Contra l'ordinador a classe

De http://crisei.blogalia.com/historias/63223

Tot i que ja soc gran, no crec que se'm pugui acusar de tindre el rellotge parat, haver estat engolit pel gap generacional o haver perdut el tren de les noves tecnologies, per esmentar els tòpics més trillats. Em vaig comprar un dels primers ordinadors Commodore Vic-20 que van arribar a Barcelona, deu fer 30 anys, (s'havia de connectar a un aparell de televisió, i els programes es gravaven en cassetes d'àudio), i no he deixat de fer-ne ús professional i particularment. Però una cosa és acceptar, i treure'n el millor partit, dels avantatges que ofereixen les noves tecnologies, i un altre caure en el papanatisme de idolatrar tot el que és nou, pel sol fet de ser-ho, sense parar esment en el com ni el quan, ni de quina manera.

La reflexió ve a compte —o torna cobrar actualitat— arran de les retallades de despesa de La Generalitat que, a banda de molts altres coses, sembla que afectarà al programa de distribució de ordinadors personals als alumnes de ESO. Així, per exemple, el editorial de El Periódico, intitulat "Frenada tecnològica a Ensenyament", barreja sense gaire rigor conceptes com "el gran valor estratègic de la introducció de la informàtica als centres de secundaria", "accés continu i directe a les noves tecnologies", "revolució tecnològica", etc. No entro ni surto, ara i aquí, en la qüestió de les retallades en sí; és només que, com deia, el tema dels ordinadors s'ha posat un altre vegada de actualitat.

Sembla que hi ha un consens bastant generalitzat (tot i que hi optimistes que opinen el contrari) en que l'ensenyament a Espanya està a la cua de Europa; tant pel que fa a l'anomenat fracàs escolar (abandonament de l'escola i la universitat sense haver completat els cicles) com pel que fa la qualitat dels titulats en els diferents nivells. Com diu Gabriel Tortella en el llibre "Para comprender la crisis", del qual em vaig fer ressò en un anterior apunt, hi ha una "bombolla educativa", la coneguda per "titulitis":

El sistema educativo español garantiza el acceso a la educación, es equitativo e igualitario, pero no cumple su objetivo básico: formar, instruir, capacitar a la población en función de su inteligencia, talento y compromiso con su propia educación, es decir, no genera el capital humano que certifica. El sistema falla a los indivíduos y a la sociedad.

Doncs bé, el Govern espanyol va tindre una gran ocurrència: la manera de posar-nos al capdavant de Europa en educació és donar a cada alumne un ordinador personal. Una pensada tant o més agosarada com la que, la manera de ser capdavanters en desenvolupament passa per fer arribar l'AVE a totes i cada una de les capitals de província. Ja us deveu recordar de la bravata: "hemos adelantado a Italia y ahora vamos a por Francia". (Es devia referir a l'atur, és clar).

A tot això, ara m'adono que encara no he dit el perquè estic en contra dels ordinadors a classe. L'ordinador és un eina interactiva que, entre d'altres coses, permet —sobre tot si està connectat a la xarxa, local o de Internet— accedir al material pedagògic que faci al cas, cercar informació, fer treballs personals, utilitzar programes informàtics genèrics (fulls de càlcul, editors...) o específics del centre o xarxa educativa, consultar llibres, etcètera. Però l'alumne a classe no ha de interactuar amb l'ordinador, sinó amb el professor. El professor no és un instructor de eines informàtiques —que altre feina té, i no se la acabarà!—. Un altre cosa és que es facin classes de informàtica aplicada, que per descomptat que és una matèria molt necessària. L'eina fonamental de l'alumne és la llibreta d'apunts. I és després, a casa, a la biblioteca o en un aula habilitada i proveïda de ordinadors, on ha de fer el treball personal de estudiar amb els recursos apropiats: llibres de text, llibres de consulta i ordinador.

Encara algú m'objectarà: "és que si no donem ordinadors a tots els alumnes estem discriminant els que no tenen poder adquisitiu per comprar-se'n un". Molt bé, acceptem pop com animal de companyia. És possible que moltes famílies no tinguin 280€ per comprar un netbook o que no hi hagi manera de fer entendre als pares que és un element tant necessari com els llibres de text o el vestit i les botes de fer esport. Hi ha altres camins: ajuts a fons perdut per les famílies amb menys poder adquisitiu, finançament al llarg del cicle educatiu, compra col·lectiva a preus reduïts, aules de ordinadors d'us col·lectiu (que no és el mateix que ordinadors a l'aula), etc. Però en tot cas no estic dient que l'alumne no necessiti ordinador; estic dient que no li fa cap falta —ni a ell, ni al professor— a l'aula. Més aviat els destorba a uns i altres.