat sempre així, al llarg dels Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-71381955613326732112010-12-06T01:49:00.000+01:002010-12-06T01:49:03.226+01:00Estat fallit 1.— Militarització
p { margin-bottom: 0.21cm; }
Retrat del General Espartero a Las Cortes
Feia dies (inspirat en part pels apunts d'en Ramon Alberich) que volia escriure alguna cosa sobre el segle XIX i la tradició espanyola dels “pronunciamientos” i l'ombra de la tutela del poder militar sobre el poder civil. El que no em podia esperar de cap manera era que la actualitat em donaria un motiu de reflexió tant Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-16925947960623502742010-12-01T18:55:00.000+01:002010-12-01T18:55:02.019+01:00Guaita què fan ARA!
Miguel Gallardo per l'Ara
Havia sentit campanes de que sortiria un nou diari en català, però no en vaig fer gaire cabal. Tenen molta moral o molts calés —vaig pensar—. Però un cop l'he vist al quiosc no me'n he sabut estar: puig que parlen català, veiem que diuen. De manera que sense gaire entusiasme (ja fa temps que no estic per molts entusiasmes) vaig decidir compra-el una temporadeta, a Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-75884247222560309292010-11-22T20:38:00.003+01:002010-11-22T20:47:42.649+01:00Déu & Co. Societat Limitada
Redéu, quin joc!
Hi ha dues classes de deus: els omnipotents i eterns, el paradigma dels quals seria el déu de Abraham que va donar lloc a les tres grans religions monoteistes, i els deus més modestos, com ara els de les mitologies grega o romana, que interaccionen, pacten i fan tripijocs amb als humans. El Déu de "El joc de Déu" ve a ser una mena d'híbrid entre aquestes dues categories: si bé Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-88179984516628734112010-11-17T18:26:00.000+01:002010-11-17T18:26:16.960+01:00Humans: ¿individu o espècie?
NASA: La Terra des del Apollo 17
Aquest matí, mentre m'afaitava, he sentit un tros de la tertúlia de Catalunya Radio que m'ha induït a rumiar una vegada més sobre un tema recurrent en mi: quina finalitat hem de perseguir com a especie humana (si és que n'hem de perseguir alguna). El que m'ha interessat ha estat un breu intercanvi (cap el minut 33) entre l'antropòleg Eduald Carbonell i Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-44760119979594671522010-11-08T20:40:00.000+01:002010-11-08T20:40:19.743+01:00Bellesa russa
Grúixinka (A. Perri) i Katerina (C. D'Antona)
M'he embrancat a llegir tres o quatre llibres d'un gruix considerable a l'hora, cosa que no acostumo a fer. Vull dir que no acostumo a llegir llibres d'un gruix considerable (lo meu son més aviat els llibre de butxaca), no que no en llegeixi diversos simultàniament. I menys encara que no els deixi i els reprengui un munt de vegades, o que no acabinBrianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-39866622155194254282010-10-31T23:29:00.000+01:002010-10-31T23:29:23.152+01:00Anatomia d'una instantània
AFP/ Fred Dufour
Un primer flash de la memòria, en veure aquesta foto al suplement de El Periódico del proppassat diumenge dia 24, em va remetre a "La llibertat guiant al poble". Flash que es va esvair en dècimes de segon perquè el quadre de De la Croix i la foto de Fred Dufour no resisteixen gaires comparacions: el fum, la bandera (del sindicat, d'estudiants en lloc de la tricolor) i poca Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-27154000356440628742010-10-24T22:40:00.000+02:002010-10-24T22:40:24.506+02:00l'Ensenyament de les matemàtiques
p { margin-bottom: 0.21cm;
Hi ha qui té un bloc tonto i un bloc menys tonto. Hi ha qui fins i tot en té 8 o 10. Com que jo només en tinc un (i amb prou feines) em serveix per tot: per les coses més tontes i per les menys tontes. Avui en toca una de tonta. És una mena d'acudit d'aquests que fa anys que roden per la xarxa i que, una mica per atzar, avui he repescat. En el seu moment em va Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-64810425088754199232010-10-16T19:37:00.000+02:002010-10-16T19:37:03.488+02:00Mr. Brooks
Mr. Brooks (Kevin Costner) i el seu alter ego (William Hurt)
Ja fa més d'un mes que estan reformant un habitatge dos pisos més avall del meu. Sento la fressa que fan pel cel obert i sento com parlen i com ressonen les parets. És una quadrilla d'un nombre indeterminat de llatinoamericans. (Peruans, equatorians... no ho sé). Sovint parlant, discuteixen o canten, al mateix temps que piquen, Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-74767674823216405382010-10-09T18:02:00.000+02:002010-10-09T18:02:40.367+02:00El problema de la Longitud (II)
Marine timekeeper by John Harrison, H4,1759. © National Maritime Museum, Greenwich, London
Dèiem al darrer apunt que el problema de la Longitud era equivalent a determinar la diferència horària entre dos punts de la Terra, es a dir, un problema de mesura precisa del temps. I avançàvem que es va intentar resoldre aquest problema amb dos mètodes diferents: el rellotge mecànic i el rellotge Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-31446122771775454532010-10-08T00:43:00.001+02:002010-10-08T00:45:51.616+02:00El problema de la Longitud (I)
Timekeeper H-1 Natinal Maritime Museum Greenwich
El 22 d'octubre de 1707, quatre vaixells, d'un estol de 21 que comandava l'almirall Sir Clowdisley Shovell, van naufragar a les illes Scilly. Varen morir prop de 2000 mariners, entre ells el propi almirall. L'estol tornava a Portsmouth després de participar a la campanya de Toló, en el context de la Guerra de Successió Espanyola, i el Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-22698097296991094322010-09-30T20:38:00.001+02:002010-09-30T22:47:17.693+02:00El dia que vaig coneixer Woody AllenWoody Allen i jo hem anat envellint junts. Bé, ell em porta uns quant anys d'avantatge, però no tants com perquè no pugui recordar les seves primeres pel·lícules (i si no les recordo totes es per un problema de memòria, no d'edat). Més de quaranta pel·lícules en prop de 40 anys, déu n'hi do. Al llarg d'aquests anys ell ha evolucionat i nosaltres també, i ho hem fet d'una manera mútua: nosaltres Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com20tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-8512236222409375432010-09-23T00:24:00.000+02:002010-09-23T00:24:38.901+02:00Pedofilia: caça de bruixes?
Signandsight es una web alemanya que fa un recull periòdic d'articles publicats a Europa -sobre tot del centre- i els tradueix a l'anglès. El seu lema es: Let's talk European. (Normalment veureu l'enllaç en el meu blogroll). Avui hi he vist un article sobre el tema dels sacerdots pederastes que m'ha semblat interessant. Tant és així que, amb l'ajuda del Google, m'he animat a traduir-el. No puc Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com23tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-4486021633509667202010-09-18T19:15:00.001+02:002010-09-19T14:50:56.808+02:00I acabant pel final.Tot el que comença acaba (ja us ho devíeu imaginar) i per tant aquest apunt és la continuació lògica de l'anterior. Una vegada que un tenia a ma els llibres ja tenia mitja feina feta.
Si es cert que l'autor intentarà començar d'una manera potent, que atrapi el lector, no ho és menys que li agradaria acabar deixant una empremta el més duradora possible. En aquest cas, però, nosaltres, lectors Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-56419559964585201782010-09-15T16:53:00.002+02:002010-09-18T19:22:32.772+02:00Començant pel principi...Farà cosa d'un mes en Salvador Macip va dedicar un apunt a parlar-nos de la importància que poden tenir les primeres línies d'un llibre (o un bloc) de cara a captar la atenció del lector. La idea se'm devia quedar per la rebotiga del magí i l'altre dia, tot remenant llibres, me'n vaig recordar i hi vaig començar a jugar. Amb la idea i amb els llibres. Total, que vaig fer el petit recull de Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-46137360671521606682010-09-11T22:41:00.000+02:002010-09-11T22:41:55.895+02:00L'affaire Terry JonesLa paraula que defineix la situació es perplexitat. Ningú se'n sap avenir que un ximple, al que fins fa quatre dies només coneixien 50 grillats, tingui en suspens les més altes instancies dels EE.UU. i, de retruc, tot el mon occidental i part de l'oriental. Deuen ser centenars de milers -potser milions- els articles, editorials, anàlisis, etc, que en tota mena de mitjans s'han ocupat aquests diesBrianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-70217215352108808532010-08-25T21:04:00.000+02:002010-08-25T21:04:34.242+02:00La ciència, amb humor entra.De La Vanguardia de 21/8/2010
Aquesta tira del sempre genial Calvin i Hobbes (el geni és Bill Watterson, és clar) em va portar a reflexionar sobre la presencia i el tractament de la ciència als mitjans de comunicació en particular i a la societat en general. Em va sorprendre gratament veure com en una tira de humor, adreçada al lector normal de diaris, es parlava de "gens recessius" sense més Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-36493803154800218772010-08-09T21:15:00.000+02:002010-08-09T21:15:41.212+02:00Tocant de peus a terraA l'apunt antepenúltim, sobre les reaccions a la manifestació del 10 de juny, i en algun comentari que he deixat per aquest blocs del dimoni, em mostrava renuent a entrar en el tema de fons -la independència- per la mandra que inevitablement em provoca parlar sobre coses etèries i vaporoses. Em sembla recordar que en algun bloc inflamat d'anhel sobiranista vaig deixar un comentari exageradament Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-22125491704544129662010-07-22T00:02:00.000+02:002010-07-22T00:02:25.098+02:00No n'hi ha un pam de net?Em passa sovint. En el curt espai de temps que va del quiosc a casa, mentre miro els titulars, em començo a posar melangiós. Després, mentre escombro (és una feina que m'agrada molt perquè em deixa la ment lliure) començo a donar voltes al que he sentit per la radio mentre esmorzava, o he llegit tot fullejant el diari. Si al demunt és un dia d'aquests en que s'han ajuntat dos o tres noticies Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com34tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-86745072085886515672010-07-13T19:53:00.000+02:002010-07-13T19:53:04.643+02:00El dia després (i resposta als comentaris).Els comentaris a l'anterior apunt m'han animat a fer alguna reflexió sobre la manifestació i les seves derivades.
Diu l'Apañó que no hi ha una sobirania popular catalana perquè el dipositari de la sobirania, segons la Constitució Espanyola (CE), es el poble espanyol. Ens trobaríem, per tant, davant d'una aporia (problema la solució del qual presenta una dificultat lògica insuperable). Penso queBrianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com28tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-25170971765917520062010-07-10T14:28:00.002+02:002010-07-12T20:05:50.916+02:00Malgrat tot, hi aniréSense pancartes, sense banderes, sense eslògans, sense crits, sense entusiasme... però malgrat tot, hi aniré. Em posaré un capell per guarir-me de la insolació, agafaré una ampolla d'aigua per previndrem de la deshidratació, em carregaré de paciència per escoltar tota mena de bajanades i em plantaré al Passeig de Gràcia a les 6h de la tarda.
Hi aniré sense ganes ni entusiasme perquè en la meva Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-50785252439122862502010-07-04T00:49:00.000+02:002010-07-04T00:49:18.757+02:00Solstici d'estiu a EdinburghCom més va més mandrós soc per sortir, però aquest cop em vaig deixar convèncer. Tampoc tenia grans argument per oposar: quatre nits fora de casa no donen per a masses escarafalls i apel·lar al mal moment econòmic només hauria servit per augmentar la meva injusta fama de garrepa (la meva dona quan vol ser sarcàstica em diu Mr. Scrooge). Total, que ja em teniu embarcat en una línia low cost i Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-59930108688280133422010-07-01T00:22:00.000+02:002010-07-01T00:22:30.946+02:00La Olivia es pren un any sabàticSegurament us preguntareu qui carall és Olivia Judson i perquè la porto avui al bloc. Doncs bé, contràriament al que podria induir a creure un primer cop d'ull a la foto, no es una artista del mon de l'espectacle ni una cover girl, sinó una doctora en biologia per la Universitat de Oxford, especialista en evolució, que ha escrit, entre d'altres, en publicacions tals com The Economist, Nature, TheBrianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-22054416241175038742010-06-11T18:50:00.002+02:002010-06-15T12:38:55.496+02:00Reflexions entorn de "Sense comentaris"Alguna vegada ja n'he fet esment: vaig arribar al mon dels blocs quan ja feia anys que anava per Internet, i mai m'hi he acabat d'acostumar. Al principi no hi havia gaire per escollir, la connexió via mòdem no donava per gaire més que les llistes de correu i els newsgroups de Usenet. I quan va arribar la banda ample jo ja estava fet als fòrums i així vaig continuar. Amb ninotets i text "enriquit"Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-56456056685829242082010-06-04T17:07:00.031+02:002010-06-05T10:45:32.580+02:00La feina mal feta..."La feina mal feta no te futur" deia l'eslògan inspirat pel President Pujol mentre els del seu entorn anaven per feina. Però no vull parlar del particular concepte que dels fins i els mitjans tenia el President, sinó del rerefons del malaguanyat eslògan regeneracionista.En temps de vaques magres (ara) tothom es lamenta per la llet vessada i pel que s'hauria pogut fer i no es va fer. Els analistesBrianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com20tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-1319424358755758332010-05-31T22:46:00.008+02:002010-06-01T01:45:35.947+02:00Arcadi EspadaFeia temps que no em passava pel bloc de l'Arcadi. Ens varem conèixer molt de resquitllada en un fòrum de internet ja fa un munt d'anys, 9 o 10, potser. Després es va muntar un bloc que era seguit quasi religiosament per una munió d'incondicionals. Si he de ser sincer no em resulta fàcil aguantar la seva impertinent fatxendaria, però tampoc negaré que hi sento una mena d'atracció morbosa: escriu Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-59128868305340706182010-05-31T00:06:00.004+02:002010-05-31T00:11:39.070+02:00La crisi es reflecteixLa idea va partir d'ací.Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-75122753725241757632010-05-19T18:15:00.000+02:002010-05-19T18:15:47.091+02:00Immortals, sans i perfectes, o la ciència explicadaLi vaig prometre a Salvador Macip que un cop llegit el seu llibre li diria què m'havia semblat. Suposo que no li sabrà greu si li ho dic públicament. Així mato dos pardals d'un tret: compleixo la paraula compromesa i esquivo, ni que sigui per un dia, la passa de sequera blocaire que nos invade.M'imagino que per a un científic que es decideix a escriure un llibre, del tipus que se'n ha vingut a Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-76920148567081345612010-05-15T00:21:00.005+02:002010-05-15T00:34:48.074+02:00Richard Rorty i el conflicte de lleialtats¿Cal estrènyer el cercle per lleialtat o ampliar-el per justícia? Avui va una mica de filosofia. ¿Poden entrar en conflicte dues virtuts, com ho son (cal suposar-ho) la lleialtat i la justícia? Veiem-ho. El sentit de la justícia ens empeny a tractar a tots els nostres semblants (i fins i tot als que no ho son) amb equitat. En canvi, la lleialtat neix d'un sentiment de proximitat: som lleials en Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-74133186688007962602010-05-04T19:17:00.001+02:002010-05-05T00:07:10.434+02:00Citant... Oscar WildeLa xarxa n'està farcida, de cites en general i de Oscar Wilde en particular, no pretenc per tant inventar la sopa d'all. Més difícil, però, es trobar-les en el seu context. Això es el que he intentat: seleccionar-ne unes quantes donant una mínima referència del context original.«L'egoisme no és viure com un vol viure, sinó exigir que els altres visquin com volem nosaltres» (The Soul of Man under Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-14159879973428377372010-05-01T00:20:00.000+02:002010-05-01T00:20:14.109+02:00Alicia en 3D: ni Alicia ni nova dimensió
Tot i que estava avisat tenia curiositat per veure-la; es a dir, no vaig anar enganyat. L'error va ser anar-la a veure en 3D per la punyetera mandra: al costat de casa la feien en 3D i per veure-la en 2D m'havia de desplaçar. Sobre la pel·lícula en sí no afegiré res a el que ja va dir l'Allau. Per dues raons: la primera que hi entén més que jo en cine i en alicies, i la segona que puc subscriureBrianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-17214839488119265422010-04-30T22:52:00.000+02:002010-04-30T22:52:45.834+02:00Nou bloc, prova 2Apunt de prova per veure si actualitza
Nou bloc d'en Brian que substituirà Sin prisas pero con pausas, que es va quedar encallat a Vic.Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3417664875633153102.post-73278334237774075672010-04-30T20:26:00.000+02:002010-04-30T20:26:10.178+02:00Nou blocNou bloc d'en Brian que substituirà Sin prisas pero con pausas, que es va quedar encallat a Vic.Brianhttp://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com0