16 de febrer de 2012

¿I per què no a Màlaga, posem per cas?

Las Vegas sota l'atac marcià
Em refereixo al projecte de megacomplex de joc i oci anomenat Eurovegas. No cal que m'estengui en detalls perquè tothom ja sap de que va: la multinacional del joc Las Vegas Sands Corp. (¿recordeu "La cuadrilla de los once"?), amb grans complexes turistico-lúdics a Las Vegas, Macao i Singapur, ha mostrat interès per muntar-ne un de similar a Europa, i d'entrada ha llençat l'am a Madrid i Barcelona. S'han manifestat opinions per a tots els gustos, però sembla que aquestes son tant més favorables al projecte com més propers son els que les formulen a les institucions de govern o al sector de l'oci i l'hoteleria. Els arguments son els de sempre (la creació de ocupació, les "sinergies",  etcètera) i, és clar, en aquests cas s'hi afegeix la omnipresent crisi: hay que haser de tripas corasón i agafar-se a un clau roent si es pot atrapar un bon grapat d'euros (€).

No entraré en els pros i els contres d'un tal projecte, ni en motius d'ordre ètic, estètic o social. Tinc una opinió al respecte (vegis l'anterior apunt) però que als efectes d'aquest apunt no venen al cas. L'enfoc que li vull donar és un altre. D'acord, suposem que hem arribat a la conclusió de que una inversió d'aquesta naturalesa i d'aquesta magnitud, tot comptat i debatut, podria ser molt beneficiosa per a l'economia del país (en aquest cas el "país", ja em sabreu disculpar, és Espanya). La qüestió que em plantejo és: ¿perquè Madrid o Barcelona en lloc de Màlaga, Alacant o Cadis, posem per cas? La resposta immediata de qui vulgui fugir d'estudi serà: perquè qui paga mana, i en aquest cas qui paga vol Madrid o Barcelona. És possible, però Espanya és, o té pretensions de ser, quelcom més que una república bananera. És a dir, per molts diners que hi posi el tal Andelson — i em sembla que, tot plegat no n'hi posa tants, apart de la marca i el know-how— el projecte ha de ser interessant per a les dues parts, i si no, aire, que vol dir vent.

Doncs bé, admès que el projecte fos interessar, l'última opció hauria de ser les dues grans ciutats esmentades. ¿Per què? Doncs perquè si es tracta de equilibrar el territori i promoure el desenvolupament de les regions més deprimides —argument amb el qual s'han omplert la boca dretes i esquerres des de sempre— en lloc de augmentar la concentració d'activitat en àrees saturades com Madrid i Barcelona, que tenen els seus propis models de teixit i creixement econòmic, el que caldria és potenciar regions, com Andalusia, per exemple, que no tenen cap sector econòmic de base amb una potència proporcional a la seva dimensió, i que son una rèmora per a la resta de l'Estat, que ja prou ranqueja. I sí tenen, en contrapartida, en particular a la costa, una industria turística que es podria veure potenciada i complementada amb un projecte d'aquest tipus. Només caldria escollir un lloc capaç de rebre creuers per mar, amb bons equipaments, atractius turístics complementaris a poca distància (Sevilla, Córdoba, Granada, Sierra Nevada...) i ben comunicat per terra i aire.

És cert que avui en dia la massa crítica és imprescindible per endegar projectes i per ésser competitiu a nivell mundial, però aquesta massa crítica no s'aconsegueix ajuntant de forma heterogènia qualsevol mena d'activitat econòmica; la massa crítica, per tal de crear sinergies, ha de obeir a una estratègia global i sumar les seves forces en una determinada direcció, no de forma anàrquica. Madrid, com a capital política i administrativa, ha generat, per efecte imant i també per raons polítiques, un potent sector de de serveis i també industrial. Barcelona intenta mantindre el que queda de la seva vella economia industrial (ara parlo a nivell d'àrees de influència) mentre mira de treure rendiment a la seva nova faceta de ciutat turistico-cultural. El que li cal, com deia el professor Antón Costas, no son casinos sinó fàbriques. Augmentar la massa crítica passa per la simbiosi Industria-Universitat, per crear pols de recerca, i per mimar i potenciar, i no deixar llanguir, la industria que encara li queda.

8 comentaris:

  1. Perdona, Brian, que la meva ètica passi per la meva estètica, però no m'agraden els casinos ni altres derivacions econòmiques. Puc ser un dinosaure, però m'extingiré satisfet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest cas ètica i estètica van molt de la mà. És només que he volgut fer un anàlisi d'un altre mena. O per dir-ho en clau sardònica: visca al casino! però que visca ben lluny!!

      Elimina
  2. Mot bona proposta. No ho havia pensat així i tens tota la raó. És una bona manera que als espanyols els vagi bé sense restar-nos recursos a nosaltres.

    Compro la idea!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En certa manera, però no només. En aquest paio no se li ha acudit muntar un del seus megacasinos a NY, ni a Chicago, ni a Londres; hi ha un lloc per a cada cosa. Particularment penso que no seria bo per a cap lloc de Espanya, perquè és reincidir en un model que a la llarga ens porta a la misèria moral i econòmica; però si es decidís que s'ha de muntar en algun lloc, crec, per les raons que he exposat, que en cap cas hauria de ser Madrid o Barcelona.

      Elimina
  3. perquè les autopistes de peatge inicialment només estaven a Catalunya i el País Basc?
    Perquè l' Ave, finalment va arribar a Barcelona i factura més que tota la resta junta? i podria seguir...
    El meu pare sempre explica que va treballar per una Multinacional i encara que totes les instal·lacions eren a Barcelona, tenien una petita oficina a Madrid que era la que constava a les factures. Els visitants estrangers primer anaven a Madrid i comprovaven amb estupor que només hi havia una recepcionista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cas de la empresa del teu pare és paradigmàtic. Jo treballava en una fàbrica que està al port de Barcelona (forçosament havia de ser-hi perquè rep els carregaments de soja per mar) però tenia la seu a Madrid amb més de 50 oficinistes. Quan la comprar una multinacional, perquè l'antic INI va desaparèixer, el primer que va fer va ser tancar la oficina de Madrid i només es van salvar 2 dels que hi treballaven, que van vindre a Barcelona.

      Elimina
  4. Doncs m'apunto a la secció juràssica, em repugna aquesta idea, ètica i estèticament. I més en un país on la industria està en declivi, per no parlar de la investigació. Sempre hem d'acabar semblant un puti-club?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És, a més a més d'atres aberracions ja esmentades, un problema de miopia gravis. no solsament els suposats llocs de treball i inversió serien de ínfima qualitat i baix rendiment social ( a nivell de bo escombraria, que es diu ara) sinó que ens condiciona de manera irreversible. S'esgrimeix la crisi com justificació, però és que això quedarà de per vida com un monument a la política de curta volada.

      Elimina