Pixcasso: El Període difús

Menú de Els Quatre Pixelgats

Son famosos els períodes blau i rosa de Pixcasso; menys conegut és el seu període difús. L'origen d'aquest període s'ha pogut datar gràcies a rigorosos estudis patrocinats per la Fundació Amics, coneguts i saludats de Fèlix Millet, i finançats per la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Tot va començar als vols del 1900 un dia que Pixcasso estava fent la portada d'un menú per a la cerveseria Els Quatre Gats. Un cambrer va bellugar la taula al passar i les aquarel·les és varen difuminar. Pixcasso no tenia més cartolines i no duia un ral per comprar-ne cap més, de manera que li va dir a Pere Romeu: "noi, qui fa el que pot no està obligat a més". Però a Romeu no solament no li va semblar malament, sinó que li va entusiasmar la pintura tal com havia quedat. Així va néixer el Període difús de Pixcasso.

Els 4 gats

Al voltant de la cerveseria s'hi van arreplegar una colla d'artistes que en feien el seu cau i lloc de tertúlia. Entre d'altres, Pixcasso, Caxes, Uxtrillo o Ruxsiñol. Els principis van ser magres, com sol ser-ho la vida dels artistes. A la dreta podem veure els quatre gats en una foto de principis de segle XX, prop del mercat de la Boqueria, d'on els havien foragitat quan rondaven les parades de peix.

Pixcaso va aconseguir una mirada pròpia i molt personal del món. Però el geni malaguenyo —conegut amb aquest sobrenom pel seu estrabisme— no va ser, ni de lluny, l'únic gran pintor que va treure partit de la seva "particular visió". Tenim, per exemple El Greco, que gràcies al seu astigmatisme podia copsar les estilades figures dels famèlics hidalgos castellans, o els anomenats impressionistes (Monet, Regas, Pissarro, etc.) tots ells miops, com és ben sabut, que varen impressionar la bourgeoisie ben pensant amb l'enginyós truc de treure's les ulleres a l'hora de pintar. D'altres, com Dalí, es fumaven un canuto abans de posar-se davant la tela. Un mètode més casolà era el de Van Gogh, que es feia una bona picada de roselles de la Provença amb la mà de morter que tenia al calaix de la tauleta de nit, a la seva habitació de Arles.

Homme à la guitare

Un detall que sol ser poc conegut, àdhuc pels especialistes, és que, arran d'aquest període difús, Pixcasso va donar nom al modern procediment del pixeŀlat, que deriva del nom de l'artista com d'altre banda és evident. Posteriorment Pixcaso va depurar fins a tal punt la tècnica del pixelat que, tal com és fa patent al quadre "Homme à la guitare" (Musée National Pixcasso de Paris), no li calia aplicar cap tècnica especial, sinó que el pixeŀlat fluïa dels seus pinzells amb la mateixa naturalitat amb que les meninas i les llances fluïen dels pinzells de Velázquez.

La escola pixeŀlada, ha arribat fins els nostres dies de la ma d'un professor de filosofia mig grillat, de origen valencià, establert a Dosrius.

[S'ha produït  un atac pixbernètic massiu. Si noteu quelcom estrany en aquest bloc visiteu el bloc Riell Bulevard].