13 de maig del 2012

Com va començar tot plegat



La pel·lícula documental Inside Job ens va explicar, amb tota mena de detalls, com es va gestar la crisi a nivell occidental (que tendim a identificar, prenent la part per el tot, com a nivell mundial). Després s'en van fer versions ficcionades, com Margin Call, llibres i tota mena de divulgacions. Però sempre ens trobem, inevitablement, amb la barrera del context (el món de les finances anglosaxó) l'idioma (l'anglès) i, sobre tot, el maleït argot: bailout, credit default swaps, hedge funds, junk bonds, etcètera, son termes difícils de copsar per més que ens els tradueixin i ens els expliquin. A part, el fet cabdal, que no es pot oblidar, dels diferents nivells de la ubiqua crisi: hi ha una crisi global que va tindre l'epicentre a Wall Street, una crisi europea, molt en concret a la zona euro, i una crisi específica espanyola.

És per això que un document, viu i sonor, com el que divendres passat ens va oferir el programa d'en Manuel Fuentes (per qui m'afanyo a dir que no tinc cap simpatia, però lo cortés no quita lo valiente), a propòsit del cas Bankia, crec que té un gran valor pedagògic. I això per una raó molt senzilla: les dues persones que ens expliquen com es va gestar la crisi del totxo i les hipoteques subprime no son personatges exòtics de Wall Street, sinó el senyor Lluís Carrera, exdirector d'una oficina de Caixa Laietana i el senyor Gaietà Jové, extreballador de Caixa Tarragona, dues de les caixes que varen acabar formant part de Bankia. (el tercer personatge, un tal; Juan Iranzo, és perfectament oblidable i només provoca vergonya aliena). Els senyors Carrera i Jové no parlen el llenguatge sofisticat que solen exhibir les patums del món de l'economia; fins i tot deixen entreveure alguna dificultat d'expressió, lògica en qui no està familiaritzat amb els mitjans públics, però ho compensen amb escreix amb el coneixement pràctic d'anys d'ofici i amb la honestedat que demostren a l'hora de explicar les coses tal com les van viure i tal com les han viscut (les hem viscut) tots els que han tingut alguna responsabilitat a nivell intermedi en el món empresarial.

Cal tindre en compte que aquests només és un aspecte molt parcial de la crisi de les caixes: concretament el de la gestió de les hipoteques, que és del que poden donat testimoni aquest dos excàrrecs intermedis, i que tant podrien valdre per a les caixes esmentades com per a qualsevulles altres caixes, doncs el procediment va ser més o menys el mateix per a totes. Tot un altre cosa és la dimensió política i tot el que hi ha al darrera: corrupció, enriquiment personal, finançament de partits, aeroports sense avions, parcs temàtics, etcètera. Però això ja donaria per a moltes altres històries que podreu trobar abastament explicades arreu. No hi afegiré, doncs, res més. El document s'ho val per sí mateix.

Posdata: Com haureu pogut veure, aquest bloc, que ja de per sí sol anar amb poques presses, està gaire bé aturat. Ja fa uns deu dies que estic a l'hospital i no tinc ni gaires oportunitats ni, sobre tot, gaires ganes d'escriure. Poc o molt, no obstant, procuraré seguir donant (en el sentit més literal) senyals de vida.

11 comentaris:

  1. Hola Toni,
    Fa poc temps que segueixo els teus escrits,jo soc més d´imatges que de lletres,però,la teva manera de dir les coses m´ha fet seguir-te.
    Voldria desitjat-te una ràpida recuperació per a tu,i també sense presses per els teus escrits.
    Salut !

    ResponElimina
  2. es cert, no em cau bé Fuentes, però l'altre dia va estar al seu lloc, escoltant ls conversa del vídeo entenc que hi hagi qui reclami a Monsieur Guillotin

    ResponElimina
  3. Podriem parlar de catalunya caixa, també, espero que no acabi tan malament com bankia...
    Per cert, també et desitjo que ho superis, fa un mes vaig estar una setmana de proves a l'hospital i es molt agobiant, per sort tot va acabar en unes pastilletes...

    ResponElimina
  4. A mi el Fuentes em cau prou bé.

    De la resta, és lamentable que no els duguem tots a judici.

    Quant a tu, espero que no sigui res, Brian, i recupera't aviat. Una abraçada.

    ResponElimina
  5. A mi el Fuentes em cau prou bé.

    De la resta, és lamentable que no els duguem tots a judici.

    Quant a tu, espero que no sigui res, Brian, i recupera't aviat. Una abraçada.

    ResponElimina
  6. El sentiment de l'estafa és molt fort. Esto no es una crisis, es una estafa, fa molt de temps que ho sentim dir i, jo al menys, m'ho crec, amb tots els matisos que vulguem afegir. Ànims, Brian. Recuperat el més aviat possible. Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Una abraçada, Antoni, i endavant!

    ResponElimina
  8. Brian, mis mejores deseos de pronto restablecimiento. Tarda en comprenderse eso de que "lo mas importante es la salud" que suelen decir los "entrados en años" y "salidos en decepciones", pero, como deportista, maratoniano, para más señas, reconzco que para mí es un valor esencial. Hay un excelente libro de Felipe Mellizo: "La literatura y la enfermedad",creo, cito de memoria, en que analiza a varios autores desde la perspectiva de cómo les influyeron sus dolencias o sus carencias. Por si te anima, yo soy un enamorado de los hospitales: siempre tuve una terrible envidia de las "semanas de reposo" de Juan Ramón para aliviar su neurastenia. E incluso una vez me operé para poder leer "El plantador de tabaco", de John Barth de una tirada, sin que me molestara la jornada laboral. En fin, lo dicho: te deseo lo mejor.

    ResponElimina
  9. Ja et trobes millor? Esperem que sí!
    M'ha agradat el document: quanta gent hauria de parlar als mitjans per dir-nos què passa al carrer!..es veu que aquests pobres càrrecs intermitjos van canviant sovint d'oficina perquè també reben molta pressió dels clients indignats.

    que tinguis una bona recuperació,

    ResponElimina
  10. L'escàndol és tan gran que em quedo sense paraules, Brian.
    Desitjo que vagi tot molt bé i que puguis recuperar-te!

    ResponElimina
  11. Quina gran estafa, aquest món on vivim.. ahir parlava amb els meus pares sobre el franquisme i vet-ho aquí que vam coincidir que l'actualitat té un punt encara més obscè.. 497€/español per rescatar un cau de rates irresponsables i avaricioses.. i això és només la guinda del despropòsit monumental en què s'ha convertit aquest país.. i aprofitant l'avinentesa, retalla que retallaràs per desmuntar allò que ha costat tant de construir.. en fi.. espero que et recuperis ben aviat, una abraçada!!

    ResponElimina