Justícia vs Venjança

El tema ve a tomb de la mort de Bin Laden i de les primeres reaccions i escarafalls, és clar. No he tingut gaire bé temps de llegir les primeres opinions (i amb prou feines he dedicat atenció al tractament de la noticia als mitjans) però tant si val, de fet és només una excusa per reflexionar sobre la qüestió del títol: la Justícia i la Venjança. ¿Son realment dos conceptes disjunts? Si hem de recórrer als nostres orígens culturals —les tres religions del llibre— no sembla que sigui així. El Déu bíblic, que els seus inventors ens volen presentar com a "infinitament just", és, per sobre de tot, infinitament venjatiu. Més encara, manifestament arbitrari. No cal que parlem ja de les societats islàmiques més retrògrades, ancorades encara en el concepte medieval de guerra santa. Deixem, doncs, de banda els orígens i anem al concepte modern de Justícia.

La primera condició per què floreixi la justícia és el que John Rawls (un dels filòsofs que ha treballat més el concepte) anomena, una "societat ben ordenada". I entén per societat ben ordenada aquella en que es donen les condicions d'un règim de llibertats bàsiques i de igualtat de oportunitats. Ras i curt: l'Estat democràtic de Dret. El primer que ens ensenya la experiència, però, és que aquestes condicions (o quelcom que remotament se li assembli) només s'arriba a donar en societats desenvolupades i relativament riques. És a dir, la justícia és un luxe no a l'abast de tothom. No ens deixem vèncer pel derrotisme, però, i admetem, ni que sigui com a hipòtesi, que és possible una societat justa o, si més no, una societat en la qual es pugui administrar justícia. Això vol dir regida per unes lleis equitatives, que son interpretades i aplicades per uns jutges independents.

Admesa la hipòtesi anterior (unes lleis igualitàries i uns jutges independents) podem enfrontar-nos al concepte mateix de justícia. I aquí apareix el problema filosòfic de fons: jutjar vol dir discriminar el que és bo del que no ho és, el que està bé del que no ho està, i, finalment, qui es comporta correctament (aquell que fa el bé i evita fer el mal) i qui, pel fet de no comportar-s'hi, és mereixedor de sanció. El problema del crim i el castic, en definitiva. I arribat aquest punt —perdó per la llarga marrada— he de manifestar el meu escepticisme respecte del concepte de justícia. I en soc escèptic, no perquè, malgrat les dificultats apuntades, consideri, si més no teòricament, impossible bastir una societat justa, sinó per una qüestió més de caire filosòfic: perquè no crec ni en el lliure albir ni en la tabula rasa ni, molt menys, en una llei universal; bé sigui aquesta d'origen natural, diví o humà.

Per dir-ho de un altre manera, no m'interessa tant (o gaire bé gens) la qüestió moral de la culpa o el pecat, sinó, només, com una societat "ben ordenada" es pot defensar de comportaments que, d'una manera consensuada, considera antisocials. I per tant, i tornant a l'origen de la qüestió, no m'interessa la qüestió nominal de si a la acció defensiva de la societat, davant de l'individu que amb seu comportament l'agredeix, n'he de dir sanció, castic, justícia o venjança, sinó, en tot cas, quins son els mecanismes pràctics més eficaços per defensar-me d'aquests individus amb comportaments antisocials, sense, això sí, causar-els-hi un mal gratuït. No tinc cap odi ni desig de venjança —ni de fer justícia— en contra, o en vers el criminal, em conformo amb desactivar-el.

No s'hem escapa —ja em sembla sentir les objeccions— que això només és un esbós teòric i mal endreçat: ¿què passa amb la rehabilitació; amb la proporció entre dany i pena; amb la compensació de la víctima, etc...? D'acord, tot això no és més que una reflexió teòrica, i la justícia és un concepte que cal aplicar a la pràctica, dins de societats reals. Haurem, per tant, de seguir parlant de "culpa" i de "castic", de condemnes, de animus injuriandi, de dolo i de totes aquestes coses que els jutges i advocats saben tan bé. Jo només volia dir que no veig tanta diferència entre justícia i venjança i que el ciri muntat amb la execució sumaria del Bin Laden te bastant a veure amb una mentalitat una mica llepafils dels occidentals benestants, massa acostumats a veure els toros des de la barrera però que quan val mal dades sempre acabem refiant-nos de que l'amic americà ja farà la feina bruta.