24 de juny de 2012

Comiat





Lamentem comunicar-vos que aquest blog ha arribat al seu fi, 
el seu autor, Toni Mont (Brian), ens ha deixat.

Esperem que hagueu disfrutat de la seva companyia 
com ell va disfrutat de la vostra.

Atentament.

La seva família



51 comentaris:

  1. Ho sento molt. Una abraçada. Adéu, Toni.

    ResponSuprimeix
  2. Ho sento molt. Una abraçada. Adéu, Toni.

    ResponSuprimeix
  3. Ho sento, tenia una mirada critica que apreciaba, ja m'extranyava que feia dies no es passava per casa ni publicaba res.

    Adéu Brian, ha estat un plaer fins que s'ha acabat. Bon viatge.

    ResponSuprimeix
  4. Em sap molt de greu. Només ens havíem vist en persona un parell de cops però els comentaris al blog no faltaven mai. Era una gran persona, amb les idees molt clares. Ha estat un plaer haver-lo conegut. Una última abraçada, Brian!

    ResponSuprimeix
  5. Ho lamento molt. Hem compartit una part de viatge. Adéu, Toni

    ResponSuprimeix
  6. En el poc temps que vam tenir l'oportunitat de conèixe'l, es va fer estimar molt. Una abraçada per la família.

    ResponSuprimeix
  7. Em sento estrany deixat el condol virtual a un amic virtual. Però alguna cosa em cal dir, ni que sigui aquesta. Ens havíem anat llegint mútuament els nostres blogs, i els seus comentaris al meu sempre m'havien agradat. Havíem debatut des d'una certa proximitat o distància. No sé dir de quina manera acusaré el buit, però el buit hi és.

    ResponSuprimeix
  8. Us escric de nou per deixar-vos l'enllaç al blog on recullo la notícia. Sento que és el millor que puc fer.
    http://mildimonis.blogspot.com.es/2012/06/el-horrible-batracio-humano-impotencia.html

    ResponSuprimeix
  9. jo també lamento el què ha passat !!!

    A reveure Toni!

    ResponSuprimeix
  10. Quin greu que el meu primer comentari aquí, hagi de ser l'últim...m'agradava llegir-te Toni, tan se val si era aquí, com a través de tots els comentaris que deixaves als blocs amics.
    Em dol no haver-te conegut abans.

    Una forta abraçada a la família.

    ResponSuprimeix
  11. Ens havíem desvirtualitzat i compartit taula i conversa més enllà dels blocs. Només vull enviar una forta abraçada a la família i agraïr-vos com heu gestionat el final del Toni (ell anunciant amb tota normalitat la malaltia i vosaltres el seu desenllaç fatal) i del seu estimat (per tots) bloc.

    ResponSuprimeix
  12. Brian, he tingut el gust de conèixer-te llegint-te, i més endavant, en persona. Ha estat un plaer,gràcies per compartir amb nosaltres, i una forta i càlida abraçada a la família.

    ResponSuprimeix
  13. Ho sento moltíssim. No sé què dir.

    ResponSuprimeix
  14. Això és una putada molt grossa i, encara que sigui una estupidesa inútil dir-ho, és una injustícia! Havíem compartit el barri, havíem compartit experiències, havíem compartit idees... Tot això m'ho quedo, però et trobaré a faltar, Toni.

    Una abraçada molt forta a tota la família.

    ResponSuprimeix
  15. Els nostres petits homenatges:

    http://bloguejat.blogspot.co.uk/2012/06/adeu-brian.html
    http://allausz.blogspot.co.uk/2012/06/el-metode-brian.html
    http://blocfpr.blogspot.co.uk/2012/06/mort-20.html

    ResponSuprimeix
  16. No cal posar com de bona i gran persona em va semblar sempre, perquè prou sabeu les seves virtuts.

    Una càlida abraçada a tots i un petó molt sincer, Rosa.

    ResponSuprimeix
  17. Toni, m'agradava molt la teva visió del món, que hi fossis, sabent la teva lluita, me'l feia més coherent. Una abraçada família.

    ResponSuprimeix
  18. Aquí ens quedem amb els teus textos i amb el record de la teva amabilitat. El meu condol per a la família, amics i lectors. Una abraçada amb un empat bèstia de tristesa i de ganes de viure intensament.

    ResponSuprimeix
  19. Se'm fa molt estrany aquest comentari. Vaig coincidir amb el Toni en un parell d'ocasions, i va ser molt agradable.
    Ens vam llegir i ens vam deixar alguns comentaris mutus. I ara sento un cop de puny.
    Una abraçada. I gràcies.

    ResponSuprimeix
  20. Una abraçada per la família.
    Quan una veu s'apaga ens deixa un silenci, un espai buit, però no hi ha dubte que les seves paraules seguiran ressonant.
    Adéu Toni.

    ResponSuprimeix
  21. És evident que era una persona molt estimada i no existeix res millor que es pugui dir d’una persona.
    Una abraçada a la família.

    ResponSuprimeix
  22. m'agradava llegir-te tot i que et comentés poques vegades.. hi tenies un lloc en aquest món que ara és buit, em sap greu que sigui així.. t'apreciava tot i que no et vaig conèixer mai en persona.. bon viatge!

    ResponSuprimeix
  23. ostres. Em sap moltíssim greu. En Brian era part de la nostra petita historia a la blogosfera catalana. Mai vàrem coincidir en persona, però sovint deixava comentaris al blog. Era dels que amb els seus comentaris els blogs fossin millors.
    Una abraçada a la familia

    ResponSuprimeix
  24. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  25. Em sap greu, una abraçada a la família i als amics i blogaires.

    ResponSuprimeix
  26. Un company de blog, és gairebé com algú de la família...Descansi en pau.

    ResponSuprimeix
  27. Al cel sigui. Us acompanyo en el sentiment.

    ResponSuprimeix
  28. Un petit, però sentit homenatge al Toni: http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2012/06/la-vida-de-briam-la-vida-den-toni.html

    ResponSuprimeix
  29. El llegia i de vegades li deixava comentaris que sempre responia amb gran respecte.
    No l'he conegut. He accedit a una part d'ell a través d'aquest bloc. No creuré mai que sigui mort però sentiré que no publiqui nous escrits.

    ResponSuprimeix
  30. Ostres, ho lamento moltíssim. És difícil adonar-se dels lligams que tenim dins els mons virtuals. Molts no ens hem vist mai i, no obstant, recomforta saber que són a l'altra banda, llegint, escoltant...

    ResponSuprimeix
  31. Una abraçada forta per tota la família.

    ResponSuprimeix
  32. Vinc d'observar l'admirable funcionament del nostre sistema -solar i celestial-, i no puc deixar de pensar com t'importava, Toni, que els sistemes funcionessin bé pel benestar de tothom.
    Rebeu una forta abraçada de part meva i de l'Anna.

    ResponSuprimeix
  33. Ho acabo de saber per gent que conec i seguia aquest blog. Em sap molt de greu. Atentament Borgo.

    ResponSuprimeix
  34. Em sap molt de greu. Una forta abraçada a la família.

    ResponSuprimeix
  35. Descansa en pau, el meu condol per a la seva família i amics

    ResponSuprimeix
  36. Com a tants llocs a la vida he arribat tard a aquesta trista notícia.. Només puc dir que els nostres apunts guanyaven interès quan en Brian hi afegia un comentari, suposo que és un sentiment compartit. Una mica més grans i una mica més orfes.. una abraçada a la família, a tots ells i a tots nosaltres. La mort 2.0, suposo que li hauria agradat reflexionar entorn a aquesta raresa de l'època en què ens ha tocat viure. Adéu, Brian, ha estat un plaer llegir-te.

    ResponSuprimeix
  37. Brian, gràcies per les bones estones que vam compartir. Et recordaré.

    ResponSuprimeix
  38. Brian, gràcies per les bones estones que vam compartir. Et recordaré.

    ResponSuprimeix
  39. Mi más sentido pésame a la familia. Como bien ha señalado Dan, Brian formaba parte de la blogosfera catalana.
    Unamuno acabó su excelente "Del Sentimiento Trágico de la Vida" con una maravillosa frase que deseo dedicarle al interlocutor que nunca llegué a conocer en persona, pero con el que debatí virtualmente en más de una ocasión:

    "Espero, Brian, que mientras dure nuestra tragedia, en algún entreacto, volvamos a encontrarnos. Y nos reconoceremos. Y perdona si te he molestado más de lo debido e inevitable, más de lo que, al tomar la pluma para distraerte un poco de tus distracciones, me propuse. ¡Y dios no te dé paz y sí gloria! (Miguel de Unamuno)

    ResponSuprimeix
  40. Per una d'aquellas Casualitats coincidim en els darrers comentaris un gruix de membres del que ell va batejar com a Cluster -del que en formava part- que va donar moments memorables.

    Era curiosa la meva relació amb en Brian:

    A mi m'agrada molt tenir raó i ell era molt tossut.
    Jo sóc catalanista i ell no.
    Jo sóc un pagès bocamoll i ell era un fi diplomàtic.
    Ell era materialista -no és pejoratiu- i jo tendeixo a l'espiritualitat.
    Tot i això ens apreciàvem, potser perquè ambdós compartíem una cosa essencial, com és una certa noblesa de caràcter. Ens ha deixat el dubte de saber que hi ha dels seus orígens referents a l'altre tipus de noblesa, tal com va insinuar.

    Vull expressar el meu sentit condol.

    ResponSuprimeix
  41. Acabo de entrar a tu blog, Bryan, con un retraso excesivo, y aún no me he rehecho del golpe. Quería comentar contigo, porque la ecuanimidad ha sido siempre tu fuerte, esta actualidad vertiginosa que nos trae al retortero, y me has dejado con la palabra en la boca y, a partir de ahora, echando de menos la tuya. Desde que nos conocimos en la página web de La Plaza, continuación del programa radiofónico de Juan García, habíamos mantenido una relación cordial más llena, diría yo, de coincidencias que de desavenencias, de la que guardaré permanente recuerdo. A tu familia le quiero expresar el afecto que a ti te tenía. Siento que ha sido una pérdida irreparable, pero estoy convencido de que el recuerdo de una persona tan "cabal" como tú lo has sido, les confortará. Un fuerte abrazo para ellos y hasta siempre para ti.

    Juan

    ResponSuprimeix
  42. Han passat els mesos, però els seus escrits segueixen sent interessants, molts són encara més actuals ara que fa un any. Això vol dir que no ens ha deixat del tot, i que la seua obra roman.

    Gaudim-la.

    ResponSuprimeix