25 d’agost de 2010

La ciència, amb humor entra.

De La Vanguardia de 21/8/2010

Aquesta tira del sempre genial Calvin i Hobbes (el geni és Bill Watterson, és clar) em va portar a reflexionar sobre la presencia i el tractament de la ciència als mitjans de comunicació en particular i a la societat en general. Em va sorprendre gratament veure com en una tira de humor, adreçada al lector normal de diaris, es parlava de "gens recessius" sense més cauteles ni aclariments. Vol dir que no solament l'autor està familiaritzar amb la idea, sinó que pressuposa que també ho està el lector. Cert que l'autor no fa els dibuixos pensant en el lector català sinó, de ben segur, en l'americà, tot i que les tires es distribueixin per mig mon. I els lectors dels diaris americans saben, doncs, què és un gen recessiu? Probablement no tots (potser tampoc tots els lectors d'aquest bloc) però això no vol dir que no s'en hagi de parlar. De fet no tots els lectors entenem l'argot de les pàgines de economia, per exemple, i no per això els diaris deixen de parlar-ne. Llavors -continuo amb la meva reflexió- els mitjans de comunicació (i ara ja estic pensant en els de casa nostra) no parlen de ciència perquè la gent no la coneix?, perquè no li interessa?, o perquè ni la coneix ni li interessa?  

En aquest punt em va vindre a la memòria un conte de Woody Allen que havia llegit feia poc. El conte, que forma part del llibre "Pura Anarquia", es titula "Tirar demasiado de la cuerda" ("Strung out", en la versió original) i comença així (sortosament he trobat a la xarxa tant la versió castellana, com la original, si bé no la catalana):
Es para mí un gran alivio saber que por fin el universo tiene explicación; empezaba a pensar que era yo. Pero resulta que la física, como un familiar irritante, tiene todas las respuestas. El big bang, los agujeros negros y el caldo primordial aparecen todos los martes en la sección de ciencias del Times, y gracias a eso mi comprensión de la teoría de la relatividad general y de la mecánica cuántica está ahora a la altura de la de Einstein, o sea, de Einstein Moomjy, el vendedor de alfombras.
Es dir, els lectors del New York Times (i també d'altres diaris) sí estan una mica familiaritzats amb la ciència. El mateix Woody Allen ens demostra amb aquest conte que te un coneixement una mica més que superficial dels temes científics, com en altres ocasions ens havia demostrat que tenia coneixements més que superficials de filosofia o de la literatura russa. Per fer humor sobre un tema s'ha de conèixer, altrament en lloc de fer humor es fa el pallasso, que no és ben bé el mateix.

Tornant a la reflexió d'abans, estem en allò de l'ou i la gallina: els mitjans no parlant de ciència perquè no interessa, o la ciència no interessa perquè no és present als mitjans? Segurament -com en el problema de l'ou i la gallina- ni una cosa ni l'altre; simplement la evolució històrica ens ha portat on som. Els diaris estan per fer diners (o si més no per no perdre'n) i els temps son cada vegada més difícils, de manera que han d'anar a el que és segur. Així ens trobem amb la paradoxa de que tot i que en el moment actual podria haver-hi un major nombre de lectors receptius a més presencia de la ciència als mitjans, aquesta presencia ha reculat: varen desaparèixer els suplements de Ciència a La Vanguardia (me'n lamentava en ocasió de la mort del dibuixant Krahn) i a El País, i només ens queda algun bloc com el del nostre amic Salvador Macip a El Mundo o el de Javier Sampedro (que apareix i desapareix com el Guadiana) a El País. Si n'estaran de malament les coses que fins i tot el NYT, que semblava fort com una roca, pot tremolar davant l'escomesa de'n Rupert Murdoch. Llavors, ni la secció Ciència dels dimarts ens quedarà.

Un altre cosa, tot i que emparentada mol de aprop, és el rigor a l'hora de parlar de qüestions tècniques i científiques. Però d'això en vull parlar en un proper apunt.

15 comentaris:

  1. D'entrada diria que sí, que és molt convenient que la premsa parli dels avenços científics; però això seria en un món ideal. Perquè, si em miro com és la premsa actual, que fins i tot costen d'entendre les notícies més ordinàries, de tan mal explicades que estan, millor que parlin de Shakira i ja llegirem divulgació científica en algun bon llibre.

    ResponElimina
  2. Allau,
    Per descomptat, la ciència s'ha de aprendre als llibres, de la mateixa manera que la economia, la història o l'art. Però està bé que els diaris ens parlin de la actualitat científica, com ens parlen de la actualitat econòmica, de les exposicions, o ens fan la crítica de l'últim concert.

    ResponElimina
  3. Si ho fan tan malament com ho fan ara, millor que no diguin res. Que aprenguin primer a explicar una disputa entre veïns.

    ResponElimina
  4. Rigor no sempre n'hi ha, i sovint no l'encerten, però és important fer l'esforç i aconseguir que la gent sàpiga una mica més d'aquests temes. Jo procuro posar el meu granet!

    ResponElimina
  5. Tot està prou banalitzat i tothom sembla saber una mica de tot, la qual cosa, penso que no és dolenta. Quan cal aprofundir ja es pot cercar la bibliografia més escaient i la informació adequada. Aquesta mena de socialització del coneixement pot portar a la desmitificació de moltes disciplines, i el risc d’una certa pèrdua de rigor.

    ResponElimina
  6. si et queixes dels diaris, només cal que miris la televisió. Una colla de programes "científics" omplen el prime time dels vesprés. Caldria remarcar "el hormiguero" que fa certs experiments amb gràcia i veig que a la gent li agrada. Jo crec que la ciència pot ser divertida.

    ResponElimina
  7. Potser tot això ho podríem relacionar amb l'estrany una cosa que no he entès mai: quan es parla que algú té cultura, sempre es pensa en algú que sap molt d'història o de literatura, però quasi mai de ciència. És un fenomen incomprensible.

    ResponElimina
  8. No sé quina opinió en tens, però el plantejament Punset, per mi funcionava -o funciona, no sé si encara s'emet Redes. Es feia divulgació, i no semblava que hi manqués el rigor.
    Brian, aprofito per felicitar-te per aquest blog que has aconseguit.

    ResponElimina
  9. He estat tot el dia fora, així que em permetré contestar-ho tot d'una tacada.

    SM,
    I tant que hi poses el teu granet; fins i tot el teu cabasset de granets! Tan de bo n'hi hagués uns quants més com tu. :)

    Alberich,
    Efectivament, el risc és la pèrdua del rigor. Tothom no té la obligació de saber de tot, i no passaria res si de quan en quan algú tingués la valentia de dir: "no soc especialista en aquest camp, així que passo". Però alguns tertulians i "opinòlegs", sembla que es creguin en la obligació de dir-hi la seva tan sí com no.

    Aristofeles,
    No la miro gaire la tele; amb prou feines les noticies a l'hora de dinar i sopar. M'han dit que hi ha un programa (no sé si al canal 33) que es diu "Què, qui com", que està prou bé des de el punt de vista d'allò que se'n diu "ensenyar delectant".

    David,
    Sí, és el famós enigma de les "dues cultures", del que ja he parlat alguna vegada, i que, als països llatins sobretot, en contrast amb els nòrdics, sembla escorat cap a la cultura de lletres en detriment de les ciències.

    U.Q.F.,
    Punset és un bon exemple de persona culta en el sentit ampli de la paraula: economista, sociòleg, llicenciat en dret i bon coneixedor de la ciència; un home del Renaixement. I per sobre de tot és un comunicador, especie que abunda poc al nostre país. El programa "Redes" no l'he seguit, però sí li he llegit algun llibre i em sembla un bon exemple del que en podríem dir divulgar sense trivialitzar.
    Gràcies per la floreta (¿a quién le amarga un dulce?) i ben vingut de nou; amb fitxes o sense, se't trobava a faltar.

    ResponElimina
  10. No es que no interessi Brian. No en parlen per desconeixement o perquè consideren no es rendible.
    La clave, era un anti programa de TV o Estudio 1 i tenia molta audiència, audiència que no era perquè només hi havia una cadena o potser dues, tenia audiència perquè interessava, perquè un garrulu no s'ho miraria ni un programa ni l'altre.

    ResponElimina
  11. Puigcarbó,
    L'assumpte de les televisions públiques mereixeria que algú se'n ocupés seriosament. ¿Han de competir amb les privades per l'audiència a base de programes xavacans i populistes? ¿Te alguna justificació pagar amb diners públics (que no deuen ser pocs) per la mateixa senyal que ja distribueix una privada (les curses de F1) només per posar-hi comentaris en català?

    ResponElimina
  12. Atès que la presència en televisió i diaris és tan baixa, potser les úniques opcions que ens resten són o bé internet o les llibreries. Però vet aquí que el senyor llibreter del costat de casa meu ja no té secció de ciència (la llibreria té prou renom, podríem dir que seria simptomàtic). Abans calia ajupir-se i veies un lletreret i un prestatge on pràcticament tots els llibres eren de Metatemas Tusquets. Ara, estan barrejats amb ciències socials. Diagniosi: Presència merament residual.

    No fa molt, vaig comprar el llibre "La Tercera Cultura" per recomanació del vostre blog, on justament es parlava que entre gent de lletres, els debats "intel.lectuals" es suposa que són de Filosofia i Lliteratura. No conèixer Proust és un disbarat d'allò més gros. Ara, si no saps qui coi és Norbert Wiener, això és disculpable si no ets un "collacargols" (tècnic). És curiós que hi ha gent com Thomas Pynchon on els paradigmes científics dels 70 (exemple, la Teoria del Caos) són base de la seva literatura. Però avui dia, ambdues disciplines estan molt allunyades.

    És a dir, si a nosaltres, populatxo, no se'ns intenta depertar l'interès per la ciència i als "intel.lectuals" se la bufa, ja em diràs.

    Salutacions ortodoxes i galàctiques.

    ResponElimina
  13. Hola Aliensk,
    Espero que gaudissis del llibre "La Tercera Cultura". Jo el tinc en força estima perquè és una mena de compendi dels científics més rellevants del moment en que es va editar i que, en bona mesura, van crear escola en el camp de la divulgació científica i de la reflexió filosòfica entorn de la ciència.

    Jo diria que el tema del llibre de divulgació científica no està en un mal moment (apart de Metatemas hi ha, per exemple, Drakontos que està treien llibres molt interessants), un altre cosa és la atenció que hi dediquen les llibreries; no sé si perquè no els hi és prou interessant o perquè tampoc estan elles mateixes en un bon moment.

    I potser cal dir el mateix dels diaris, que estan fent aigües per tot arreu. El dia menys pensat ens quedarà només La Vanguardia i els de Madrid.

    ResponElimina
  14. Tornem-hi amb la semàntica, "a fuer" de ser quisquillós. La ciència? Cadascú l'entén el terme com vol. A un científic nuclear no li parlis de plantes, possiblement en sàpiga menys que jo. O de cristalografia.

    ResponElimina
  15. Cadascú entén els termes com vol, però hi ha uns consens mínims sobre el significat de les coses. I en darrer terme hi ha els diccionaris. Altrament seria impossible entendre's.

    ResponElimina