l'Ensenyament de les matemàtiques

   Hi ha qui té un bloc tonto i un bloc menys tonto. Hi ha qui fins i tot en té 8 o 10. Com que jo només en tinc un (i amb prou feines) em serveix per tot: per les coses més tontes i per les menys tontes. Avui en toca una de tonta. És una mena d'acudit d'aquests que fa anys que roden per la xarxa i que, una mica per atzar, avui he repescat. En el seu moment em va fer força gràcia; potser alguns de vosaltres ja el coneixeu. Podeu trobar l'original aquí.

De tota manera, que sigui una beneiteria tampoc vol dir que no pugui donar per pensar (quasi bé tot pot donar per pensar). Per exemple: pot donar per pensar sobre el fracàs escolar; sobre la pedagogia de la plastilina i les innovacions pedagògiques en general; sobre com, de vegades, ens compliquem innecessàriament la vida; sobre el bonisme pàmfil o, en fi, sobre el neoliberalisme més radical i les seves conseqüències. Veiem-ho:

l'Ensenyament de les matemàtiques

• Ensenyament de Matemàtiques el 1950
  
  • Un llenyataire ven un camió carregat de fusta per 100$. El seu cost de producció representa els 4/5 del preu. Quin és el seu benefici?
  
  
• Ensenyament de Matemàtiques el 1960
  • Un llenyataire ven un camió carregat de fusta per 100$. El seu cost de producció representa els 4/5 del preu, o 80$. Quin és el seu benefici?
  
  
• Ensenyament de Matemàtiques el 1970
  • Un llenyataire intercanvia un conjunt "F" de fusta per un conjunt "D" de diners. El cardinal del conjunt "D" és 100. Cada element té el valor de un dòlar. Feu 100 punts que representin els elements del conjunt "D". El conjunt "C", el cost de la producció, conté 20 punts menys que el conjunt "D". Representar el conjunt "C" com un subconjunt del conjunt "D" i respondre la següent pregunta: Quin és el cardinal del conjunt "B" dels beneficis?
  
  
• Ensenyament de Matemàtiques el 1980
  • Un llenyataire ven un camió carregat de fusta per 100$. El seu cost de producció és de 80$ i el seu guany és de 20$. Subratlleu la quantitat que representa els guanys.
  
  
• Ensenyament de Matemàtiques el 1990
  • Talant els arbrers dels bonics boscos, un llenyataire guanya 20$. Què en penseu d'aquesta manera de guanyar-se la vida? Tema per a la participació a classe després de respondre la pregunta: Com se sentiran els ocells i els esquirols del bosc un cop que el llenyataire haurà talat els arbres? No hi ha respostes incorrectes.
  
  
• Ensenyament de Matemàtiques el 1996
  • Amb l'acomiadament de 402 dels seus treballadors, una empresa millora el valor de les seves accions de 80$ a 100$. Quin increment de capital per acció, aconseguirà el director general, executant la opció de compra de les seves accions per un valor nominal de 80$ l'acció? Suposeu que els guanys de capital no estan gravats, perquè encoratja la inversió.
  
  
• Ensenyament de Matemàtiques a l'any 2000
  • Una empresa subcontracta tots els seus llenyataires. Incrementa els beneficis i, quan la demanda dels seus productes minvi, la força de treball es pot reduir fàcilment. El treballador empleat per l'empresa guanyava de mitjana 50.000$, tenia tres setmanes de vacances, un bon pla de jubilació i assegurança mèdica. El treballador subcontractat costa a l'empresa 50$ per hora. La externalització, va ser una bona estratègia?
  
  
• Ensenyament de Matemàtiques a l'any 2001
  • Una companyia forestal exporta els seus llocs de treball de manufactures acabades a la seva subsidiària de Indonèsia, i acomiada a la meitat corresponent dels seus treballadors dels EUA (la meitat superior de la seva massa salarial). Desforesta el 95% bosc, deixant la resta per a l'òliba clapejada, i acomiada tots els seus altres treballadors dels EUA. Els diu als treballadors que l'òliba clapejada és responsable de l'absència d'arbres aptes per a la tala i inicia una acció de lobby al Congrés per quedar exempta de la Llei d'Espècies en Perill d'Extinció. El Congrés eximeix a l'empresa de totes les regulacions federals. Quin és el retorn de la inversió en accions de lobby?