15 de desembre del 2010

Intermedi: Russell i la simpatia hipotètica

L'any 1967 Edicions 62 va publicar una "Història Social de la Cultura", en 6 volums. Recordo que vaig estar temptat de comprar-la, però en aquells temps era molt jove, anava curt de butxaca i tenia altres urgències. Però vet aquí que el setembre d'enguany la mateixa editorial ha publicat, dins de la col·lecció "labutxaca" i a preu molt assequible, "Una història de la filosofia occidental" de Bertrand Russell, traduïda per Jordi Solé Tura, que és, de fet, la reedició de dos d'aquells volums. Ara, amb més temps per llegir, menys urgències i més tranquil·litat d'ànim, estic segur que en gaudiré, més i tot, que no ho hauria fet llavors.

En tant que llibre de història de la filosofia no és d'esperar trobar-hi el pensament de l'autor —que va expressar abastament en d'altres obres— ans una visió panoràmica i imparcial de la disciplina al llarg dels segles. Però aquesta imparcialitat no impedeix Russell de donar-nos punts de guia i consells sobre com hem de orientar-nos al fer la travessa. Així, a la introducció, abans de iniciar el camí, ens prevé contra la frustració per la manca de certeses i respostes categòriques:
Davant les esperances i els temors la incertesa és dolorosa, però hem de suportar-la si volem viure sense l'auxili de contes de fades alleujadors. (...) Aprendre a viure sense certesa, i, alhora, sense restar paralitzats per la vacil·lació, és, potser, el més important que la filosofia pot aportar a aquells qui l'estudien.
I és tot just camí de la primera fita, quan estem recorrent els presocràtics, que aprofita el capítol dedicat a Heràclit per introduir, com qui no vol la cosa, un concepte que em colpeix per la seva senzillesa i, alhora, la seva profunditat: la simpatia hipotètica.
En estudiar un filòsof la actitud correcte no és ni la veneració ni el menyspreu, sinó una mena de simpatia hipotètica fins que sabem exactament allò que creu en les seves teories; només aleshores podem passar a l'actitud crítica...
Tindre una actitud de simpatia hipotètica vol dir, literalment, acceptar com a hipòtesi de treball que la persona en la qual estem interessats te coses interessants a dir-nos i cap a les quals podem sentir empatia. I el que Russell ens encoratge a fer és escoltar-el amb actitud receptiva fins que ens haurem fet una idea cabal de quines son les seves idees i les seves teories. Quan un home intel·ligent expressa un punt de vista que ens sembla absurd —diu— hem de intentar comprendre per què a ell li sembla plausible, per què li sembla correcte. Un cop fet aquest exercici de intentar comprendre el nostre interlocutor  —o el filòsof que volem estudiar— és quan podem passar a l'actitud crítica. I això, diu finalment: "ens ajuda a comprendre que molts dels nostres prejudicis més estimats semblaran purs disbarats als homes d'èpoques futures, amb una estructura mental diferent".
   

15 comentaris:

  1. Guarde bon record d'aquesta Història de la Filosofia i d'altres escrits d'en Russell. L'actitud que descrius partint d'ell és una barreja d'humilitat, esperit encuriosit, confiança en el propi seny i flexibilitat en els principis personals que mai no seran inamovibles. Qualitats que excel·leixen per la seua absència al món actual, capficat com va per unes fulletes de paper rectangulars.

    ResponElimina
  2. Russell sempre m'ha despertat simpatia, i no pas hipotètica. Realment la seva definició d'allò que cal fer és la d'un campió de l'interès per la humanitat. Cada dia veig més, però, reis de la saviesa i, francament, no són gaire de practicar la simpatia, ni que sigui en hipòtesi. La bola de vidre em diu que em tornaré a gastar els pistrincs, caxis! :)

    ResponElimina
  3. donc sí! aprendre a viure sense certesa i alhora sense restar paralitzats per la vacil·lació, la segona part de la frase és però, més complicada de portar a la pràctica, s'ha d'assumir que no hi ha actes correctes i incorrectes...

    ResponElimina
  4. "simpatia hipotètica" podria escriure's com a "escepticisme preventiu"?

    ResponElimina
  5. Bona recomanació la d’aquest recull del que parles. He llegit alguna cosa d’en Russell i tinc un especial record de la seva antiga polèmica (1948) amb el teòleg Copleston ...

    ResponElimina
  6. Vicicle,
    Ho has descrit perfectament. També en podríem dir saber-se posar en el lloc de l'altre sense renunciar, però, a la racionalitat i l'esperit crític. Però, això sí, aplicat a posteriori, mai a priori. Sobre els temps actuals, no tinc clar que hàgim retrocedit, però tampoc avançat.

    Clidice,
    En la seva llarga i fecunda vida (98 anys) Russell va tindre temps per fer passar la simpatia dels seus admiradors de la hipòtesi a la teoria ben establerta i fonamentada.

    Lolita,
    A mi m'agrada més dir que no hi ha veritats establertes. Però quan creiem que estem fent el que és correcte, com diu el mestre, cal no quedar-nos paralitzats per la vacil·lació.

    Tirant,
    Russell era un lliurepensador, és dir, algú que creu que les opinions s'han de formar en base a la ciència, la lògica i la raó. Efectivament, avui d'això en diem un escèptic. Ara bé, ¿preventiu? Jo diria que més aviat el filòsof ens convida a donar un vot de confiança a l'interlocutor.

    Alberich,
    És una polèmica per recrear-s'hi de quan en quan. La síntesi de la postura de Russell en aquella polèmica podrí està continguda en la famosa Tetera de Russell

    ResponElimina
  7. Brian, d'acord amb el que dius, però el que volia dir és que moltes vegades quan creguem que estem fent el que és correcte,la manca d'una solució racional ens farà actuar guiats de l'emoció

    ResponElimina
  8. La simpatia -no hipotètica, sinó emotiva- cap a Russell és quasibé universal, és d'aquells pensadors que es fan estimar no tant per la seua obra filosòfica com per les seues reivindicacions polítiques i ètiques, així com per l'esperit didactic d'una gran part dels seus escrits. Més enllà d'aquesta simpatia, jo reivindico també al Russell atomista i membre destacat de la filosofia analítica.

    ResponElimina
  9. Lolita,
    Exacte, però això no ens ha de fer por. Perquè quan ja sabem que en ètica no hi ha imperatius categòrics -ni derivats de la raó ni de la divinitat- i que per tant no hi ha veritats absolutes, només ens queda la emoció. Deixem que et posi una cita de la Victòria Camps:

    "El emotivismo prescribe el gusto por la conducta ètica, sin garantizar que al suscribir ciertas formas de conducta acertemos".

    No tenim la garantia de encertar la solució racional, perquè aquesta garantia no existeix, però això no vol dir tot sigui igualment vàlid; hem de defensar les causes que creiem justes encara que l'únic criteri que tinguem sigui la nostre emoció per aquestes causes.

    ResponElimina
  10. Leblansky,
    Russell es va fer estimar per moltes coses: va ser pacifista a la primera Guerra Mundial però bel·ligerant contra els totalitarismes a la Segona; va ser lliberal, lliurepensador i escèptic. I també lògic, matemàtic i racionalista. I el que no va ser mai, és dogmàtic.

    ResponElimina
  11. Tinc pendent un llibre d'ell d'aquells que refglen amb el diari (ara mateix no recordo el títol!!)

    ResponElimina
  12. La veritat es que de Bertrand Russell coneixo més la faceta de pacifista que de filosof. Tindre que tornarme'l a llegir.

    ResponElimina
  13. Mireia, Aris,
    Russell va escriure dotzenes de llibres sobre molts temes i a molts nivells -des de el més acadèmic al més divulgatiu- però un dels més coneguts és "Per què no soc cristià", considerat per la New York Public Library com un dels llibres més influents del segle XX.

    Si us interessa la filosofia de la ciència, hi ha una història, probablement apòcrifa però molt divertida, coneguda com la paradoxa del gall d'indi de Russell. L'he trobat (entre altres llocs) en aquest bloc

    ResponElimina
  14. El més important de tot, crec, és ampliar aquesta simpatia hipotètica més enllà del camp de la filosofia i provar d'aplicar-la a qualsevol que se'ns acosti i, amb respecte, intenti exposar una idea, la que sigui.

    ResponElimina
  15. Així és David, amb aquesta idea ho vaig escriure. Tot el que ens diu Russell sobre l'estudi dels filòsofs és d'aplicació a la convivència en qualsevol ordre de coses.

    ResponElimina