7 de setembre del 2011

Manguilandia

Pin de Chapateo
Quan, als quinze anys, vaig entrar a treballar a l'escola de aprenents de La Maquinista Terrestre y Marítima (MTM), Barcelona era el que se'n podia dir, amb propietat, una ciutat industrial. Grisa, més aviat lletja, però plena de vida. Hi abundaven tota mena de tallers i fàbriques: grans, mitjanes i petites. Poc a poc (o potser no tant poc a poc) aquelles fàbriques i tallers van anar desapareixent. On hi havia La Maquinista ara hi ha un centre comercial, i la mateixa fi varen fer les altres fàbriques: La Pegaso és el Parc de La Sagrera; La Espanya Industrial, el parc del mateix nom; els Tallers de la Renfe, el Parc del Clot; Can Girona, Motor Ibérica, Catalana de Gas, Cros i altres van esdevenir la Vila Olímpica, etcètera. La llista no hi cabria al bloc. A base de permutes i operacions urbanístiques totes les industries van desaparèixer per cedir el seu lloc a polígons d'habitatges, complexos comercials, equipaments i parcs. D'aquell bosc de xemeneies només en queden unes quantes per fer bonic.

Però el motiu de l'apunt no era la nostàlgia del passat sinó les conseqüències del present. No sé cap on hauria derivat la activitat econòmica de Barcelona si les coses haguessin anat d'un altre manera, però el cas és que, arran del projecte olímpic que en Narcís Serra i en Pasqual Maragall es varen treure del barret, el turisme va prendre el relleu de part d'aquella activitat. Per bé o per mal la Industria turística constitueix avui, no només una font de activitat econòmica, sinó una de les poques que, conjuntament a la fabricació d'automòbils, contribueix a anivellar la balança comercial. Amb la important diferència de que les fàbriques de cotxes probablement aniran marxant (perquè cap d'elles és de propietat espanyola) mentre que la Sagrada Família és molt més difícil que se'l emportin.

Tot això (que tot sovint barrino) m'ha vingut una vegada més al cap arran de les noticies sobre "Manguilandia" i la rebequeria que ha agafat l'Ajuntament del flamant alcalde Xavier Trias amb els pins que es venien a la llibreria La Central. Ja en deveu estar assabentats tant d'una cosa con de l'altre: d'una banda, circula des de fa uns mesos, entre guies turístics i mossos, una "guia mangui" de Barcelona amb un mapa i una descripció detallada dels principals grups de carteristes i manguis que assalten als turistes a Barcelona. D'un altre, i amb la mateixa motivació de fons, una parella de joves arquitectes s'han buscat la vida a base de fer uns pins que il·lustren gràficament aquest sub-sector derivat del turisme.

Tothom és conscient de que la petita —i no tant petita— delinqüència pot acabar matant la gallina d'els ous d'or del turisme a Barcelona. Per raons que s'escapen a l'enteniment dels simples mortals (se'n donen raons tant peregrines com la falta de ordinadors en xarxa als jutjats), alguns d'aquests delinqüents poden arribar a acumular més de cent detencions sense cap efecte pràctic. No en traureu l'aigua clara sobre quin dels tres poders de'n Montesquieu no fa bé la seva feina: els qui fan les lleis, els qui les han de fer complir o els qui les interpreten i jutgen. (Probablement la veritable raó ningú s'atreveix a dir-la: no hi hauria prou presons ni pressupost per mantenir-les).

D'acord, ningú diu que sigui un problema fàcil de resoldre, però la pitjor manera de encarar-el és amagant l'ou o matant al missatger. I això, és just el que s'ha fet una vegada més. D'antuvi, als de la Plaça de Sant Jaume (ara ho tenen fàcil per posar-se d'acord) no se'ls ha ocorregut una idea més brillant que fer patrulles mixtes mosso/guàrdia municipal. Home, si és tractava de fer-se veure hi podien haver afegit un sereno, un vigilant i un guàrdia de corps amb uniforme de gala. Apart d'això —la vistositat— si a algú se li acut cap més raó, li estaré molt agraït. Respecte de la guia mangui: ràpidament a negar que els mossos tinguin res a veure amb la seva redacció i, això sí, lamentar que s'utilitzi llenguatge políticament incorrecte i denigrant en vers de les minoris ètniques. I finalment, a la llibreria La Central: canya! Se'ls prohibeix la venda dels pins, se'ls amonesta i probablement els costarà que no se'ls renovi la concessió als espais del MACBA i al Museu de Història. Això sí, als manteros i a les prostitutes llenya! Una dreta à visage humain? Sí, home, sí.

9 comentaris:

  1. De moment ja sabem que l'Ajuntament no té sentit de l'humor ni capacitat autocrítica, dues coses fonamentals per anar per la vida, no? Dues coses que pocs polítics tenen, ara que ho penso... Bé, no m'ha calgut pensar gaire.

    ResponElimina
  2. Jo només puc dir que la meva sogra la van atracar al carrer del carme al maig però gràcies a la Guàrdia Urbana i la gent van atrapar als lladres. I al Juliol, pel sistema del tiron amb una moto li van prendre el bolso a la meva cunyada a l'estació de França i li van fer malbe al braç i a qui si que no hi havia ningú. He vist que al metro hi ha més policia i han desaparescut el manguis.
    Per cert, en els dos casos els manguis eren de països musulmans i al metro rumanesos o similars.
    En quan als pins, trobo que tindrien que donar llibertat de vendre el que es volgues.

    ResponElimina
  3. Tenim un govern cada cop més populista i trampós, que va reunint tots els tics de la dreta rància. Hi ha delinqüents? Doncs posem molts policies i sobretot que es vegin. Això de les parelles "mixtes" sona divertit: volen promoure els intercanvis culturals i sexuals entre alguns dels molts cossos policials que paguem? Per no parlar ja de les maniobres per amagar una realitat social que es va tornant difícil (en gran part, gràcies a les decisions polítiques).
    Posar molts policies i prohibir moltes coses fa centenars d'anys que es fa, i els resultats són ben evidents.

    ResponElimina
  4. Aquests pins pel meu gust, on atempten de debó, és a la vista, són prou lletjos i poc estètics, però.....no cal prohibir, ni amonestar per aquestes ximpleries. On cal posar-s'hi, no ho fan, però retallant s'estan ben retratant.

    ResponElimina
  5. Òscar,
    Certament, el sentit de l'humor no és la característica més freqüent en els polítics, però aquests, al damunt, tenen molt males puces.

    Aris,
    Ja se sap, cadascú explica la fira segons li va. El problema, a la meva manera de veure, està, sobre tot, en la coordinació entre policia i jutges. Jo entenc que no es dictin penes de presó per furts de poca importància; però quan hi ha individus que acumulen més cent detencions, i a més hi ha indicis sòlits de que pertanyen a bandes organitzades, la cosa ja és diferent.

    Lluís,
    Lo de les parelles mixtes és més que de riure, és patètic. Respecte de les lleis, jo crec que s'han de dictar les justetes i imprescindibles, però fer-les complir. I si no es tenen mitjans per fer-les complir, val més no dictar-les, i ens estalviem el ridícul.

    Carme,
    Els hi haurem de recomanar que es posin en contacte amb en Leblansky ;) Quan els vaig veure hi vaig pensar. Potser encara faria la primera pela (el primer euro, vull dir). Però sí, parlant en serio, el tema no és si els pins son lletjos o macos, sinó com les gasten aquesta gent.

    ResponElimina
  6. Off-toppic:
    El periodista mal educat

    No encetaré un apunt expressament, però em sembla que val la pena cridar la atenció sobre un individu particularment desagradable que en aquests moment copa els matins de la "Radio Nacional de Catalunya". És diu Manuel Fuentes, i l'altre dia va protagonitzar un incident tant lamentable com aquest: Entrevista amb Vicenç Navarro.

    No és un fet aïllat, és el seu estil. Aquest cop ha sigut més barroer que de costum perquè es veu que li tenia jurada a en Vicenç Navarro, però l'estil agressiu i mal educat, i la costum de interrompre de forma impertinent al interlocutor és habitual en ell. En una paraula, és l'antítesi del seu predecessor, l'Antoni Basses.

    ResponElimina
  7. Si aquesta mateixa crítica surt al Polonia ningú no s'hauria atrevit ha vetar-la, no? Bé, si més no, així vull creure-ho. Però amb els "donnadies" tot el món deixa anar la seua vessant més fosca i autèntica. Pel que dius del Fuentes, lamentable, literalment és morir d'èxit quan comences a creure que les teues idees i el que dius és "palabradedios", així, tot junt i en castellà, i si a més a més tens content a l'amo, doncs "mielsobrehojuelas".

    ResponElimina
  8. El Fuentes ha aconseguit en dos dies que més de dues mil persones demanin la seva dimissió a través del facebook. Tot un rècord. Jo diria que a banda de la mala entrevista i del to maleducat, el problema és que aquest home vol imposar una visió, curiosament la del poder. Amb periodistes així arribem de nou a la fantasia del pensament únic (i pla) que els polítics voldrien.

    ResponElimina
  9. Vicicle,
    Veurem què en queda del Polonia. De fet fa bastant temps que no el veig. No sé si el canvi d'amo de la Corpo serà gaire aparent; els de CiU son més carques, però en quan a embolicar-se amb la bandera, els d'ERC no els hi van al darrera.

    Lluís,
    El fet és que, com deia ara, al Fuentes el van posar els d'abans, quan varen enviar el Basses a Estats Units. Jo, que des que soc jubilat sento a estones les tertúlies del matí, fa temps que el vaig deixar d'escoltar (tot i que alguns tertulians son interessants) perquè no l'aguanto.

    ResponElimina