«L'egoisme no és viure com un vol viure, sinó exigir que els altres visquin com volem nosaltres» (The Soul of Man under Socialism, 1891)
Es bo començar amb una cita de profund sentit liberal i tolerant, com aquesta, per trencar l'estereotip del Wilde cínic i frívol. En aquest fragment Wilde posa de manifest la distorsió hipòcrita que sovint embolcalla les paraules:
«L'individualisme no es egoista ni afectat. Es diu d'un home que es afectat si vesteix com li agrada vestir, però quan procedeix d'aquesta manera està actuant de forma perfectament natural. La afectació, en canvi, consisteix en vestir d'acord amb les opinions dels demés. O es diu que hom es egoista si viu de la manera que ell considera més apropiada d'acord amb la seva personalitat. L'egoisme no és viure com un vol viure, sinó exigir que els altres visquin com volem nosaltres. I la generositat és deixar que els demés visquin la seva vida sense interferir-hi.»
Les 4 cites que segueixen pertanyen a primera obra de teatre que el va fer famós: «El vano de Lady Windermere» (Lady Windermere's fan -1892). L'obra segueix, aparentment, l'esquema convencional del anomenat teatre de saló de l'època, però només aparentment. (Cosa que no li va perdonar la crítica puritana del moment). El denominador comú d'aquestes frases, com de tota l'obra, es l'enginy, la paradoxa o l'epigrama, però sense que hi sigui mai absent una segona intenció o una subtil inversió de valors destinada a posar en qüestió la hipòcrita societat tardo-victoriana.
«Pensa com un conservador i parla com un radical, i això es important avui en dia»
La frase la pronuncia la senyora Erlynne (una senyora amb "un passat" i per tant de moral dubtosa, però que finalment resulta ser la única realment virtuosa) entremig d'una conversa intranscendent, referint-se a un jove que li han presentat fa un moment:
«M'ha interessat molt la seva carrera política, estic segura que tindrà un gran èxit. Pensa com un conservador i parla com un radical, i això es important avui en dia.»Com es pot veure, en 120 anys les coses no han canviat tant com podria semblar a primera vista.
«Un cínic és aquell que sempre coneix el preu de les coses i mai el seu valor»
Son les dues de la matinada, el club ja ha tancat i els cinc homes, que s'han quedat amb ganes de continuar la vetllada, han anat a la casa de Lord Darlington a fer-la petar. (No saben que darrere les cortines si amaguen la senyora Erlynne i Lady Windermere, però això no fa al cas):
Lord Darlington.-- Amics meus, vostès son uns cínics!«Experiència es el nom que donem a les nostres equivocacions»
Cecil Graham.-- Què és un cínic?
Lord Darlington.-- Un home que coneix el preu de les coses però mai el seu valor.
Continua la mateixa escena. Lord Darlington recrimina a Cecil Graham (que es la representació del típic dandy) que, essent tant jove, vulgui parlar com un home experimentat.
Lord Darlington.-- ets massa jove!«Benvolgut Windermere, els modals, abans que la moral»
Cecil Graham.-- Aquest és un gran error. L'experiència és una qüestió d'instint a la vida. Jo ho tinc. Tuppy no. Experiència és el nom que Tuppy dóna als seus errors. Això és tot.
Dumby.-- L'experiència és el nom que cada un dóna als seus errors.
Es l'endemà; s'acosta el desenllaç. A casa de Lord Darlington la senyora Erlynne es var delatar a sí mateixa per salvar l'honor de la inexperta Lady Windermere. Avui la senyora Erlynne es presenta a casa dels Windremere a tornar el vano que ha sigut l'origen de tot l'embolic. El Lord, que desconeix les vel·leïtats de la seva jove muller, està desconcertat i s'enfurisma contra la senyora Erlynne:
Lord Windermere. --[S'acosta a la senyora. Erlynne i li parla en veu baixa.] És monstruós per part seva la intromissió aquí després que la seva conducta d'ahir a la nit.La frase està lluny de tindre el sentit cínic que a primera vista podria semblar. Els modals han d'anar per davant de la moral per la mateixa raó que, en democràcia, la forma es el fons. Els modals son una convenció, cert, però es que la convivència es basa en les convencions. Les normes i les lleis, acceptades per tothom, son les convencions que ens permeten comportar-nos de manera civilitzada, saben on acaben els nostres drets i on comencen els dels demés. La moral, en canvi, es una qüestió personal en la qual els demés no hi han de entrar. Així doncs: els modals abans que la moral.
Senyora Erlynne. --[Amb un somriure, divertida.] Estimat Windermere, els modals abans que la moral!
Les 4 cites que segueixen son de la seva obra més divertida i coneguda: «La importància de ser Ernest» (The Importance of Being Earnest -1895). Aquí sí que hi trobarem, més que frivolitat pinzellades de nonsense. La gràcia de l'obra està, sobre tot, en l'enginy i l'humor absurd dels diàlegs. El començament del primer acte és ja tot una declaració de intencions: Algernon s'aixeca de tocar el piano per passar al saló a prendre el te i es dirigeix al majordom:
Algernon-- Ho has escoltat, Lane, això que acabo de tocar?
Lane-- Mai no he cregut que escoltar sigui de bona educació, senyor.
Però l'enginy no sempre es tan trivial, com veiem a la següent cita:
«La veritat rares vegades és pura i mai és simple»
Jack, que s'ha inventat un germà més jove per tal de poder portar una doble vida (Ernest a la ciutat i Jack al camp), acaba per explicar-li l'embolic al seu amic Algernon
Jack.-- Amic Algi (...) amb la finalitat d'escapolir-me a la ciutat sempre he fingit tenir un germà petit anomenat Ernest, que viu a Albany i es fica en els embolics més terribles. Aquesta, estimat Algy, es tota la veritat, pura i simple.«Els bons acaben be, i els dolents malament. Per això se'n diu ficció»
Algernon.-- La veritat rares vegades és pura i mai és simple. La vida moderna seria molt avorrida si fos altrament, i la literatura moderna completament impossible!
La institutriu senyoreta Prisma que, com el seu propi nom indica, es molt estricte i primmirada, li està explicant a la seva alumne Cecily que fins i tot ha escrit un llibre:
Cecily.-- De veritat, senyoreta Prisma? Sí què n'és de llesta vostè. Espero que no tingui un final feliç. No m'agraden les novel·les amb final feliç, em deprimeixen força.
Senyoreta Prisma.-- Els bons acaben be, i els dolents malament. Per això se'n diu ficció.
«Perdre un progenitor es pot considerar una desgràcia, perdre'ls a tots dos sembla un descuit»
Un altre mostre de nonsens. Lady Bracknell, la mare de Gwendolen, sotmet a Jack a una mena de tercer grau per escatir si el jove fa per la seva filla. El diàleg, que seria un digne precursor dels famosos «Diálogos para besugos» del Armando Matías Guiu, es va embolicant de la manera més absurda fins que, en un moment donat, Lady Bracknell s'interessa per els pares de Jack:
Lady Bracknell.-- (...) Viuen els seus pares?
Jack.--- He perdut els meus pares.
Lady Bracknell.-- Perdre un progenitor, senyor Worthing, es pot considerar com una desgràcia, perdre els dos sembla un descuit. Qui va ser el seu pare? Era evidentment un home de certa riquesa. ¿Va néixer en el que els diaris radicals anomenen "la púrpura del comerç", o ho va fer aixecant-se de les files de l'aristocràcia?
Jack.-- Em temo que realment no ho sé. El fet és, lady Bracknell, que vaig dir que havia perdut als meus pares. Seria més encertat dir que els meus pares semblen haver-me perdut a mi. Realment no sé qui sóc per naixement. Era jo. Bé, em van trobar.
Lady Bracknell.-- Trobat!
Del «Retrat de Dorian Gray» (The Picture of Dorian Gray -1890), una frase extreta del prefaci:
«No hi ha llibres morals o immorals. Els llibres estan ben escrits o mal escrits. Això es tot»
Finalment un parell de màximes. La primera, d'un recull de «Phrases and Philosophies for the use of the Young» (1894):
«Si un diu la veritat, pot tindre per segur que tard o d'hora l'enxamparan»
I la segona de «A Few Maxims For The Instruction Of The Over-Educated» (1894):
«L'educació és una cosa admirable, però convé recordar de tant en tant, que res que valgui la pena conèixer pot ser ensenyat»
La vida productiva de Oscar Wilde no es va estendre gaire més enllà de set o vuit anys. El reconeixement li va arribar tard, cap els 34 anys, quan va publicar "El Príncep Feliç i al tres contes", i va caure en desgràcia jove, als 41, al zénit de la seva carrera, després de l'estrena de «La importancia de ser Ernest», quan un mitja merda anomenat Lord Alfred Douglas ("Bosie"), i el seu pare, li van arruinar la vida. Va morir pocs anys després, als 46.
+18.20.50.png)
Gràcies, Brian, per l'exercici de contextualització. Soles o en companyia d'altres, les frases de Wilde sempre són un bon tec pel pensament.
ResponEliminaSí que ho son. I sí que ha estat un "exercici", que m'ha donat més feina que no pas em pensava :)
ResponElimina(A veure si milloro l'aspecte del bloc, que ha quedat un xurro).
Oscar Wilde era un geni i moltes de les seves cites s'han bet famoses. Gràcies per la recopilació contextualitzada. El que en dius un "xurro" és un blog la mar de "xulo"...
ResponEliminaBrian, estic d'acord amb l'Alberich que la pinta del bloc no és gens "xurro".
ResponEliminaGràcies, amics. No, no em referia al bloc en sí, sinó a la edició d'aquest apunt. Ja ho he adobat. Per mor de moltes rectificacions i copy-pastes, el html havia quedat molt malmès (diferents tipus de lletra i de color de fons).
ResponEliminaMaleït Brian, per culpa teua, m'han entrat ganes de rellegir Wilde ;) Gràcies!
ResponEliminaSent així, Leb, aquí en va una de propina:
ResponElimina«Puc evitar qualsevol cosa excepte la temptació»
Lord Darlington, al primer acte de Lady Windermere's fan
Bienhallado en la casa nueva, comenzada, además, con un género, el del aforismo, al que soy propenso y muy aficionado. Gracias por la contextualización. De hecho, mi colección de aforismos la he ido haciendo sobre las lecturas. No me disgustan las recopilaciones de aforismos, pero me parece más "emocionante" encontrarme con ellos en el curso de cualquier lectura, porque el estilo sentencioso, que es de donde salen, es una arraigada tradición que nos viene de la Retórica antigua. Si abre uno, por ejemplo, "Los errores celebrados", de Juan de Zabaleta, se percatará de en qué consiste ese estilo sentencioso del que Wilde es también un perfectgo ejemplo.
ResponEliminaHace unos días se me ocurrió un libro que, sin embargo, no voy a escribir, aunque dejo aquí la idea por si tú, o cualquier otro contertulio, se anima: "¿Dónde he leído yo que...?" Y su contenido no es otro que lo mismo que acabo de leer en esta entrada: contextualizar las citas más comunes, los aforismos más repetidos. Todos sabemos que ASICS, la marca de prendas deportivas ha construido su nonbre con las siglas de un aforismo conocidismo: Anima sana in corpore sano, pero puedo garantizar que pocos placeres son equivalentes al hecho de encontrarse la frase leyendo las "Sátiras" de su autor, Juvenal, donde el aforismo figura. Tengo la impresión de que sería un hermoso volumen para libro de regalo, y que quizás alguna editorial estuviera interesada. En caso de que alguien hiciera esa gestión y le dieran el sí, estaría dispuesto a colaborar como coautor.
Empezando por el final de su comentario, amigo Juan, debo decirle que la empresa que me sugiere -una bonita empresa, ciertamente- supera en mucho mis limitadas capacidades. Si alguna vez hubiera albergado alguna duda al respecto (que no es el caso) se me habrían disipado después de esta experiencia. No se imagina los sudores que me ha costado parir este breve bosquejo dedicado a Don Oscar Wilde, al que ya tenía más o menos leído. No le digo ampliar el empeño a un elenco de autores que forzosamente debería incluir a muchos de los que tengo poco o nulo conocimiento.
ResponEliminaPero, por si la anterior dificultad no fuera suficiente -que lo es- hay una razón más de fondo: cada vez que he hojeado un libro, o una web, dedicada a citas y aforismos, he sacado la conclusión de que este es un asunto muy subjetivo. Deles a unas cuantas personas el mismo libro, y un lápiz para subrayar lo que consideren más destacable, y con toda probabilidad le subrayarán cosas distintas.
Pero si, a pesar de que nunca tuve la constancia de recopilarlas, yo también comparto la afición por las citas. Si quiere dedicarle un rato, le dejo un par de direcciones de "Casas de citas" que en mi otra vida forense frecuenté. Aunque ya languidecen, ahí siguen para añoranza de viejos ratos compartidos: En El Pombo y en Pabellón de Reposo. Que lo disfrute.
Brian, t'afegeixo una referència que és ben viva:
ResponEliminahttp://diccitionari.blogspot.com/
Gràcies, Allau, ja l'he afegit al blogroll. A més a més sembla que està fet per gent amb bon nivell de català, cosa que m'anirà força be.
ResponEliminaHan estat fent Un marit ideal de Wilde -potser encara el fan- al teatre, i sense ser de lo millor és molt recomanable.
ResponEliminaJa m'agradaria a mi saber "dissenyar" aquests blogs!
La quantitat de cites i referències i anècdotes de Wilde arriben a l'extrem que es donen les falses, de manera que no tot allò que s'atribueix a l'Oscar és cert.
ResponEliminaTant és així que estic temptat de començar a crear noves (i falses) cites de Wilde.
Lluís, aquestes et puc assegurar que son genuïnament autèntiques: les he inventat una a una.
ResponEliminaNO em vas dir que no publicaries mentre estava fora? I fins i tot has canviat de blog.... Ja te l'enllaçarem... Vaig fer una crítica d'un marit ideal.
ResponEliminaCarai, quin curru, Brian!!
ResponEliminaMolt bo! L'has clavat!
Hmm... això de "Molt bo! L'has clavat!" em sona i ara mateix no sabria dir de què.
ResponElimina(A propòsit de l'amic Allau, quan he llegit el títol del seu apunt d'avui em pensava que volia parlar de la crisi econòmica) :))
Què poc que em coneixes, Brian :)
ResponEliminaNo hi ha presses, company, a la gent m'agrada anar-la coneixent a poc a poc ;-) (tot i així m'he emportat algun desencís).
ResponElimina