16 de febrer de 2011

Contra l'ordinador a classe

De http://crisei.blogalia.com/historias/63223
Tot i que ja soc gran, no crec que se'm pugui acusar de tindre el rellotge parat, haver estat engolit pel gap generacional o haver perdut el tren de les noves tecnologies, per esmentar els tòpics més trillats. Em vaig comprar un dels primers ordinadors Commodore Vic-20 que van arribar a Barcelona, deu fer 30 anys, (s'havia de connectar a un aparell de televisió, i els programes es gravaven en cassetes d'àudio), i no he deixat de fer-ne ús professional i particularment. Però una cosa és acceptar, i treure'n el millor partit, dels avantatges que ofereixen les noves tecnologies, i un altre caure en el papanatisme de idolatrar tot el que és nou, pel sol fet de ser-ho, sense parar esment en el com ni el quan, ni de quina manera.

La reflexió ve a compte —o torna cobrar actualitat— arran de les retallades de despesa de La Generalitat que, a banda de molts altres coses, sembla que afectarà al programa de distribució de ordinadors personals als alumnes de ESO. Així, per exemple, el editorial de El Periódico, intitulat "Frenada tecnològica a Ensenyament", barreja sense gaire rigor conceptes com "el gran valor estratègic de la introducció de la informàtica als centres de secundaria", "accés continu i directe a les noves tecnologies", "revolució tecnològica", etc. No entro ni surto, ara i aquí, en la qüestió de les retallades en sí; és només que, com deia, el tema dels ordinadors s'ha posat un altre vegada de actualitat.

Sembla que hi ha un consens bastant generalitzat (tot i que hi optimistes que opinen el contrari) en que l'ensenyament a Espanya està a la cua de Europa; tant pel que fa a l'anomenat fracàs escolar (abandonament de l'escola i la universitat sense haver completat els cicles) com pel que fa la qualitat dels titulats en els diferents nivells. Com diu Gabriel Tortella en el llibre "Para comprender la crisis", del qual em vaig fer ressò en un anterior apunt, hi ha una "bombolla educativa", la coneguda per "titulitis":
El sistema educativo español garantiza el acceso a la educación, es equitativo e igualitario, pero no cumple su objetivo básico: formar, instruir, capacitar a la población en función de su inteligencia, talento y compromiso con su propia educación, es decir, no genera el capital humano que certifica. El sistema falla a los indivíduos y a la sociedad.
Doncs bé, el Govern espanyol va tindre una gran ocurrència: la manera de posar-nos al capdavant de Europa en educació és donar a cada alumne un ordinador personal. Una pensada tant o més agosarada com la que, la manera de ser capdavanters en desenvolupament passa per fer arribar l'AVE a totes i cada una de les capitals de província. Ja us deveu recordar de la bravata: "hemos adelantado a Italia y ahora vamos a por Francia". (Es devia referir a l'atur, és clar).

A tot això, ara m'adono que encara no he dit el perquè estic en contra dels ordinadors a classe. L'ordinador és un eina interactiva que, entre d'altres coses, permet —sobre tot si està connectat a la xarxa, local o de Internet— accedir al material pedagògic que faci al cas, cercar informació, fer treballs personals, utilitzar programes informàtics genèrics (fulls de càlcul, editors...) o específics del centre o xarxa educativa, consultar llibres, etcètera. Però l'alumne a classe no ha de interactuar amb l'ordinador, sinó amb el professor. El professor no és un instructor de eines informàtiques —que altre feina té, i no se la acabarà!—. Un altre cosa és que es facin classes de informàtica aplicada, que per descomptat que és una matèria molt necessària. L'eina fonamental de l'alumne és la llibreta d'apunts. I és després, a casa, a la biblioteca o en un aula habilitada i proveïda de ordinadors, on ha de fer el treball personal de estudiar amb els recursos apropiats: llibres de text, llibres de consulta i ordinador.

Encara algú m'objectarà: "és que si no donem ordinadors a tots els alumnes estem discriminant els que no tenen poder adquisitiu per comprar-se'n un". Molt bé, acceptem pop com animal de companyia. És possible que moltes famílies no tinguin 280€ per comprar un netbook o que no hi hagi manera de fer entendre als pares que és un element tant necessari com els llibres de text o el vestit i les botes de fer esport. Hi ha altres camins: ajuts a fons perdut per les famílies amb menys poder adquisitiu, finançament al llarg del cicle educatiu, compra col·lectiva a preus reduïts, aules de ordinadors d'us col·lectiu (que no és el mateix que ordinadors a l'aula), etc. Però en tot cas no estic dient que l'alumne no necessiti ordinador; estic dient que no li fa cap falta —ni a ell, ni al professor— a l'aula. Més aviat els destorba a uns i altres.

9 comentaris:

  1. Totalment d'acord, i com tu, treballo amb ordinador des de 1970, o sia que ja ha plogut. A classe, el profe

    ResponElimina
  2. Mi experiencia tampoco es positiva. Más me parece que estemos formando ludópatas que alumnos con capacidad de investigación y con espíritu crítico. Me gustaría que los IES fueran sinceros y reconocieran públicamente el volumen de páginas copiadas, sin las preceptivas comillas, de internet en los trabajos de investigación de cada año. Pocos aceptarían ese reto. Ahí queda.

    ResponElimina
  3. Estic bastant d'acord però...crec que l'ordinador acabarà substituint els llibres, sobre tot als de text, que et costen 140 euros i cada any els canvien. Es millor un cd. I que els nens sapiguen fer anar un processador de text, fulla de càlcul, que es el que demanen a les feienes. Ara bé, si estic d'acord que pretendre que gràcies l'ordinador siguin més llestos, crec que al contrari, només pensen en carregar-hi jocs i xatejar...No sé com es pot trobar la mida

    ResponElimina
  4. Estic totalment d'acord amb el que dius. Una altra cosa és que a l'aula sigui útil algun altre tipus d'equip TIC, com són les PDIs. Això de l'ordinador per a cada alumne va ser una mesura de cara a la galeria sense cap mena d'argument pedagògic.

    Sort que alguns, gràcies als nostres llocs, hem pogut aturar aquesta bestiesa en els nostres àmbits de responsabilitat.

    ResponElimina
  5. Estic d’acord amb el que dius. Les noves tecnologies com a eina auxiliar de l’ensenyament, de la manera que proposes, és prou encertada. El poder dotar d’enginys informàtics pot ser un miratge i no sempre ben entès per professors i alumnes: els uns per possible manca de formació i tots per no tenir ben clars els objectius de la mesura .

    ResponElimina
  6. Per mi és una notícia extraordinàriament positiva que es retiri el programa d'introducció d'ordinadors a les aules. Trobo que aquest pas que alguns van presentar com a la solució de tots els mals no va partir de cap mena de reflexió seriosa sobre el que pot arribar a significar bastir l'educació en el poder de la imatge, tot esborrant la importància de la paraula i la reflexió.
    Com a recurs puntual, l'ordinador pot ser molt útil. Voler anar gaire més enllà és perdre el temps i fomentar l'analfabetisme.

    ResponElimina
  7. M'he llegit amb moltíssim interès el teu post, i també els comentaris. El tema és interessantissim, i trobo que parlar-ne amb seny i sense presses ajuda a formar-se una opinió que jo, a hores d'ara, encara no tinc clara.
    La meua experiència com alumne amb ordinador -en els cursets de l'escola d'estiu- no ha estat massa positiva. Però per altra part, tinc la impressió que frenar la introducció de l'ordinador a les aules no té massa sentit, ja que ara mateix és una eina imprescindible. La opció de limitar i controlar el seu ús, que en teoria seria una solució acceptable, en la pràctica la trobo irrealitzable.
    Cal seguir parlant-ne del tema!

    ResponElimina
  8. Disculpeu el retràs a respondre. Aquesta vegada no ha estat per mor de anar "sense presses", sinó perquè el proveïdor de Internet m'ha deixat dos dies sense connexió.

    Puigcarbó,
    Ostres, si em parles del 1970 et deus referir als mainframes de IBM o HP...

    Juan Poz,
    Vaya por delante que yo no he trabajado nunca en el mundo de la enseñanza, pero me consta que mucha gente que anda por aquí sí; así que algo hay de provocación en este post para ver por donde salen. :)

    En cuanto al copy & pegui, solo una consideración: como ya he dicho no estoy en contra de la utilización del PC por parte de los alumnos, sino únicamente de que se haga uso de forma cotidiana en el aula. La prueba del algodón es el examen oral. Pero claro, esto exige tiempo y esfuerzo...

    Aris,
    Lo del llibres de text i tot el tinglado que hi ha muntat al voltant (editorials, AMPAs, claustres de professors amb estranyes preferències...) és un tema sagnant que donaria per un altre debat. Només de anomenar-el em poso de mala llet.

    Tirantlobloc,
    Com també he dit, en absolut estic en contra de qualsevol tipus de tecnologia (nova o antiga) a la classe. Per exemple, l'ús del projector, connectat a l'ordinador del professor, pot ser un eina molt útil, i la distribució de material didàctic via xarxa (o amb suport físic, si no es té accés a la xarxa) també.

    Alberich,
    És allò que tans cops hem comentat de confondre els fins i els mitjans: les noves (o velles) tecnologies poden ser uns mitjans esplèndids, però no son un fi en sí mateixes; poden ser molt bons o molt dolents segons l'ús que se'n faci.

    Josep,
    ¿És una invitació o una amenaça? :-)) Se suposa que si enceto el tema és per parlar-ne...

    David,
    Seria una bona noticia si fos fruit de la reflexió i el debat seré, i no com a conseqüència de que no hi ha un euro al calaix. Me'n alegro que coincidim en la importància de educar en l'ús de la paraula oral i escita. Crec que és un factor capital, que està en l'arrel del nostre endarreriment i fracàs educatiu respecte de altres països de Europa. Saber articular un discurs coherent i expressar-el davant d'una audiència -la pròpia classe- és una matèria que es cuida molt en els països socialment més avançats.

    Leblansky,
    estem d'acord en que és un eina imprescindible; no en que no tingui sentit frenar-ne la introducció a les aules de secundaria. (No parlo de la universitat, és clar). Limitar el seu ús —no tant controlar, perquè no es poden posar portes al camp— és molt senzill: ordinadors personals, sí; dins de l'aula, no. L'ordinador personal no solament s'ha de permetre, sinó que s'ha de fomentar. Ara bé, el seu lloc no és la classe, sinó l'espai i el temps en que l'alumne ha de fer el seu estudi i el seu treball personal, que, òbviament, no és dins de classe.

    ResponElimina