4 de juny de 2011

Corporativisme

TV3, TN Migdia 3/6/2011
Aquest migdia, a les noticies, m'han cridat l'atenció un parell de fets reŀlacionats amb el món sindical. El primer, situat a València, fa referència a un petit escàndol al voltant de funcionaris de Justícia que varen ser enxampats fitxant al rellotge de entrada a la feina i tornat a sortir d'estranquis. La noticia avui era que la Conselleria ha imposat una falta lleu a 16 d'ells per "no complir amb la jornada laboral". El representant sindical els disculpa: "son menos del uno por ciento (...) simplemente determinados minutos que pertenencen a la banda fija habían sido cumplidos en la banda flexible del horario". La realitat és, però, que en alguns casos l'absentisme arribava fins a un hora diària. Val a dir que a la Conselleria no van tindre més remei que fer una inspecció després que els càmeres de Cuatro TV filmessis pacientment als funcionaris cada matí fins a obtindre proves concloents. 

El segon cas fa referència als Mossos d'esquadra. Aquest matí un representant sindical seu, de CC.OO., manifestava el seu agraïment i suport al conseller Felip Puig: "La defensa fèrria que ha fet dels mossos, per aquest tema concret, fa que els mossos estan amb ell al cent per cent. (...) Sobre tot perquè [els antiavalots] no hi estaven acostumats, no sabien què era això".

En el primer cas era un representant d'un sindicat per mi desconegut: CSI-CESIF (suposo que un sindicat corporatiu de funcionaris). L'altre cas no deixa lloc a dubtes (escenografia inclosa): el sindicat "de classe" CC.OO. Si a algú li sonava estrany que els indignats no vulguin saber res de partits ni de sindicats, ja té un element més de reflexió.

De sindicats i partits, i dels seus vicis, en vaig parlar no fa gaire. El corporativisme és, tal com jo ho veig, el principal d'aquests vicis i una veritable xacra que emmetzina tota la vida de la societat. El corporativisme ens porta a defensar, sense que ens calgui cap mena d'argument ni de escrúpol moral, a qualsevol individu pel sol fet de ser "un els nostres". I viceversa: el fet de que sigui "un dels altres" és motiu suficient per rebutjar-el. El sindicalista dels Mossos està amb en Puig "al cent per cent" per la sola raó de que Puig ha fet una "defensa fèrria dels mossos". Aquesta és tota la argumentació que li cal: l'esperit de cos.

No cal aprofundir molt en la naturalesa humana per trobar el mecanisme subjacent al corporativisme: el comportament grupal. L'home és un animal social i probablement el grupalisme el portem a l'ADN. Des de la ceŀlula familiar bàsica, passant per la tribu i fins a l'estat-nació, la agrupació està omnipresent en mil formes diferents: ens agrupem en sindicats, partits, associacions professionals o gremials, penyes futbolístiques o gastronòmiques, orfeons, associacions d'antics alumnes, col·legis professionals, societats columbòfiles o filatèliques... etcètera, etcètera, etcètera.

En les seves manifestacions més inofensives el grupalisme no va més enllà de l'associació amb finalitats lúdiques o culturals. Quan entren en joc interessos professionals o de classe, com en els esmentats corporativismes sindicals i professionals, té conseqüències més serioses: serveix per justificar injustícies, endogàmies i discriminacions. Finalment adquireix dimensions terribles i tràgiques quan el que ens aglutina son els grans mites: la religió, la nació o la raça.

6 comentaris:

  1. M'ha arribat notícia d'una mena d'agrupacions humanes que es troben per a comentar llibres. N'aquest món hi ha gent per a tot!!

    ResponElimina
  2. Molt d'acord amb el post. EM sembla, però, que el corpoaivisme noéstà en la naturalesa humana, sinó que és après en una societat corporativista; és a dir, que té solució. Una de les majors virtuts actuals està en itentar desvincular-se de la defensa acrítica, com tu dius, quan els que la fan són "dels nostres"

    ResponElimina
  3. Con todos los respetos, la declaración del mozo tiene todo el aire del representante de la jauría que lame la mano que la alimenta e incluso protege...
    Por otro lado, defender la individualidad frente a la masa fagocitadora me parece casi un imperativo ético. Con todo, sé que los grupos, organizados o no, tienen la fuerza de su parte. Yo suelo contentarme con tener parte de la razón, lo que vale tanto, a veces, como la razón de mi parte.
    Llevo toda mi vida luchando contra el gregarismo y el igualitarismo que han arruinado la educación de este país, el del grande y el del chico, pero mientras los falsarios de la igualdad triunfan, el caos del sistema me da a gritos una razón que ni es consoladora ni depara alegría ninguna.

    ResponElimina
  4. Matilde,
    Com deia el torero, hay gent pá tó. l'associacionisme funciona per lo bo i per lo dolent.

    Evo,
    La defensa acrítica dels nostres és, precisament, l'essència del corporativisme. Sobre si és innat o adquirit (i si te cura) ho deixo per un altre ocasió :)

    Juan,
    Adular al jefe y hacer la defensa cerrada del grupo son probablemente dos caras de la misma moneda.

    La lealtad al grupo es algo consustancial a la razón de ser del mismo, y sería ingenuo sublimar el individualismo hasta el extremo de pretender ignorar que el instinto de agregación ha estado presente en las sociedades humanas desde la noche de los tiempos. Pero la civilización consiste precisamente en acotar los instintos y poner por encima de los mismos valores como la equidad y la justícia.

    ResponElimina
  5. Brian, com a portanveu autoproclamat de la corporació unida de blogs lleugerament disfuncionals, t'he de dir que estic al cent per cent d'acord amb el que dius en aquest article.

    ResponElimina