15 de març del 2011

Pitjor del previst

Reactor tipic BWR
És difícil saber en quin moment les explicacions oficials de les autoritats japoneses, i els fets reals, van començar a divergir. Potser es sabrà més endavant. Més difícil és, encara, saber quina és la dosificació justa que cal aplicar a la política de comunicació per part dels governs davant de esdeveniments tan excepcionals i dramàtics com els que viu el Japó. Per més que es diu, i és veritat, que es tracta d'un dels pobles més educats en el comportament cívic, comunicar de cop i volta noticies tant terribles com les que estan en curs, podria desencadenar comportaments de pànic de conseqüències pitjors que la pròpia contaminació radioactiva.

Tot i així, i amb totes les precaucions que fan al cas, crec que no està mai justificat amagar la realitat a la gent; ni en nom del seu suposat propi bé, ni, molt menys, per covardia d'afrontar les pròpies responsabilitats. L'exemple més proper i més patètic d'aquest tipus de comportament el varem tindre en el cap de govern de Espanya quan, ara deu fer tres anys, negava de forma estúpida el que tothom sabia: que anàvem de cap a la crisi econòmica. Però en fi, tot i que no m'he sabut estar de fer la comparació, això és una anècdota comparat amb el que els passa als pobres japonesos.

Sigui com sigui, aquí estem prou lluny del lloc dels fets com perquè no calgui maquillar la realitat. I la realitat és que les coses pinten molt peludes. El resum de la situació en aquests moments (18h GMT d'avui, dia 15) a la central Fukushima I seria el següent:
  • Reactor Nº 1: Fallada de refrigeració, fusió parcial del nucli, vapor contaminat a l'atmòsfera, explosió d'hidrogen, aigua de mar bombada.
  • Reactor Nº 2: Fallada de refrigeració, aigua de mar bombada, barres de combustible totalment al descobert temporalment, vapor contaminat a l'atmòsfera, danys al sistema de contenció, es temen una fusió potencial del nucli.
  • Reactor Nº 3: Fallada de refrigeració, possible fusió parcial del nucli, vapor contaminat a l'atmòsfera, bombament d'aigua de mar, explosió d'hidrogen, alts nivells de radiació mesurats.
  • Reactor Nº 4: En manteniment al moment del terratrèmol. Incendi provocat possiblement per l'explosió d'hidrogen a la piscina de barres de combustible, nivell d'aigua de la piscina probablement baix.
  • Reactors nos. 5 i 6: En manteniment al moment del terratrèmol. La temperatura de la piscina de combustible gastat, en ascens.
El nucli o core, és la part cilíndrica del centre (de clor beig, a la figura). És on hi ha les barres de urani i on es produeix la reacció de fissió. En condicions normals és com una caldera de vapor: el vapor produït mou les turbines i retorna en forma d'aigua. Si el calor no es pot evacuar, perquè falla la refrigeració, la temperatura pot arribar a més de 2000ºC, fondre les barres de urani i el propi contenidor. En teoria és l'accident més greu: el síndrome de Xina.

La piscina de combustible usat (la que ens ensenyen habitualment per la tele) éstà, en aquestes centrals, en el quadrat que es veu a dalt, a l'esquerra, del reactor. A dalt de tot veiem, ombrejat i delineat en beig, la part superior i el sostre que varen volar en la explosió dels reactors 1 i 3.

Les piscines han de ser refrigerades perquè el combustible gastat continua desprenent calor. Paradoxalment, les piscines, àdhuc les dels reactors aturats (4, 5 i 6) podrien arribar a constituir el pitjor problema, perquè si es queden seques, per manca de refrigeració i conseqüent ebullició de l'aigua, deixen les barres al descobert, que continuen escalfant-se indefinidament i alliberant a l'atmosfera partícules radiològiques.

I el que és més desesperançador: sembla que els tècnics i el govern han perdut el control de la situació, no saben què fer i estan literalment desesperats. Ja l'únic que se'ls acut és llençar aigua des de l'aire, que és com buidar el mar a galledes. Això ho diuen diaris tan seriosos com el NYT:
“The only ideas we have right now are using a helicopter to spray water from above, or inject water from below,” a power company official said at a news conference.
O The Guardian:
According to Kyodo [agencia de noticies japonesa], the prime minister called executives at the power company to demand "what the hell is going on?"

Es comença a admetre que pot ser igual o pitjor que Xernobil :(

17/03/2011.
Afegeixo aquest enllaç a una interessant entrevista de El País a Eduardo Gallego, professor de enginyeria nuclear. Està datada ahir, dia 16, però no sembla que s'hagin produït canvis significatius.    

8 comentaris:

  1. el que pensaba ara escoltant a Pepa Bueno quan explicava que Àngela Merkel ha decidit tancar tres centrals nuclears a Alemanya, és que si ho fa de cara a la Galeria per la psicosi del personal, ho entenc, però possiblement és que sabia que no anaven del tot fines aquests tres centrals i no havia dit res, i ara, per si de cas les vol tancar. Podrien tancar les carreteres i autopistes, hi mort molta gent cada any de manera repetida i sistemática.

    ResponElimina
  2. Puigcarbó,
    No son 3, sinó 7 les centrals que ha decidit tancar la Merkel. Sembla que la motivació estaria en que el mes que ve tenen eleccions a Baden Württemberg on el seu partit te mals pronòstics i els antinuclears els tenen millor. En el millor dels casos és tacticisme i en pitjor histèria. En qualsevol cas és vergonyant.

    ResponElimina
  3. No vull banalitzar el problema, res més lluny del meu pensament. Però crec que estem davant de la sempiterna història de no pensar amb els essers humans, sinó amb els beneficis econòmics. ¿És Japó un país que puga permetre's centrals nuclears a dojo? Un territori de gran inestabilitat sísmica no s'ho pot permetre, és clar. Però l'economia mana. Els grans gurus de l'economia occidental deurien fer un pensament. ¿En què consisteix un milacre econòmic si jugues en foc per a aconseguir-lo? Al Japó el tsunami és marí i encara estan espantats per la possibilitat d'un altre terratrèmol de gran intensitat. A Europa potser el tsunami siga d'una altra mena. Aclaridors apunts, Brian, gràcies.

    ResponElimina
  4. Vicicle,
    Obrir el focus no es banalitzar el problema, tot el contrari. I obrint-el una mica més jo crec —perdó si em faig pesat— que el problema de base és de model de societat. Amb el model actual totes les fonts de energia son necessàries, i més que en tinguérem: la "carrera de armaments" entre oferta i demanda de bens de consum i serveis no té fi.

    D'altre banda, sembla fàcil dir a posteriori que això podia passar i que el Japó no és un lloc apropiat per construir centrals nuclears, però un accident com aquest no havia sigut anticipat per ningú. De tota manera jo crec que el fet de tots 6 reactors d'aquesta central (inclús els 3 que estaven parats), hagin resultat greument afectats, vol dir que alguna cosa, o moltes coses, es varen fer malament.

    ResponElimina
  5. La cosa pinta molt malament, com bé dius. I el que em molesta més és que molts noticiaris comencin fent referència a la caiguda de la borsa japonesa... és que no hi ha res de més important a explicar?

    ResponElimina
  6. El que era inevitable ha acabat passant: els tècnics i treballadors que quedaven a la planta, uns 50, han hagut de ser evacuats perquè el nivell de radiació ha pujat per sobre del que és suportable. A partir d'ara no veig què es pugui fer gaire bé res per aturar el desastre.

    David,
    Sí, el que sembla preocupar és la borsa de Tokio, de la mateixa manera que el que preocupa de la carnisseria de Líbia és la repercussió que pugui tindre en el preu del petroli. Sento vergonya.

    ResponElimina
  7. Una excel•lent i il•lustrativa informació. Penso amb en Vicicle que si l’energia atòmica ja és perillosa de per si, ho ha de ser més muntar centrals en lloc de reconeguda inestabilitat sísmica. Ahir es deia –ho vaig sentir per la radio i ho vaig caçar al vol, per la qual cosa no puc precisar més- que hauríem d’estar tranquils, que a prop de no sé quina de les nostres centrals hi ha un pont romànic de fa no sé pas quants segles i encara no ha caigut mai per ca terratrèmol ...
    Apaga (les centrals) y vámonos!.

    ResponElimina
  8. Alberich,
    Home, conyes a part, que alguns ponts o aqüeductes segueixin dempeus no deixa de ser una dada objectiva a considerar. Abans de que s'inventessin els sismògrafs la qualificació dels terratrèmols es feia en base als efectes i danys causats. Aquest matí he sentit dir a un expert (els experts estan molt soŀlicitats aquests dies) que les centrals de Vandellòs i Ascó es van construir per resistir sismes de 8,5 a l'escala de Richter i que la de Vandellòs està per sobre de la cota màxima previsible d'un possible tsunami al Mediterrani. No estaria malament, tot i que el risc zero no existeix.

    És cert que costa de entendre la aparent vulnerabilitat de la central de Fukushima tenint en compte les condicions del lloc on està construïda. És difícil, però, emetre un judici, ni que sigui especulatiu, sense tindre més dades que les informacions dels medis de comunicació. De totes maneres, el fet de que hi hagi risc greu en 6 sobre 6 dels reactors de la central, fa pensar que hi ha moltes possibilitats de que, més enllà dels imponderables, s'han comés errors humans; en el disseny, en la gestió o en ambdues coses.

    ResponElimina