24 d’octubre del 2010

l'Ensenyament de les matemàtiques


   Hi ha qui té un bloc tonto i un bloc menys tonto. Hi ha qui fins i tot en té 8 o 10. Com que jo només en tinc un (i amb prou feines) em serveix per tot: per les coses més tontes i per les menys tontes. Avui en toca una de tonta. És una mena d'acudit d'aquests que fa anys que roden per la xarxa i que, una mica per atzar, avui he repescat. En el seu moment em va fer força gràcia; potser alguns de vosaltres ja el coneixeu. Podeu trobar l'original aquí.

De tota manera, que sigui una beneiteria tampoc vol dir que no pugui donar per pensar (quasi bé tot pot donar per pensar). Per exemple: pot donar per pensar sobre el fracàs escolar; sobre la pedagogia de la plastilina i les innovacions pedagògiques en general; sobre com, de vegades, ens compliquem innecessàriament la vida; sobre el bonisme pàmfil o, en fi, sobre el neoliberalisme més radical i les seves conseqüències. Veiem-ho:

l'Ensenyament de les matemàtiques
  • Ensenyament de Matemàtiques el 1950
    • Un llenyataire ven un camió carregat de fusta per 100$. El seu cost de producció representa els 4/5 del preu. Quin és el seu benefici?

  • Ensenyament de Matemàtiques el 1960
    • Un llenyataire ven un camió carregat de fusta per 100$. El seu cost de producció representa els 4/5 del preu, o 80$. Quin és el seu benefici?

  • Ensenyament de Matemàtiques el 1970
    • Un llenyataire intercanvia un conjunt "F" de fusta per un conjunt "D" de diners. El cardinal del conjunt "D" és 100. Cada element té el valor de un dòlar. Feu 100 punts que representin els elements del conjunt "D". El conjunt "C", el cost de la producció, conté 20 punts menys que el conjunt "D". Representar el conjunt "C" com un subconjunt del conjunt "D" i respondre la següent pregunta: Quin és el cardinal del conjunt "B" dels beneficis?

  • Ensenyament de Matemàtiques el 1980
    • Un llenyataire ven un camió carregat de fusta per 100$. El seu cost de producció és de 80$ i el seu guany és de 20$. Subratlleu la quantitat que representa els guanys.

  • Ensenyament de Matemàtiques el 1990
    • Talant els arbrers dels bonics boscos, un llenyataire guanya 20$. Què en penseu d'aquesta manera de guanyar-se la vida? Tema per a la participació a classe després de respondre la pregunta: Com se sentiran els ocells i els esquirols del bosc un cop que el llenyataire haurà talat els arbres? No hi ha respostes incorrectes.

  • Ensenyament de Matemàtiques el 1996
    • Amb l'acomiadament de 402 dels seus treballadors, una empresa millora el valor de les seves accions de 80$ a 100$. Quin increment de capital per acció, aconseguirà el director general, executant la opció de compra de les seves accions per un valor nominal de 80$ l'acció? Suposeu que els guanys de capital no estan gravats, perquè encoratja la inversió.

  • Ensenyament de Matemàtiques a l'any 2000
    • Una empresa subcontracta tots els seus llenyataires. Incrementa els beneficis i, quan la demanda dels seus productes minvi, la força de treball es pot reduir fàcilment. El treballador empleat per l'empresa guanyava de mitjana 50.000$, tenia tres setmanes de vacances, un bon pla de jubilació i assegurança mèdica. El treballador subcontractat costa a l'empresa 50$ per hora. La externalització, va ser una bona estratègia?

  • Ensenyament de Matemàtiques a l'any 2001
    • Una companyia forestal exporta els seus llocs de treball de manufactures acabades a la seva subsidiària de Indonèsia, i acomiada a la meitat corresponent dels seus treballadors dels EUA (la meitat superior de la seva massa salarial). Desforesta el 95% bosc, deixant la resta per a l'òliba clapejada, i acomiada tots els seus altres treballadors dels EUA. Els diu als treballadors que l'òliba clapejada és responsable de l'absència d'arbres aptes per a la tala i inicia una acció de lobby al Congrés per quedar exempta de la Llei d'Espècies en Perill d'Extinció. El Congrés eximeix a l'empresa de totes les regulacions federals. Quin és el retorn de la inversió en accions de lobby?

11 comentaris:

  1. Matemàtiques 2010: una companyia fustaire necessitada de mà obra barata parla amb l'amo que li envia una colla de 100 esclaus lliures. 4/5 treballen sense dir ni "mu", la resta, 1/5, canten una cosa anomenada espirituals. Quants d'aquests treballadors varen secundar la vaga del 29-S?

    ResponElimina
  2. Ha ha! Molt bo. Jo que vaig ser criat als 80 recorddo les meves mates més com les dels 70, amb els punyeters conjunts.

    ResponElimina
  3. Més o menys coneixia la música, i gairebé tota la lletra. De matemàtiques, ben poques, però agraeixo la salutació.

    ResponElimina
  4. És molt bo. Representa ben fidelment cap on ha anat virant la manera com es pretén ensenyar a l'escola. Jo crec que a molts lloc encara estem en un híbrid del que dius dels anys 80 i 90: subratllar, parlar dels esquirols i no hi ha respostes incorrectes (perquè cadascú respondrà segons la seva capacitat). Salut!

    ResponElimina
  5. Molt bo. Jo encara soc de les dels anys 50, on també es calculava el que tardava un tren (dels de la RENFE) per anar de Madrid a Càdis, si feia una mitjana de 35 kms per hora i parava deu minuts
    a cada una de les 60 estacions que hi havia i on es creuaria amb un de tornada, que (per anar buit de càrrega), anava a 45 kms per hora :)
    Opino que amb els anys s'ha anat complicant molt la cosa, amb la incorporació de nous conceptes, com els esquirols i les ólibes clapejades i l'embolica que fa fort...

    ResponElimina
  6. plasplasplas!

    Jo sóc dels conjunts dels 70. No, dels Diablos i Fórmula V, no, dels altres. I també m'explicaven aquests dels trens. No els vaig saber resoldre mai, els dels trens. Ara, i sense cap operació aritmètica, podria calcular, exactament, quan triga en arribar un tren de Vic a Barna: el mateix que a principis del segle passat. Molt.

    ResponElimina
  7. si que es bo. Amb la meva filla ens fem un fart de discutir perquè ella fa diferent les operacions que jo que soc dels 70, encara que ens donen els mateixos resultats.
    2010 quin sera el guany d'una societat fusterera que té tots el treballadors autònoms i els paga a 120 dies si el 119 dia es declarara en suspensió de pagaments?

    ResponElimina
  8. Quant, volia dir, quant, i no quan, que en aquest cas el moment no es pot determinar.

    ResponElimina
  9. Vicicle,
    Aquest problema que planteges ja és per nota.

    SM,
    La veritat és que no m'he parat a comprovar el rigor de la cronologia de la història, però està clar que els damnificats per la teoria de conjunts es van allargar més enllà de la dècada dels 70s

    Allau,
    S'agraeix l'agraïment. Les mates eren el pretext, igual ens haurien pogut explicar la història de l'ensenyament de la Llengua o de la Urbanitat.

    David,
    Lo de "no hi ha respostes incorrectes" és el més genial de l'acudit :) I és que semblaria propi d'un acudit si no hagués passat de veritat.

    Alberich,
    Jo també soc de la mateixa fornada que tu, i més d'un calbot m'havia emportat per no saber-me els temps verbals. Potser no era el millor mètode, però, tot i que ja ho prometia l'Assimil, encara no s'ha inventat alló de Le français (o L'anglais, o La mathématique) sans peine

    Matilde,
    Tingues fe, que un cop que les Cercanias han esdevingut Rodalies això està en vies (mai millor dit) de solució. Sobre tot si en Mas necessita els vots del doctor Carretero (que no sé si encara és alcalde de Puigcerdà).

    Aristofeles,
    Aquesta pregunta te la respondria amb els ulls clucs el encara president de la patronal, Gerardo Díaz Ferrán.

    ResponElimina
  10. He fet propaganda del teu post als companys profes de matemàtiques. Espero que riguin, i fins i tot li poden treure la part positiva, de cara a la didàctica de l'assignatura.

    ResponElimina
  11. Gràcies, Leb. Com deia al post, tot té una part positiva i tot es susceptible de fer pensar. I si al damunt es divertit... :)

    ResponElimina