Ja estic sentint la objecció: si mils i mils de persones s'han ocupat ja del tema, ¿què hi puc dir jo de nou? La resposta és: res en absolut. Però, és clar, el mateix raonament seria d'aplicació a qualsevol altre tema: no hi ha res que no hagi estat dit. El qual raonament m'aboca a tancar el bloc ara mateix i anar-me'n a fer quelcom més productiu. Perquè no ho faig? No ho sé, no tinc cap explicació racional, però he començat a parlar de l'affaire Terry Jones i no vull deixar l'apunt a mitges.
Òbviament el que per a mi te un cert interès d'aquest assumpte no és l'anècdota dels èmuls de Fahrenheit 451d'una i altre banda (tot i que com diu en Puigcarbó, bé es podria acabar en uns grans focs d'artifici), com el com i el perquè de tot plegat. S'ha dit -i és cert- que fanàtics com aquest n'hi han hagut i n'hi hauran sempre; i que, com també s'ha dit, normalment passant desapercebuts. Però també sabem que si una cosa pot passar, acaba passant; la era de la comunicació no te volta enrere, i si en el cas de Salman Rushdie o Ayaan Hirsi Ali va fer falta que els heretges tinguessin una certa rellevància dins el mateix Islam per provocar una reacció dels seus fanàtics, casos trivials com el de les caricatures de Mahoma o el del fonamentalista de torn que ens ocupa ara, seran cada vegada més freqüents. No tinc ni idea de com cal afrontar el problema, però no cal ser gaire intel·ligent per entendre que la solució no passa per una crida del general Petraeus o del president dels EE.UU. en persona, adreçada al boig de torn, demanant-li per favor que no cremi l'Alcorà.
¿He dit que no cal ser gaire intel·ligent per entendre-ho? Doncs bé, jo dec ser ruc de mena, perquè no solament la OTAN i Obama s'han posat en una situació tan ridícula, sinó també els presidents de països tan importants com Pakistan o Indonèsia han fet demandes en el mateix sentit. A mi només se'm acudeixen dues posicions racionals:
A) ens adaptem a les exigències dels països islàmics (no només dels integristes, sinó, com acabo de dir, dels seus governs i institucions) i legislem en contra de "ofendre" l'Islam, de manera que és pugui evitar i/o condemnar legalment al pastor o als dibuixants de les caricatures, o
B) els diem formalment als països de la comunitat islàmica que ens mantenim ferms en el nostre sistema de llibertats i que els convidem a fer el mateix -és dir a implantar un sistema de llibertats similar- en els seus països.
En moments com aquests és quan es fa més gegantina la figura del Venerable Tombarelles: "En política es pot fer tot menys el ridícul".
---------
*) La il·lustració s'ha manllevat a El Be Negre de 15/3/1979
+18.20.50.png)
Brian, admiro la teva gosadia de tractar un afer que es fa tan difícil de comentar i, com sempre, crec que ho enfoques de forma ben raonable. Potser massa raonable pel que no deixa de ser l'enfrontament entre dues actituds estúpides. Em temo, però, que l'imperi de l'estultícia és el futur que ens espera o sigui que millor que ens hi anem acostumant.
ResponEliminaAllau,
ResponEliminaTotalment d'acord en que és el futur que ens espera; no tant en que sigui agosarat referir-s'hi.
Per a mi la opció b) és l'única defensable. Altrament, que un poca solta com aquest haja gaudit de tanta repercussió mediàtica ens dóna la mida de com està la situació política internacional heretada directament del maleït trio de Les Açores. Bé, i també de l'afició que tenen als pistolers en els EUA. La arribada del Terry Co Jones -com li dic al meu blog- a N.Y. per a entrevistar-se amb el gran iman novaiorquès, sembla malauradament un episodi tret del film "Duel en OK corral".
ResponEliminaTé raó l'Allau quan comenta que opinions com la teva no solen sortir a la llum. Està bé que algú ho digui.
ResponEliminaA mi em fa més riure el Terry Jones dels Monty Python que el pastor aquest... ;-)
Als fonamentalistes sempre els ha agradat cremar coses.
ResponElimina"Nunca embarazarse con necios", recomienda Gracián. Y eso es lo que nos ha pasado. Para mí la cosa está clara: cada uno en su casa y dios en la de todos, que se suele decir. El afán redentorista occidental, que ha enmascarado siempre su agresiva política colonialista para la explotación de las materias primas que necesitaba para su economía, ha de dar paso a un "gobiérnese cada cual en su casa como lo considere oportuno" y tengamos la fiesta en paz. ¿Qué hacen los países del Primer Mundo intentando inculcar unos planteamientos democráticos tradicionales en un país como Afganistán? Perder vidas, dinero y tiempo. La peor cara de la globalización es la que nos ha brindado el esperpento del reverendo/pistolero, que no anda muy lejos de otros de tipo local, como la "clebridad" peninsular -¿o penensular?- de la Esteban, por eemplo. No ignoro que la necedad y el disparate forman parte importante de nuestro sistema, pero de ahí a considerar que esas charlotadas pueden ser ni siquiera tomadas en consideración por quienes así lo han hecho, hay un trecho que, recorrido, iguala a ambas partes y diluye la respetabilidad de quienes tienen responsabilidades de enorme magnitud.
ResponEliminaEn el fondo, parece una campaña orquestada por los fundamentalistas de todas las religiones para seguir manteniendo el estatus de la superstición en nuestras sociedades, retroalimentándose unas a otras. Sólo hay que escuchar las declaraciones de un cargo eclesiástico vasco de reciente nombramiento a cuyuo parecer el distanciamiento de la religión por parte de los vascos es el "primer" problema social que tienen.
¡Cuándo, y de una puñetera vez, los sistemas democráticos relegarán, por ley, la profesión y práctica de la religión a su condición de hecho estrictamente privado?
Podrían, aquí en España, empezar por sacarla del sistema académico, porque no hay mayor contradicción que esa: enseñanza-religión. Razón contra creencia.
Pues eso.
El tema es molt complex. D’una banda tenim un ordenament legal que es basa en postulats de llibertats que provenen de la Il•lustració i que permeten que els Terry Jones de torn puguin anar a la seva i se’ls respecti el seu dret a manifestar-se com ho creguin més oportú i d’altra un ordenament teocràtic, intransigent i medieval, implementat sociològicament.
ResponEliminaNo hi veig cap fórmula conciliadora que pugui tenir èxit a curt termini i menys intentant exportar el nostre sistema, cuit i bastit durant dos-cents anys de conflictes. Si encara es fa difícil que l’ assumeixi un país com el nostre, que si tenim una revolució pendent, és la liberal, més complicat és traspassar-ho als islàmics, que encara no han arribat al renaixement. .
En més d'una pel.lícula de l'època de la Guerra Freda apareixia el típic grillat que interrompia les emissions de televisió i ràdio i amenaçava la Terra amb la detonació d'un arsenal nuclear si no s'acomplien les seves premises. Avui dia, nivells d'alerta -mediàtica i político-militar- similars s'han aconseguit amb un Pastor que no hi toca i un exemplar de l'Alcorà. Que l'Estat Major dels EUA reaccioni així, supera els deliris de la sci-fi més psicotrònica.
ResponEliminaVicicle,
ResponEliminaMés que decantar-me per una opció o un altre (i segurament n'hi ha més, o aquestes admeten més variants) el que jo pretenia era diferenciar entre el que és lògic i racional i el que no ho és. I el que a mi no em sembla ni lògic ni racional és que els governants i les institucions reaccionin de manera arbitraria en funció de l'impacte mediàtic d'una anècdota local.
SM,
Sí, a mi també em fan riure més els Monty Python (de fet aquest paio no em fa riure ni poc ni gens). Em això de que opinions com la meva no solen sortir a la llum em fareu sentir un bitxo estrany :) Jo estava convençut de que el tema estava en boca de tothom.
U.Q.F,
Si només fossin coses... El mal és que de vegades cremen gent.
Juan Poz,
Llevas razón en lo de "cada uno en su casa..." (a Dios mejor lo dejamos tranquilo), pero desgraciadamente el tiempo en que esto fue posible ya pasó y no volverá. El mundo se ha hecho pequeño y la población se ha multiplicado. Fuere de quien fuere la culpa de las conquistas y atropellos de antaño estamos condenados a convivir todos con todos y esto no tiene vuelta atrás.
Alberich,
Es cert que el hi ha un sistema de llibertats heretat de Il•lustració, més o menys adoptat pel mon occidental, que empara comportaments com el del pastor de Florida, però ni està escrit en pedra ni és tan universal com sembla. A la mateixa Amèrica et poden fregir en una cadira elèctrica o, sense anar més lluny, a Espanya et poden posar a la presó per cremar una foto del Rei o una bandera espanyola. No veig que una foto o una bandera siguin més sagrades que un llibre.
Però això ens portaria a una discussió bizantina (i per altre banda ja he dit més amunt que no pretenia prendre partit). El que vull dir és que les lleis estan al servei dels homes i no viceversa, i que no hi ha res sagrat. Occident ha de decidir si vol ser fidel al liberalisme polític-filosòfic de la Il•lustració o vol apaivagar els islamistes (o vol cercar vies intermedies) però no és pot tindre tot. O, com també és diu, no es poden fer trites sense trencar ous.
Aliensk,
L'escenari d'un xantatge terrorista de grans dimensions ja no és tant de sci-fi; ens hi podem trobar el dia menys pensat (i no cal pensar necessàriament en una bomba nuclear per causar una hecatombe). ¿On quedaran llavors les discussions sobre si calia, o no, pagar el rescat del cooperants de la caravana solidaria?
Li semblaria bé a Terri Jones que un musulmà cremés la biblia?. La realitat es que es una provocació pels musulmans. Perquè van atemptar a l'11-S? Doncs sembla ser que perquè Estats Units-wall street i el lobby jueu ajuden a Israel a atacar als palestins. Es el peix que es mossega la cua. Un bucle. que pots tenir llibertat de fer el que vulguis?. Potser si. Vaig llegir que al 1729, a l'explorador James Cook, els indigenes el van matar perquè va ridiculitzar la seva religió.
ResponEliminaProbablement Cook tingues raó, però se la va jugar.
La cosa, si deixem de banda les repercussions mediàtiques que ha tingut, va de religió: un religiós que vol fer-li un lleig a una altra religió.
ResponEliminaA mi, morigerat i tot com soc, ja m'agrada que li fotin canya a la religió, i amb tota la conya que calgui, que és sa i educatiu. Però no sembla que sigui aquest el cas, sinó més aviat una juguesca per veure qui la té més llarga. El cervell, en aquests casos, no compta.
En qüestions de religió, Leb, sempre es tracta de qui la té més curta.
ResponEliminaAristofeles, Leb,
ResponEliminaCom ja deia més amunt no m'interessa l'anècdota dels fanàtics d'una o altre banda, o si la tenen curta o llarga, sinó la coherència i la racionalitat dels responsables de governar el mon.
Els podem ignorar -i és el que normalment tracto de fer jo- però quan interfereixen en la vida de la societat, i els que tenen la responsabilitat de conduir els assumptes públics no solament no els ignoren sinó que els hi segueixen la corrent, a mi se'm comencen a encendre les alarmes.
I els configuradors de l'actualitat, que són els periodistes? Ells creen el "fenomen" i els governants van a remolc. Almenys m'ho sembla...
ResponEliminaSobre els periodistes i demés fauna mediàtica (tertulians, articulistes, reporters, "opinadors", etc) m'agradaria fer un apunt algun dia, però em fa por no trobar el punt just i passar-me de cruel i sarcàstic.
ResponElimina