3 de maig del 2011

Justícia vs Venjança

El tema ve a tomb de la mort de Bin Laden i de les primeres reaccions i escarafalls, és clar. No he tingut gaire bé temps de llegir les primeres opinions (i amb prou feines he dedicat atenció al tractament de la noticia als mitjans) però tant si val, de fet és només una excusa per reflexionar sobre la qüestió del títol: la Justícia i la Venjança. ¿Son realment dos conceptes disjunts? Si hem de recórrer als nostres orígens culturals —les tres religions del llibre— no sembla que sigui així. El Déu bíblic, que els seus inventors ens volen presentar com a "infinitament just", és, per sobre de tot, infinitament venjatiu. Més encara, manifestament arbitrari. No cal que parlem ja de les societats islàmiques més retrògrades, ancorades encara en el concepte medieval de guerra santa. Deixem, doncs, de banda els orígens i anem al concepte modern de Justícia.

La primera condició per què floreixi la justícia és el que John Rawls (un dels filòsofs que ha treballat més el concepte) anomena, una "societat ben ordenada". I entén per societat ben ordenada aquella en que es donen les condicions d'un règim de llibertats bàsiques i de igualtat de oportunitats. Ras i curt: l'Estat democràtic de Dret. El primer que ens ensenya la experiència, però, és que aquestes condicions (o quelcom que remotament se li assembli) només s'arriba a donar en societats desenvolupades i relativament riques. És a dir, la justícia és un luxe no a l'abast de tothom. No ens deixem vèncer pel derrotisme, però, i admetem, ni que sigui com a hipòtesi, que és possible una societat justa o, si més no, una societat en la qual es pugui administrar justícia. Això vol dir regida per unes lleis equitatives, que son interpretades i aplicades per uns jutges independents.

Admesa la hipòtesi anterior (unes lleis igualitàries i uns jutges independents) podem enfrontar-nos al concepte mateix de justícia. I aquí apareix el problema filosòfic de fons: jutjar vol dir discriminar el que és bo del que no ho és, el que està bé del que no ho està, i, finalment, qui es comporta correctament (aquell que fa el bé i evita fer el mal) i qui, pel fet de no comportar-s'hi, és mereixedor de sanció. El problema del crim i el castic, en definitiva. I arribat aquest punt —perdó per la llarga marrada— he de manifestar el meu escepticisme respecte del concepte de justícia. I en soc escèptic, no perquè, malgrat les dificultats apuntades, consideri, si més no teòricament, impossible bastir una societat justa, sinó per una qüestió més de caire filosòfic: perquè no crec ni en el lliure albir ni en la tabula rasa ni, molt menys, en una llei universal; bé sigui aquesta d'origen natural, diví o humà.

Per dir-ho de un altre manera, no m'interessa tant (o gaire bé gens) la qüestió moral de la culpa o el pecat, sinó, només, com una societat "ben ordenada" es pot defensar de comportaments que, d'una manera consensuada, considera antisocials. I per tant, i tornant a l'origen de la qüestió, no m'interessa la qüestió nominal de si a la acció defensiva de la societat, davant de l'individu que amb seu comportament l'agredeix, n'he de dir sanció, castic, justícia o venjança, sinó, en tot cas, quins son els mecanismes pràctics més eficaços per defensar-me d'aquests individus amb comportaments antisocials, sense, això sí, causar-els-hi un mal gratuït. No tinc cap odi ni desig de venjança —ni de fer justícia— en contra, o en vers el criminal, em conformo amb desactivar-el.

No s'hem escapa —ja em sembla sentir les objeccions— que això només és un esbós teòric i mal endreçat: ¿què passa amb la rehabilitació; amb la proporció entre dany i pena; amb la compensació de la víctima, etc...? D'acord, tot això no és més que una reflexió teòrica, i la justícia és un concepte que cal aplicar a la pràctica, dins de societats reals. Haurem, per tant, de seguir parlant de "culpa" i de "castic", de condemnes, de animus injuriandi, de dolo i de totes aquestes coses que els jutges i advocats saben tan bé. Jo només volia dir que no veig tanta diferència entre justícia i venjança i que el ciri muntat amb la execució sumaria del Bin Laden te bastant a veure amb una mentalitat una mica llepafils dels occidentals benestants, massa acostumats a veure els toros des de la barrera però que quan val mal dades sempre acabem refiant-nos de que l'amic americà ja farà la feina bruta.

12 comentaris:

  1. La justícia és la institucionalització de la venjança per evitar el caos. A part, té altres efectes secundaris com els que cites. El terrorisme d'estat sembla que té cabuda dins la definició moderna de justícia...

    ResponElimina
  2. Es curiós que a la segona guerra mundials els Nazis els van jutja a Nuremberg, clar que Hitler es va suicidar i no el varem veure jutjat...amb els temps veig que els Estats Units s'han tornat més expeditius...

    ResponElimina
  3. SM,
    També es diu que l'Estat es reserva el monopoli de la violència. El problema, des del punt de vista del que dius, és que la diferència entre guerra i terrorisme s'ha diluït. (Quan l'OTAN bombardeja Gadafi, ¿fa la guerra o fa terrorisme?) Però això ens portaria al camp del que jo volia fugir, que és el de les definicions. ¿Qui defineix les guerres (o el terrorisme) just? ¿Qui son les víctimes innocents, o col·laterals, i qui les víctimes a seques?

    ResponElimina
  4. Aris,
    És clar, i al Saddam Hussein el van jutjar a Irak. Normalment els vencedors jutgen als perdedors, i no a l'invers. A mi també m'hauria agradat més veure Bin Laden davant un tribunal (tots plegats hauríem quedat més tranquils i més cofois). Però, si he de ser franc, no tinc clar del tot el perquè ¿No serà una manera barata de tranquil·litzar la nostra consciència de europeus civilitzats i moralment superiors?

    ResponElimina
  5. Estic amb el Salvador, la justicia és la institucionalització de la venjança d'una manera en principi justa. Se suposa que a Bin Laden l'havien d'haver detingut, dut als EUA i allí jutjat, però no crec els convingués massa aquesta opció, al cap i a la fi Bin Laden era un dels seus fills de puta, entrenat i preparat i tenia molt a dir, segurament massa, i entenc també que agafar-lo viu no hauria d'haver estat fàcil. De totes maneres les instruccions segons Obama eren d'assassinar-lo, que és el que han fet.

    ResponElimina
  6. Puigcarbó,
    És possible que tinguis raó en el que dius. Jo no tinc constància de que tinguessin ordres de matar-el, però, per descomptat, tampoc ho descarto. D'altre banda no crec que fos una tasca fàcil arribar allà, detindre el Bin Laden i emportar-se'l d'una manera neta i senzilla. Potser estem massa acostumats a imaginar-nos els comandos americans amb els ulls de Hollywood. La qüestió, com deia més amunt, és si això és, o no, una guerra; i si ho és, ¿des de quan les guerres es fan amb guants de seda i una mà lligada a l'espatlla?

    ResponElimina
  7. Aris,

    Sí, a los nazis les juzgaron, ¿pero quién juzgó a los boches de Stalin, de Mao o de Pol Pot?
    ¿Quién juzga, hoy, a Fidel castro?
    Sin embargo, todavía hay "listos" que reclaman que Pinochet, Videla o Franco (recuérdese la garzonada al respecto) sean juzgados.

    La "justicia", aunque disfrazada de falsos buenismo y bajo el amparo de perversas democracias, sigue siendo el consabido "ojo por ojo". Nada que ver con el concepto de justicia aristotélica.

    ResponElimina
  8. La cuestión, al menos este era mi planteamiento, está en decidir si hay que hacer justicia para castigar al culpable o tomar medidas (por ejemplo encarcelando) para proteger a la sociedad de los individuos antisociales. Los que se creen en una moral bíblica dirán que es más bien lo primero; los que preconizamos una ética laica diremos que es más bien lo segundo. Pero como ya decía, esta es una disquisición un tanto teórica: en la práctica la justicia tiene que funcionar mediante el método coercitivo del palo y la zanahoria. A efectos prácticos es más bien irrelevante que a uno se le encarcele para castigarle o simplemente para aislarle de la sociedad. Porque en cualquier caso -y esto iguala los dos planteamientos- lo que no se puede hacer es castigar "preventivamente" por más certezas morales (o científicas) que se pretenda exhibir.

    ResponElimina
  9. Apañó, en eso tienes razón, solo juzgaron a los nazis, en cambio Stalin i cia, se merecían un juicio pero como eran aliados nadie los juzgo...si, la guerra fría, aunque ganaron los americanos, en Rusia nunca han juzgado a nadie

    ResponElimina
  10. No cal patir-hi gaire. Algú es recorda del tsunami del Japó? i de la central nuclear que es deia ... uhmmm ... si, home! un nom japonés! ... kawasaki ... mitsubishi ...

    Avui, Bin Laden ja és portada només per veure'l beure Coca-cola i la Champions és a tocar. Tot controlat. No?

    ResponElimina
  11. perdó, volia dir *japonès, que se m'ha escapat el dialecte occidental.

    ResponElimina
  12. Moltes vegades penso en aquest fet, però el cas és que la nostra capacitat de mantindre la atenció en diversos assumptes a la vegada és molt limitada. Les coses es van diluint a mesura que passa el temps sense sortir a les primeres pàgines dels diaris. Potser, igual que a l'agenda tenim apuntats els temes pendents, hauríem de portar una agenda de assumptes de actualitat sense resoldre...

    ResponElimina