Do it yourself

Quan la pantalla del portàtil es va quedar negre, el primer que em va vindre al cap va ser un programa que havia vist feia pocs dies a la televisió: "Comprar, tirar, comprar". Dura 52 minuts però, per fer-vos una idea del que vull dir, ni ha prou que veieu el primer minut i mig. Gira al voltant del concepte de "obsolescència programada" i, tal com suggereix el títol, els autors sostenen que la majoria dels articles de consum estan fabricats per durar poc i, el que és pitjor, per no ser econòmicament viable la reparació. Tots ens hi em trobat, així que no us donaré la murga amb anècdotes personals.

Ja em veia doncs davant el dilema de gastar-me tant com la meitat del preu de l'ordinador en la reparació (a més de 30 o 40€ a fons perdut pel diagnostic) o bé comprar-ne un de nou. Passats els primers instants de desconcert, el primer que se'm va ocórrer va ser connectar a la sortida auxiliar el monitor del vell PC (aquest sí, realment obsolet) i, vet-ho aquí, que amb la pantalla exterior funcionava. No està tot perdut, em vaig dir, i vaig començar a contemplar altres possibilitats. I la primera va ser pensar que, si valia més el farciment que el gall, sempre em quedava la opció de arrancar-li la pantalla i fer servir el monitor del vell PC. "From lost to the river", que diu la dita macarrònica.

El pas següent i més obvi era entrar a Internet i veure què hi trobava: sempre hi ha gent que li hi han passat les coses abans que a nosaltres. Vaig començar a buscar amb paraules clau del tipus "laptop black screen" i, oh sorpresa: "About 131,800 results", diu Google. I jo que em pensava que era un cas rar! Vaig començar a entrar a fòrums, pàgines web, botigues on line... i poc a poc em vaig anar convencent de que hi havia la possibilitat de repar-me jo mateix el portàtil. I ho vaig fer. Si algú te curiositat pels detalls en faig un breu resum en el següent paràgraf. Els que no sentin aquesta curiositat, o els avorreixin les qüestions tècniques, poden saltar directament al apartat de reflexions finals.

Step 22: Lift up the right side...

Després de visitar diversos fòrums vaig arribar a la conclusió de que el problema podia estar a la làmpada que il·lumina la pantalla (un tub fluorescent de 2mm de diàmetre, semblant als dels escànners o les fotocopiadores) o bé en el circuit que l'alimenta, anomenat CCFL inverter, que és una mena de reactància electrònica. Una de les web més útil que vaig trobar va ser aquesta on s'explica, pas per pas, com desmuntar un portàtil quasi idèntic al meu. La cosa més enutjosa és que, tant per accedir a la pantalla com al CCFL cal desmuntar pràcticament tot el portàtil. La mala noticia és que aquesta làmpada va incrustada de tal manera a la pantalla que tothom aconsella no intentar desmuntar-la i, en tot cas, canviar la pantalla sencera. La segona mala noticia és que, si un no disposa de instrumental sofisticat, l'única manera de discriminar on està la avaria és el mètode de prova i error. De manera que vaig començar pel component més barat: el circuit CCFL, que en una web de Singapur em va sortir per 8,41€, despeses de enviament incloses.

Massa bonic per ser veritat: no era el circuit, sinó la pantalla, el que calia canviar. Nova recerca per les botigues on line fins que en vaig trobar una amb un preu raonable: 96€, despeses incloses: una empresa semi fantasma radicada a Madrid que es limita a fer de intermediària. La pantalla va vindre de Holanda. Cal afegir-hi, finalment, 10$ que li he enviat com a donatiu al de la web on s'explica pas a pas com desmuntar el portàtil. Sense aquesta ajuda no me'n hauria sortit.

Per pensar-hi

# Serge Latouche diu en el vídeo "Comprar, tirar, comprar" (min. 23): "Vivim en una societat de creixement, la lògica de la qual no és créixer per satisfer les necessitats, sinó créixer per créixer". I afegeix després: "El que cregui que un creixement il·limitat és compatible amb un planeta limitat, o bé és un boig o bé un economista".

# El vídeo també ens mostra com alguns països, com Ghana, (min 40) s'han convertit en l'abocador del món, i com en els països pobres, o en desenvolupament, com la Índia, les coses es reparen, per complexes que siguin.

# La meva reflexió personal, després de revisitar el vídeo, i després de la experiència de reparar l'ordinador, és que un canvi de mentalitat és possible; que el procés viscut en les darreres dècades, en virtut del qual hem anat assumint la cultura del comprar, llençar, comprar, no és irreversible.

Chip que programa la obsolescència

# Quan era nano solia desmuntar tots els joguets que queien a les meves mans. De jove intentava reparar tot el que s'espatllava. Però, poc a poc vaig caure també en el fatalisme del "no val la pena, surt més a compte comprar-ne un de nou". Doncs bé, potser és hora de canviar el chip (i no només el de la obsolescència programada que ens mostra el vídeo).

# Malauradament no és fàcil trobar recanvis ni documentació aquí, a Catalunya i a Espanya. Però la globalització també té aspectes positius: a Internet es troba de tot; recanvis, documentació i gent disposada a compartir la seva experiència.

# Òbviament no tothom està en disposició de fer-s'ho ell mateix: per moltes coses cal tindre eines, un espai adequat, coneixements, etc. Però hi ha —i la tendència portarà a que ni hagi cada cop més— manetes que si dediquen. La meva experiència em diu: fugiu tant com pugueu dels SAT (serveis oficials de assistència tècnica). Us fotran els calés per dir-vos, només, que val més que us canvieu la rentadora.