Alicia en 3D: ni Alicia ni nova dimensió

Tot i que estava avisat tenia curiositat per veure-la; es a dir, no vaig anar enganyat. L'error va ser anar-la a veure en 3D per la punyetera mandra: al costat de casa la feien en 3D i per veure-la en 2D m'havia de desplaçar. Sobre la pel·lícula en sí no afegiré res a el que ja va dir l'Allau. Per dues raons: la primera que hi entén més que jo en cine i en alicies, i la segona que puc subscriure tot el que va dir. Sobre el "invent" del 3D si voldria dir-hi la meva.

Com he dit, no hi tenia cap interès particular; ja he vist tota mena de adelantus en qüestió de cine (cinerama, Imax, el 3D del segle passat, etc...) com per tindre clar que quasi sempre son una pura excusa per fer passar bou per bestia grossa. No ho rebutjo de pla; amb bones càmeres estereoscòpiques es poden fer pel·lícules espectaculars, sobre tot documentals, però en aquest cas hi havia una dificultat afegida: la combinació de dibuix, personatges reals i efectes especials. Literalment, too much. I el resultat, un xurro. En moltes de les escenes tens la impressió d'estar veient aquells diorames o teatrets, de l'any de la Maria Castanya, en els que les "3 dimensions" consisteixen simplement en 2 plans. A més a més (això no sé si es fet expressament) el fons sempre està desenfocat, no sé si per ressaltar l'efecte 3D, però es un desenfocat barroer, que el que realment possa de manifest es el cartró-pedra dels decorats. I el colmo es la boira (n'hi ha a dojo, suposo que per donar un aire gòtic, que no li feia punyetera falta). ¿Com es suposa que ha de ser la boira en 3D? Doncs, segons Tim Burton & friends, com una especie de trenyines de la "Casa dels horrors". En fi, per oblidar.

Nota: Aquest bloc substitueix l'antic «Sin prisas pero con pausas» (tot i que, amb tota probabilitat, qui hagi arribat aquí ja ho sap) i encara esta agafat una mica amb pinces.