La dreta ha tornat per quedar-se (Actualitzat)

"Jo fins ara he donat suport als indignats, ara em sento indignada: per això he vingut"

Aquest testimoni d'una senyora davant les càmeres de TV1, en aquest vídeo que enllaço aquí (Telediari del vespre de 27/5/2011), sintetitza el pensament de molts dels van anar ahir a la plaça Catalunya.

A efectes de il·lustrar l'apunt, però, he substituït el vídeo de TV1 per aquest altre que em sembla molt més impactant i definitori dels fets viscuts.

La majoria dels comentaris als mitjans, després dels esdeveniments d'ahir, posen l'accent en la barroeria de la estratègia policial: "tirar benzina sobre les brases" és la imatge més utilitzada per il·lustrar els efectes que va tenir la desproporcionada actuació policial, al multiplicar de forma exponencial la presencia de gent a la plaça.

Però és pitjor que barroeria o poca traça: és que no han entès res. Com diu Jorge Giacobbe, un convidat del programa de l'Àngels Barceló a la "Hora 25 global", en referència als fets de Barcelona: "el hombre destruye lo que no entiende; terminan apaleando a la gente porqué no saben como relacionarse con ella"


La mateixa Àngels Barceló va donar el to exacte de la situació en el comentari de entrada del programa, que va titular "Tiempos en blanco y negro", al referir-se a la roda de premsa de Felip Puig:  

"No era un desalojo, ha insistido, solo una operación de limpieza. Y que los Mossos d'esquadra se han visto obligados a actuar ante la violencia de los manifestantes, a los que por cierto, se ha dedicado a desacreditar durante su comparecencia. Ninguna autocritica a la actuación policial, todas las críticas a los manifestantes.
(...)
Afortunadamente, en los tiempos que corren donde hay una porra hay también una cámara y hoy las imágenes que nos deja nos recuerdan tiempos en blanco y negro y la policía de gris."

No és hora de descobrir aquest sinistre personatge, el Felip Puig, que ja fa anys que sabem de quin peu calça. Si més no, no enganya a ningú, va de cara: des de fa temps ja va anunciar que tenia la proa enfilada a tot el que havia fet l'equip del conseller Saura (càmeres a les comissaries, els 80km/h, reglament dels Mossos, etc). Tampoc és hora de lamentar-se per la pèrdua del poder per part de la, diguem-ne esquerra, per ser piadosos, que representava el Tripartit: s'ho van guanyar ben bé a pols tots tres. Seria difícil de dir quin dels tres partits que varen formar govern aquest 7 anys va ser més maldestre.

Però tot això és aigua passada. El que no ha passat, ni passarà en molt de temps, és la dreta, no només política, sinó sociològica, que ha vingut per quedar-se. Els mitjans de comunicació fan feredat. El vídeo de la pilar Rahola que he penjat a la dreta n'és una mostra; un altre en pot ser la intervenció de la inefable Maria de la Pau Gener a la tertulià d'en Cuní d'ahir (minut 5). La "gent d'ordre" se sent forta i sense complexes. Tant el Govern espanyol com el de la Generalitat, fent potser de necessitat virtut, han mantingut els mitjans públics —la "Corpo" i la RTVE—dins d'una certa objectivitat. Més encara: la Corpo ha sigut inclús visiblement pro convergent, perquè en Pujol ho va deixar tot lligat i ben lligat. Però això no és res comparat amb el que veurem a partir d'ara: el Canal 9 i Telemadrid seran els models per a tot l'estat. És hora de l'exili interior... ¡o de la indignació! Difícil elecció, quan un se sent ja molt fatigat.