L'interrogant

Rubalcaba a TV3

Tinc una certa debilitat per la gent que sap articular un discurs lògic i racional, i expressar-se amb claredat i coherència. Si es tracta d'algú amb un alt nivell de responsabilitat —un cap de govern, posem pel cas— ja, més que una qüestió de debilitats personals, em sembla una exigència ineludible. Doncs bé, crec (i em consta que no soc l'únic) que Rodríguez Zapatero no té aquestes virtuts imprescindibles per l'alt càrrec que ocupa. Al llarg d'aquest 7 anys s'ha posat de manifest, no solament que el seu discurs és buit i retòric, i que no té les idees clares, sinó —el que és encara pitjor— que s'ha cregut en el dret (o potser en la obligació) d'enganyar als seus conciutadans respecte de la gravetat de la crisi econòmica i la situació real a Espanya. Ens ha tractat com a menors d'edat. Probablement, perquè no ens considerava prou madurs per entendre l'abast d'un problema que ell, amb el seu proverbial optimisme antropològic —inconsciència, diria jo— creia que es redreçaria a remolc de la recuperació internacional. 

Alfredo Pèrez Rubalcaba, en canvi, sempre m'ha donat la impressió, no sé si pel fet de ser de formació científica (algun dia hauríem de preguntar-nos per què hi ha tants polítics de lletres i tant pocs de ciències) que sí té aquesta mentalitat lògica; això que ara se'n diu tindre "un cap ben moblat". Em venia tot això a la ment mentre sentia una entrevista que li va fer Josep Cuní dijous passat, dia 21. A l'entrevista, a més a més de exhibir un discurs pragmàtic i un to planer —allunyat, per tant, de la retòrica buida de Zapatero— parla clar i sense dramatisme de la crisi. Concretament, ja al final de la entrevista (al minut 43, si algú vol sentir-ho) reconeix que el gran error del govern socialista va ser no atrevir-se a entrar a fons en el tema de la bombolla immobiliària, que, admet, va ser la causa de que s'incrementés en 2 milions el nombre d'aturats (negretes meves):

"No la supimos pinchar a tiempo; empezamos a pincharla pero creo que nos dio miedo entrar a fondo en este tema; yo creo que este fue el gran error: no decir a los españoles: «miren aquí ha pasado una cosa durante años: las familias se han endeudado para comprar pisos, las empresas se han endeudado para hacer pisos y los bancos se han endeudado para facilitar hipotecas y créditos». Y esta gigantesca deuda es la que pesa ahora sobre la economía española. Creo que esa explicación así, con dureza, nos faltó. Ahora, esto tiene una responsabilidad —que nadie me entienda mal— que es política, porque los gobiernos, todos, municipales, autonómicos y del Estado, también disfrutamos mucho de la burbuja inmobiliaria".

Ara bé, si el Rodríguez Zapatero és la persona buida de idees que jo crec que és, i si l'única habilitat que té és la de saber moure els fils de la maquinaria interna d'un partit, els que l'han envoltat aquest anys —i Rubalcaba el primer d'entre ells— això ho havien de saber des de el primer dia. ¡No poden al·legar ignorància! Llavors, el gran interrogant és: ¿per què li han fet costat de manera incondicional fins ara, sabent, com sabien, que el rei anava despullat? De fet aquesta és una pregunta retòrica, perquè la resposta ja la va donar fa anys un dels personatges més nefastos de la política espanyola contemporània, quan va dir: "el que se mueve no sale en la foto".

Així, doncs, el gran interrogant, la gran pregunta, no és aquella que ja va contestar el personatge nefast fa anys, sinó la molt més dramàtica que se'ns presenta ara a nosaltres: vistos els antecedents i vist el panorama, ¿hem de fer costat a Rubalcaba?