Manifest contra la criminalització de la democràcia i en suport de la indignació

Trobava a faltar la veu dels inteŀlectuals, com a col·lectiu, en el moviment dels indignats. Finalment s'ha produït. Esperem que sigui el principi d'una implicació més ferma i d'una aportació en forma de idees que el moviment necessita de manera peremptòria.

   

Contra la persecució i criminalització de la democràcia

En suport de la dignitat de la indignació

Les protestes col·lectives viscudes al llarg d'aquests últims mesos, encarnades en el moviment 15-M, les acampades i les mobilitzacions contra les retallades socials, són una mostra del profund malestar davant del perill de ruptura social que estem vivint en aquests moments. En una societat on l'exclusió social, la precarietat, l'atur i la pèrdua de drets són una realitat creixent, la política desenvolupada des de les nostres institucions ha desplaçat el centre d'atenció de les mesures per crear ocupació i protegir els més afectats per la crisi al debat sobre el dèficit públic. Un debat prenyat d'un fort dèficit democràtic, imposat des d'instàncies no democràtiques i que pretén aprofundir en un nou model de societat marcat per la falta d'equitat i justícia social. A casa nostra, les dues eines més evidents d'aquest procés són en aquests moments la Llei de Pressupostos i la Llei omnibus impulsades pel govern de CiU. Dues lleis no referendades en cap programa electoral ni per cap procés de negociació previ.

El malestar està en la base de la protesta social; la creativitat i la generositat és el que l'hi ha donat forma i contingut, i l'actuació pacífica pròpia de la desobediència civil n'ha estat el signe d'identitat més clar. La reacció enfront d'aquesta protesta per part de mitjans i polítics s'ha caracteritzat primer per la sorpresa, en la mesura que no l'entenien; després per la preocupació, en !a mesura que els impugnava, seguida per la repressió més descarnada, en la mesura que no l'acceptaven, i ara, finalment, per la criminalització. Assistim en aquest últim sentit, a partir d'uns incidents totalment condemnables, a l'estigmatització política d'una protesta que ha assenyalat els principals problemes del nostre país fora dels consensos polítics i mediàtics imperants. En la mesura que les institucions representatives obeeixen els dictats fets des d'institucions que la població no ha triat (com el FMI, els mercats financers i les agències de ràting), la democràcia es buida de contingut a ulls d'una part creixent de la població; en la mesura que les protestes socials pacífiques reclamen un retorn a la sobirania dels ciutadans i ciutadanes, aquestes protestes prenen una clara dimensió de defensa de la democràcia. No a l'inrevés.

Els firmants d'aquest manifest condemnem en aquest sentit la criminalització mediàtica i política que pren la part pel tot i que es realitza des de la pretensió de transformació social més radical que ha viscut el nostre país des de l'inici de la democràcia, així com saludem la capacitat de resposta que està mostrant una part creixent de la població. Una criminalització que esdevé discurs de amenaça contra ciutadans pacífics i contra aquell que, com l'Arcadi Oliveres els donen suport. La protesta i la revolta han estat bases constitutives de la conquesta de les nostres llibertats; la seva criminalització i persecució, només poden ser el pròleg de la seva pèrdua.  

El manifest el firmen més de 250 professors universitaris, intel·lectuals i artistes, entre els quals, Josep Fontana, Paco Ibáñez, Jordi Borja, Xavier Domènech i un llarg etc. que podreu veure detallat a sota el manifest.

(No hi he vist (de moment) Josep Mª Vallès, però, a la vista del article que va publicar abans d'ahir, no crec que hi estigui en desacord).