El mon dels blocs es tot un altre cosa. Un apunt enterra l'anterior, i, apunts i comentaris, es perden en la immensitat del ciberespai mentre s'allunyen a la velocitat de la llum. La principal diferencia, però, no és tan la suara esmentada com la forma de interrelació. Els fòrums son una mena de tertúlia entre iguals; en el bloc n'hi ha un que parla —com aquell que està enfilat dalt un tamboret al Speaker's corner— i els altres escolten. Després aplaudeixen, fan un breu comentari o se'n van discretament. (Per descomptat que hi ha molts tipus de blocs, com hi ha molts tipus de fòrums, però això ara no ve al cas).
Doncs be, com deia soc un animal de costums i, tot i ser conscient d'aquestes diferencies, no he sabut evitar escriure al meu bloc —i als blocs dels demés— amb l'esquema mental del fòrum. D'aquí que, llegint l'apunt del dia 9 de l'Allau —i els comentaris que l'hi en fa l'endemà un seu comentarista de nom Uberto— no he pogut evitar tornar a rumiar sobre el tema. I no he pogut evitar-ho, sobretot, perquè tant l'Allau com l'Uberto reflecteixen de forma precisa aquestes meves cabòries.
S'interroga l'Allau sobre el sentit, si algun, dels comentaris als blocs. I, tret de qüestions purament pràctiques o de intendència, conclou que no son més (tampoc menys) que pures fórmules de cortesia. Un breu comentari d'aprovació és com una mena de firma al llibre de visites, diu, i el blocaire respon amb un comentari de similar brevetat:
—Et llegeixo, cada dia et superes.
—Gràcies, en vida teva.
Admet, però, que difícilment seriem capaços de escriure sense aquest feedback. Es més, ens neguiteja si el comentarista passa gaires dies sense visitar-nos, i comencem a rumiar si és que potser es va prendre malament l'últim comentari. S'ha de ser molt fred per conformar-se amb el comptador de visites.
A l'Uberto, en canvi, li estranya que entre els motius per entrar a comentar un bloc, l'Allau no hi vegi "el sentit de pertanyença a un grup". Ho exemplifica dient que sovint costa començar a fer comentaris i un cop ets dins del grup costa de sortir-ne. Argument que a mi em sembla bastant pertinent. Però l'Allau no hi està gaire d'acord ("m'esgarrifa la pertanyença a un gang") i afegeix que al seu bloc tothom hi es benvingut amb els seus comentaris. I, fidel a la seva tesi del què son i perquè serveixen els comentaris, defuig cortesament entrar en més debat, tot agraint-li el comentari amb una resposta de extensió similar a la utilitzada pel comentarista.
Llavors, ¿hi ha, o no hi ha, una mena de comunitat? Jo crec que sí, que hi és, però no tant entorn d'un bloc concret, com semblaven entendre-ho el blocaire i el comentarista citats, com entorn del que jo en diria un cluster de blocs: un conjunt de blocs, de límits imprecisos, que orbiten al voltant d'un centre de masses, també imprecís, lligats per relacions de visites mútues, el blogroll, i totes aquestes coses que els hostings no paren de inventar per tindre'ns, ells també, cada cop més lligats.
Malgrat tot arribo al final de l'apunt sense haver sabut respondre la pregunta: ¿tenen algun sentit els comentaris, més enllà d'aquest cordial feedback? M'agradaria sentir que n'opina la audiència. Per la meva part suposo que de quan en quan (perquè no sempre, ni molt menys, tinc coses a aportar) continuaré ficant-hi cullerada i dient-hi la meva als blocs que visito. Espero no resultar gaire pesat per el blocaire de torn.
------------
P.S. 15/6/2010: L'he vist avui i m'ha semblat un bon colofó. Per cert, és un bloc sense comentaris.
Vist aquí: http://xkcd.com/741/