21 de juny del 2011

Manifest contra la criminalització de la democràcia i en suport de la indignació

Trobava a faltar la veu dels inteŀlectuals, com a col·lectiu, en el moviment dels indignats. Finalment s'ha produït. Esperem que sigui el principi d'una implicació més ferma i d'una aportació en forma de idees que el moviment necessita de manera peremptòria.
   
Contra la persecució i criminalització de la democràcia
En suport de la dignitat de la indignació


Les protestes col·lectives viscudes al llarg d'aquests últims mesos, encarnades en el moviment 15-M, les acampades i les mobilitzacions contra les retallades socials, són una mostra del profund malestar davant del perill de ruptura social que estem vivint en aquests moments. En una societat on l'exclusió social, la precarietat, l'atur i la pèrdua de drets són una realitat creixent, la política desenvolupada des de les nostres institucions ha desplaçat el centre d'atenció de les mesures per crear ocupació i protegir els més afectats per la crisi al debat sobre el dèficit públic. Un debat prenyat d'un fort dèficit democràtic, imposat des d'instàncies no democràtiques i que pretén aprofundir en un nou model de societat marcat per la falta d'equitat i justícia social. A casa nostra, les dues eines més evidents d'aquest procés són en aquests moments la Llei de Pressupostos i la Llei omnibus impulsades pel govern de CiU. Dues lleis no referendades en cap programa electoral ni per cap procés de negociació previ.

El malestar està en la base de la protesta social; la creativitat i la generositat és el que l'hi ha donat forma i contingut, i l'actuació pacífica pròpia de la desobediència civil n'ha estat el signe d'identitat més clar. La reacció enfront d'aquesta protesta per part de mitjans i polítics s'ha caracteritzat primer per la sorpresa, en la mesura que no l'entenien; després per la preocupació, en !a mesura que els impugnava, seguida per la repressió més descarnada, en la mesura que no l'acceptaven, i ara, finalment, per la criminalització. Assistim en aquest últim sentit, a partir d'uns incidents totalment condemnables, a l'estigmatització política d'una protesta que ha assenyalat els principals problemes del nostre país fora dels consensos polítics i mediàtics imperants. En la mesura que les institucions representatives obeeixen els dictats fets des d'institucions que la població no ha triat (com el FMI, els mercats financers i les agències de ràting), la democràcia es buida de contingut a ulls d'una part creixent de la població; en la mesura que les protestes socials pacífiques reclamen un retorn a la sobirania dels ciutadans i ciutadanes, aquestes protestes prenen una clara dimensió de defensa de la democràcia. No a l'inrevés.


Els firmants d'aquest manifest condemnem en aquest sentit la criminalització mediàtica i política que pren la part pel tot i que es realitza des de la pretensió de transformació social més radical que ha viscut el nostre país des de l'inici de la democràcia, així com saludem la capacitat de resposta que està mostrant una part creixent de la població. Una criminalització que esdevé discurs de amenaça contra ciutadans pacífics i contra aquell que, com l'Arcadi Oliveres els donen suport. La protesta i la revolta han estat bases constitutives de la conquesta de les nostres llibertats; la seva criminalització i persecució, només poden ser el pròleg de la seva pèrdua.  


El manifest el firmen més de 250 professors universitaris, intel·lectuals i artistes, entre els quals, Josep Fontana, Paco Ibáñez, Jordi Borja, Xavier Domènech i un llarg etc. que podreu veure detallat a sota el manifest.

(No hi he vist (de moment) Josep Mª Vallès, però, a la vista del article que va publicar abans d'ahir, no crec que hi estigui en desacord).  

15 comentaris:

  1. Doncs ja era hora. El problema es que els partits també arriben fins els intelectuals, i aquests solen militar i etc etc.
    La xarxa es extensa.

    ResponElimina
  2. m'he pres la llibertat de copiar el teu comentari citant la teva referència. Com diu Aris, ja era hora.

    ResponElimina
  3. Aris,
    ¿Vols dir que els que firmen aquest manifest estan teledirigits des d'algun partit o partits? Podria ser; ja ho veurem. Per les seves obres els coneixerem. En tot cas a mi no em sembla malament que els intel·lectuals facin política. Tothom que s'interessa i intervé en els afers públics, fa política.

    ResponElimina
  4. Puigcarbó,
    Es fet bé de copiar-ho del meu apunt, per que si haguessis intentat fer-ho del original no hauries pogut. Per alguna raó ho han fet en un format pdf que no es pot copiar; els tipus de lletra no es deixen reconèixer.

    ResponElimina
  5. Gràcies pel post. És una molt bona notícia, aquest manifest.

    ResponElimina
  6. A disposar, Gemma :) Acabo de descobrir al bloc La Lamentable Penya el que sembla ser la font original del document i on també hi ha la adreça per donar-hi suport.

    ResponElimina
  7. ja ho he vist. Coses de la informàtica. Però el manifest s'ho val, és d'una enorme lucidesa i sentit comú.

    ResponElimina
  8. No sé si hi ha cap partit o organització rere el manifest, però per alguns noms que conec diria que no. (Em refereixo per exemple a Gerard Horta, un professor d'Antropologia que simpatitza amb les idees anarquistes).
    Sigui com sigui, el trobo oportú i clar, i al qual és molt fàcil afegir-se. No ens podem deixar embrutar tan com estan fent els mitjans.

    ResponElimina
  9. No, no hi ha cap partit al darrera; això no vol dir que la tendència no sigui d'esquerra o llibertària, com el cas que coneixes. En qualsevol cas el manifest és molt oportú perquè la criminalització que han muntat els de CiU i els mitjans afins en vers el moviment i l'Arcadi Oliveres en particular és vergonyant.

    ResponElimina
  10. T&ot fa món, però abans de fer públic el manifest el podríem fer circular, no sigui que pensem que són de la mateixa calanya. of course!

    ResponElimina
  11. Fan tard, Brian, però que hi farem.. l'Status Quo és com un bucle pantanós!!

    ResponElimina
  12. Acabo d'adherir-me. No sé si fan tard com diu el Jordi. Jo crec que no. Ara cal com diu Evocacions, que circuli. Gràcies per fer-ho

    ResponElimina
  13. M’he premés penjar l’enllaç del manifest al Facebook i els he enviat la meva adhesió.
    Estic totalment d’acord amb els seus termes i la seva finalitat.
    Salut.

    ResponElimina
  14. Evo,
    El manifest ja s'ha fet públic; un altre cosa és que, potser per manca de intendència, ha corregut més la noticia que el manifest en sí.

    Jordi Marron,
    Tot és relatiu. El recorregut d'aquest moviment no es mesurarà en dies (i si es mesura en dies malament rai) sinó en mesos i potser en anys.

    Eulàlia, Alberich,
    En això estem. L'èxit de la convocatòria del diumenge passat va sorprendre la pròpia empresa (veure vídeo). Els que ho volen manipular i desacreditar son tant maldestres que no s'adonen que només aconsegueixen fer-lo créixer :)

    ResponElimina
  15. Em faltava dir que també els he enviat la meva adhesió. A hores d'ara sembla que la llista s'ha fet molt llarga...

    ResponElimina