Lamentem comunicar-vos que
aquest blog ha arribat al seu fi,
el seu autor, Toni Mont
(Brian), ens ha deixat.
Esperem que hagueu
disfrutat de la seva companyia
com ell va disfrutat de la vostra.
Atentament.
La seva família
llegir, tocar, escoltar
Fa 51 minuts
+18.20.50.png)
Us acompanyo amb el sentiment
ResponEliminaHo sento molt. Una abraçada. Adéu, Toni.
ResponEliminauna sentida abraçada.
ResponEliminaHo sento molt. Una abraçada. Adéu, Toni.
ResponEliminaHo sento, tenia una mirada critica que apreciaba, ja m'extranyava que feia dies no es passava per casa ni publicaba res.
ResponEliminaAdéu Brian, ha estat un plaer fins que s'ha acabat. Bon viatge.
Em sap molt de greu. Només ens havíem vist en persona un parell de cops però els comentaris al blog no faltaven mai. Era una gran persona, amb les idees molt clares. Ha estat un plaer haver-lo conegut. Una última abraçada, Brian!
ResponEliminaHo lamento molt. Hem compartit una part de viatge. Adéu, Toni
ResponElimina.
ResponEliminaEn el poc temps que vam tenir l'oportunitat de conèixe'l, es va fer estimar molt. Una abraçada per la família.
ResponEliminaEm sento estrany deixat el condol virtual a un amic virtual. Però alguna cosa em cal dir, ni que sigui aquesta. Ens havíem anat llegint mútuament els nostres blogs, i els seus comentaris al meu sempre m'havien agradat. Havíem debatut des d'una certa proximitat o distància. No sé dir de quina manera acusaré el buit, però el buit hi és.
ResponEliminaUs escric de nou per deixar-vos l'enllaç al blog on recullo la notícia. Sento que és el millor que puc fer.
ResponEliminahttp://mildimonis.blogspot.com.es/2012/06/el-horrible-batracio-humano-impotencia.html
jo també lamento el què ha passat !!!
ResponEliminaA reveure Toni!
El meu condol a tota la família.
ResponEliminaQuin greu que el meu primer comentari aquí, hagi de ser l'últim...m'agradava llegir-te Toni, tan se val si era aquí, com a través de tots els comentaris que deixaves als blocs amics.
ResponEliminaEm dol no haver-te conegut abans.
Una forta abraçada a la família.
Ens havíem desvirtualitzat i compartit taula i conversa més enllà dels blocs. Només vull enviar una forta abraçada a la família i agraïr-vos com heu gestionat el final del Toni (ell anunciant amb tota normalitat la malaltia i vosaltres el seu desenllaç fatal) i del seu estimat (per tots) bloc.
ResponEliminaBrian, he tingut el gust de conèixer-te llegint-te, i més endavant, en persona. Ha estat un plaer,gràcies per compartir amb nosaltres, i una forta i càlida abraçada a la família.
ResponEliminaHo sento moltíssim. No sé què dir.
ResponEliminaAixò és una putada molt grossa i, encara que sigui una estupidesa inútil dir-ho, és una injustícia! Havíem compartit el barri, havíem compartit experiències, havíem compartit idees... Tot això m'ho quedo, però et trobaré a faltar, Toni.
ResponEliminaUna abraçada molt forta a tota la família.
El meu condol. Una abraçada.
ResponEliminaEls nostres petits homenatges:
ResponEliminahttp://bloguejat.blogspot.co.uk/2012/06/adeu-brian.html
http://allausz.blogspot.co.uk/2012/06/el-metode-brian.html
http://blocfpr.blogspot.co.uk/2012/06/mort-20.html
No cal posar com de bona i gran persona em va semblar sempre, perquè prou sabeu les seves virtuts.
ResponEliminaUna càlida abraçada a tots i un petó molt sincer, Rosa.
Una abraçada.
ResponEliminaToni, m'agradava molt la teva visió del món, que hi fossis, sabent la teva lluita, me'l feia més coherent. Una abraçada família.
ResponEliminaAquí ens quedem amb els teus textos i amb el record de la teva amabilitat. El meu condol per a la família, amics i lectors. Una abraçada amb un empat bèstia de tristesa i de ganes de viure intensament.
ResponEliminaSe'm fa molt estrany aquest comentari. Vaig coincidir amb el Toni en un parell d'ocasions, i va ser molt agradable.
ResponEliminaEns vam llegir i ens vam deixar alguns comentaris mutus. I ara sento un cop de puny.
Una abraçada. I gràcies.
Una abraçada per la família.
ResponEliminaQuan una veu s'apaga ens deixa un silenci, un espai buit, però no hi ha dubte que les seves paraules seguiran ressonant.
Adéu Toni.
És evident que era una persona molt estimada i no existeix res millor que es pugui dir d’una persona.
ResponEliminaUna abraçada a la família.
m'agradava llegir-te tot i que et comentés poques vegades.. hi tenies un lloc en aquest món que ara és buit, em sap greu que sigui així.. t'apreciava tot i que no et vaig conèixer mai en persona.. bon viatge!
ResponEliminaostres. Em sap moltíssim greu. En Brian era part de la nostra petita historia a la blogosfera catalana. Mai vàrem coincidir en persona, però sovint deixava comentaris al blog. Era dels que amb els seus comentaris els blogs fossin millors.
ResponEliminaUna abraçada a la familia
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEm sap greu, una abraçada a la família i als amics i blogaires.
ResponEliminaHo lamento!!
ResponEliminaUs acompanyo en el sentiment.
ResponEliminaUn company de blog, és gairebé com algú de la família...Descansi en pau.
ResponEliminaAl cel sigui. Us acompanyo en el sentiment.
ResponEliminaUn petit, però sentit homenatge al Toni: http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2012/06/la-vida-de-briam-la-vida-den-toni.html
ResponEliminaEl llegia i de vegades li deixava comentaris que sempre responia amb gran respecte.
ResponEliminaNo l'he conegut. He accedit a una part d'ell a través d'aquest bloc. No creuré mai que sigui mort però sentiré que no publiqui nous escrits.
Rebeu el nostre condol...
ResponEliminaOstres, ho lamento moltíssim. És difícil adonar-se dels lligams que tenim dins els mons virtuals. Molts no ens hem vist mai i, no obstant, recomforta saber que són a l'altra banda, llegint, escoltant...
ResponEliminaUna abraçada forta per tota la família.
ResponEliminaVinc d'observar l'admirable funcionament del nostre sistema -solar i celestial-, i no puc deixar de pensar com t'importava, Toni, que els sistemes funcionessin bé pel benestar de tothom.
ResponEliminaRebeu una forta abraçada de part meva i de l'Anna.
Ho acabo de saber per gent que conec i seguia aquest blog. Em sap molt de greu. Atentament Borgo.
ResponEliminaEm sap molt de greu. Una forta abraçada a la família.
ResponEliminaDescansa en pau, el meu condol per a la seva família i amics
ResponEliminaCom a tants llocs a la vida he arribat tard a aquesta trista notícia.. Només puc dir que els nostres apunts guanyaven interès quan en Brian hi afegia un comentari, suposo que és un sentiment compartit. Una mica més grans i una mica més orfes.. una abraçada a la família, a tots ells i a tots nosaltres. La mort 2.0, suposo que li hauria agradat reflexionar entorn a aquesta raresa de l'època en què ens ha tocat viure. Adéu, Brian, ha estat un plaer llegir-te.
ResponEliminaBrian, gràcies per les bones estones que vam compartir. Et recordaré.
ResponEliminaBrian, gràcies per les bones estones que vam compartir. Et recordaré.
ResponEliminaMi más sentido pésame a la familia. Como bien ha señalado Dan, Brian formaba parte de la blogosfera catalana.
ResponEliminaUnamuno acabó su excelente "Del Sentimiento Trágico de la Vida" con una maravillosa frase que deseo dedicarle al interlocutor que nunca llegué a conocer en persona, pero con el que debatí virtualmente en más de una ocasión:
"Espero, Brian, que mientras dure nuestra tragedia, en algún entreacto, volvamos a encontrarnos. Y nos reconoceremos. Y perdona si te he molestado más de lo debido e inevitable, más de lo que, al tomar la pluma para distraerte un poco de tus distracciones, me propuse. ¡Y dios no te dé paz y sí gloria! (Miguel de Unamuno)
Per una d'aquellas Casualitats coincidim en els darrers comentaris un gruix de membres del que ell va batejar com a Cluster -del que en formava part- que va donar moments memorables.
ResponEliminaEra curiosa la meva relació amb en Brian:
A mi m'agrada molt tenir raó i ell era molt tossut.
Jo sóc catalanista i ell no.
Jo sóc un pagès bocamoll i ell era un fi diplomàtic.
Ell era materialista -no és pejoratiu- i jo tendeixo a l'espiritualitat.
Tot i això ens apreciàvem, potser perquè ambdós compartíem una cosa essencial, com és una certa noblesa de caràcter. Ens ha deixat el dubte de saber que hi ha dels seus orígens referents a l'altre tipus de noblesa, tal com va insinuar.
Vull expressar el meu sentit condol.
Acabo de entrar a tu blog, Bryan, con un retraso excesivo, y aún no me he rehecho del golpe. Quería comentar contigo, porque la ecuanimidad ha sido siempre tu fuerte, esta actualidad vertiginosa que nos trae al retortero, y me has dejado con la palabra en la boca y, a partir de ahora, echando de menos la tuya. Desde que nos conocimos en la página web de La Plaza, continuación del programa radiofónico de Juan García, habíamos mantenido una relación cordial más llena, diría yo, de coincidencias que de desavenencias, de la que guardaré permanente recuerdo. A tu familia le quiero expresar el afecto que a ti te tenía. Siento que ha sido una pérdida irreparable, pero estoy convencido de que el recuerdo de una persona tan "cabal" como tú lo has sido, les confortará. Un fuerte abrazo para ellos y hasta siempre para ti.
ResponEliminaJuan
Han passat els mesos, però els seus escrits segueixen sent interessants, molts són encara més actuals ara que fa un any. Això vol dir que no ens ha deixat del tot, i que la seua obra roman.
ResponEliminaGaudim-la.