25 de juliol del 2011

L'interrogant

Rubalcaba a TV3

Tinc una certa debilitat per la gent que sap articular un discurs lògic i racional, i expressar-se amb claredat i coherència. Si es tracta d'algú amb un alt nivell de responsabilitat —un cap de govern, posem pel cas— ja, més que una qüestió de debilitats personals, em sembla una exigència ineludible. Doncs bé, crec (i em consta que no soc l'únic) que Rodríguez Zapatero no té aquestes virtuts imprescindibles per l'alt càrrec que ocupa. Al llarg d'aquest 7 anys s'ha posat de manifest, no solament que el seu discurs és buit i retòric, i que no té les idees clares, sinó —el que és encara pitjor— que s'ha cregut en el dret (o potser en la obligació) d'enganyar als seus conciutadans respecte de la gravetat de la crisi econòmica i la situació real a Espanya. Ens ha tractat com a menors d'edat. Probablement, perquè no ens considerava prou madurs per entendre l'abast d'un problema que ell, amb el seu proverbial optimisme antropològic —inconsciència, diria jo— creia que es redreçaria a remolc de la recuperació internacional. 

Alfredo Pèrez Rubalcaba, en canvi, sempre m'ha donat la impressió, no sé si pel fet de ser de formació científica (algun dia hauríem de preguntar-nos per què hi ha tants polítics de lletres i tant pocs de ciències) que sí té aquesta mentalitat lògica; això que ara se'n diu tindre "un cap ben moblat". Em venia tot això a la ment mentre sentia una entrevista que li va fer Josep Cuní dijous passat, dia 21. A l'entrevista, a més a més de exhibir un discurs pragmàtic i un to planer —allunyat, per tant, de la retòrica buida de Zapatero— parla clar i sense dramatisme de la crisi. Concretament, ja al final de la entrevista (al minut 43, si algú vol sentir-ho) reconeix que el gran error del govern socialista va ser no atrevir-se a entrar a fons en el tema de la bombolla immobiliària, que, admet, va ser la causa de que s'incrementés en 2 milions el nombre d'aturats (negretes meves):
"No la supimos pinchar a tiempo; empezamos a pincharla pero creo que nos dio miedo entrar a fondo en este tema; yo creo que este fue el gran error: no decir a los españoles: «miren aquí ha pasado una cosa durante años: las familias se han endeudado para comprar pisos, las empresas se han endeudado para hacer pisos y los bancos se han endeudado para facilitar hipotecas y créditos». Y esta gigantesca deuda es la que pesa ahora sobre la economía española. Creo que esa explicación así, con dureza, nos faltó. Ahora, esto tiene una responsabilidad que nadie me entienda mal que es política, porque los gobiernos, todos, municipales, autonómicos y del Estado, también disfrutamos mucho de la burbuja inmobiliaria".
Ara bé, si el Rodríguez Zapatero és la persona buida de idees que jo crec que és, i si l'única habilitat que té és la de saber moure els fils de la maquinaria interna d'un partit, els que l'han envoltat aquest anys —i Rubalcaba el primer d'entre ells— això ho havien de saber des de el primer dia. ¡No poden al·legar ignorància! Llavors, el gran interrogant és: ¿per què li han fet costat de manera incondicional fins ara, sabent, com sabien, que el rei anava despullat? De fet aquesta és una pregunta retòrica, perquè la resposta ja la va donar fa anys un dels personatges més nefastos de la política espanyola contemporània, quan va dir: "el que se mueve no sale en la foto".

Així, doncs, el gran interrogant, la gran pregunta, no és aquella que ja va contestar el personatge nefast fa anys, sinó la molt més dramàtica que se'ns presenta ara a nosaltres: vistos els antecedents i vist el panorama, ¿hem de fer costat a Rubalcaba?

27 comentaris:

  1. Supongo que el personaje nefasto al que te refieres es el mismo que reconociera tiempo ha la muerte de Montesquieu, ¿no?

    Tranquilo Brian, que al menos zETAp no es soberbio ni prepotente, no tiene bigotes ni nos lleva a guerras (solo a misiones de paz)

    Vuestro sectarismo es tan manifiesto y retrógrado que os vale cualquier miserable (Rubalkaeda inclusive) con tal de no aceptar a los bigotes de la malosa derechona.
    Así nos luce el pelo...

    P.D: te recuerdo (tengo buena memoria) que, según tú, zETAp ha sido mejor gobernante que Aznar. Con eso está todo dicho y se explica la actual ruina económica y moral de España.

    Saludos

    ResponElimina
  2. Aquest Apaño suposo que vol fer gràcia, però fa pena. Per poc no guanya Bono unes primàries, això indica el nivell de líders que tenen els socialistes. Rubalcaba sembla més intel·ligent que ZP o Bono, però està clar que PP-PSOE-Duran no solucionen res, ni podran ser mai la meva opció, per més malament que pinti el panorama.

    ResponElimina
  3. Pena da que, con la que está cayendo y con el curriculum que tiene el mafioso e inmoral Alfredo (para los amigos), "algunos" todavía se pregunten si hay que apoyar a Rubalkaeda.
    En finssssss...

    ResponElimina
  4. El Rubalcaba fa un discurs més coherent, aparentment més sincer i genera més confiança que el d’en Rodríguez Zapatero –que va per president per una conjuntura especial i no penso que fos el candidat cridat a governar pel seu propi partit- però potser no és el seu millor moment. Els partits han cremat molta gent acceptable i en Rubalcaba en pot sortir ben socarrimat a unes properes eleccions. Serà una llàstima, doncs aporta coherència i aparent, claredat i sentit comú al panorama actual, tal com a l’entrevista de TV3 evidencià. .
    Salut.

    ResponElimina
  5. Apañó,
    Sí, el personaje es Guerra, por supuesto. Zapatero es un incompetente para el puesto que ocupa; ya me he referido a ello, y a sus causas y derivadas, en varias ocasiones. Aznar es un individuo con pocos escrúpulos y un cuerpo extraño para la democracia, que cree tanto en ella como yo en el Espíritu Santo. Son categorías distintas e inconmensurables entre sí, y no voy a insistir en ello.

    (l'Apañó fa referència a aquest apunt)

    ResponElimina
  6. Òscar,
    Entenc molt bé la teva posició, ja m'he referit més d'un cop a la mísera qualitat del sistema de partits en general i del partit Socialista en particular. Però la realitat és la que és: d'aquí a poc hi haurà eleccions i la correlació de forces que en resulti dependrà, per activa o per passiva (i mai millor dit) dels electors. I el proper cap de govern serà, amb tota probabilitat, Rajoy o, amb tota improbalitat, Rubalcaba.

    ResponElimina
  7. Alberich,
    Rubalcaba ja es donava a sí mateix per amortitzat, i suposo que acceptar anar de candidat amb totes les de perdre, i amb la hipoteca d'haver format part d'un Govern amb un balanç tant dolent, no l'entusiasme en absolut.

    El perquè en el PSOE poden créixer i prosperar (medrar, que en diuen en castellà) gent tant mediocre com ZP, Bono, Chaves o molts altres, mentre gent valuosa com Almunia, Borrell, Solana o Marín han acabat en un arabesco lateral, com deia, no recordo si Parkinson o Peter, és una de les misèries de l'esquerra espanyola. Contrasta amb la vitalitat que demostra el PSF, tot i l'ensopegada de DSK, en la preparació de les primàries.

    Molt interessant, tornant al tema de Rubalcaba, l'article de Antonio Papell avui a El Periódico: Rubalcaba, liberalisme d’esquerres

    ResponElimina
  8. Personalment, el que més em preocupa és la llarga distància entre el que diuen i el que fan, i el que tenen que tornar a dir pel que han fet, amb la conseqüent decoració dels fets. És a dir, la falta de coherència i d'honestedat. És tanta la gent que he conegut en aquesta vida que sembla estar d'acord en el que dius, i fins i tot veus que arriben a les mateixes conclusions que tu, però que a l'hora d'actuar "donde dije digo, digo Diego" o pitjor, no dic res. I aquesta doble o triple -el que pense, el que dic i el que faig- moral, si ja en àmbits privats és dolenta, imaginem-nos la misèria en la que pot caure la cosa pública. Per tant, bona oratòria sí, però que si el cap el tens ben moblat, doncs a veure si gaudim tots dels mobles, no sempre els mateixos.

    ResponElimina
  9. Vicicle,
    Com saps, m'he fet un fart de escriure criticant el sistema de partits tal com és entès a Espanya avui en dia. Però vaig viure la dictadura —de fet es pot dir que el 50% de la meva vida l'he passat en dictadura i l'altre 50% en democràcia— i, tot i que de vegades tinc la temptació de pensar-ho, no es pot dir que tot és el mateix femer. I tampoc es pot desqualificar els polítics de forma indiscriminada; hi ha de tot, com en la resta de la ciutadania. Perquè una cosa sí s'ha de dir: els polítics son un reflex de la societat de la qual han sortit, ni millor, ni pitjor.

    ResponElimina
  10. Per suposat, Brian. Potser m'he explicat malt. No tots, afortunadament, són iguals. Intentava senyalar el que més em preocupa: aquells que no prediquen amb exemples, amb fets, només amb paraules. I a major responsabilitat de govern, més adopten aquesta actitud paternalista de "es que vosotros no lo podéis comprender" com si fórem uns nens. I el pitjor és que qualsevol salvapàtries, com que diu i compleix la barbaritat més gran que puga pensar-se doncs es porta el gat a l'aigua.

    ResponElimina
  11. Si no hagués passat l'11-M, Zapatero no hauria arribat a ser president. El gran error d'Aznar va ser ficar-se a la guerra d'Irak, lo siento Apañó, pero es asi, si no, otro gallo nos cantaria. No crec que guanyi Rubalcaba, la gent està farta del PSOE i vol canviar. El que està més aprop es el PP. De fet la gent els veu tots iguals perque estan INDIGNATS amb els polítics. tots son iguals

    ResponElimina
  12. Aris,
    Com comentàvem amb vicicle, si diem que tots son iguals, haurem d'arribar a la conclusió de que "nosaltres" també tots som iguals, perquè els polítics no venen d'un altre planeta ni tenen un ADN diferent.

    ResponElimina
  13. Aris,

    Puede que Aznar cometiese el error de meterse en Irak, pero es que Zapatero, talantero todo él, también se ha metido en unas cuantas guerras, y sin que NADIE LE CHISTE como al bigotes.
    Que el 11-M le dio el poder a Zapatero lo saben hasta los locos terroristas que cometen masacres por el norte de Europa.
    Que todos los políticos son iguales también lo sabemos todos.
    A mí tanto me da que gane el Rubal como el Rajao, seguiré sin votar, como desde hace muuuuchos años, que "yo ni quito ni pongo rey".

    ResponElimina
  14. Voldria matitzar les meves paraules, els polítics son tots iguals perquè s'han professionalitzat. En temps de Franco, a la clandestinitat, no, i això els feia idealistes. Ara, en canvi, parlar del PP i el PSOE es com parlar de la COCACOLA i la PEPSICOLA. Si que el psoe es pro abortament i pro igualtat de Gays i el PP es antiabortament i més de família clàssica, però apart d'això, que els diferència?
    si jo no soc ni Gay, ni del Opus, a qui tinc que votar?. Jo crec que avui en dia pocs votants saben els programes dels partits

    ResponElimina
  15. Estic gairebé decidit a votar Rubalcaba per diverses raons, però reconec que una d'elles és limitar tant com sigui possible la pujada del PP. No em vull ni imaginar altre cop la combinació nefasta PP a l'Estat i CiU a Catalunya, perquè viurem el retrocés més bèstia que mai hagim viscut en "democràcia". Ara bé, si em poso en el seu lloc no sé pas com farà la campanya: tot allò que proposi rebrà una resposta òbvia: i perquè no ho feies abans, quan eres al govern? De moment em sembla que ho porta bé, i diuen que retalla distàncies amb el PP. Confiem que segueixi demostrant-nos que és un home intel·ligent i sobretot amb idees clares.

    ResponElimina
  16. Comparto contigo, Brian, la admiración por los discuros bien construidos y la facilidad de palabra que vayya acompañada por la densidad concetual, todo lo cual caracteriza a Rubalcaba y, enfrentado en un cara a cara con Rajoy, puede servir para desarbolar a un lider pepeño que pierde los papeles, coo el sucedió en una radio, y ya no supo qué decir, porque, en realidad, él no está para deciir nada, sino para callar y esperar que los errores de los deás lo aúpen a la presidencia, lo cual, desde mi punto d vista, lo incapacita para ser presidente del gobierno, desde luego. Estoy en la fase de dudas razonables acerca de si votar o no a Rubalcaba, y aún no las he despejado. Me echa para atrás el hecho de que diga que no hay que cambiar ninguna ley en Educación, y su defensa del monolingüismo etnocéntrico de la inmersión en Cataluña, porque, a mi juicio, tanto la LOGSE como la LOE posterior necesitan un repaso de arriba abajo para adecuarlas a las necesidades actuales y, sobre todo, a la realidad actual: un 40% de fracaso escolar en un sistema, la ESO desde los 12, que le sale al Estado por la friolera de 6000€ por alumno y año, lo cual nos da cifras de universidad privada, la verdad. En fin, habré de seguir atentamente la evolución del candidato, aunque cuente con todas mis simpatías iniciales (y no es por sintonía generacional, que conste).

    ResponElimina
  17. lluís,
    És trist, però al final sempre acabem caient en allò del vot útil. Cada vegada que he votat Iniciativa he arribat a la conclusió que havia malgastat el vot. Ho sabia bé el mal parit del Zaragoza quan es va inventar allò de "si tu no vas ellos vuelven".

    És cert que que l'argumentari del Rubalcaba té un taló d'Aquil·les: "¿perquè no ho feies abans, quan eres al govern?", però el de Rajoy en té un altre: "aquest esperit de «moderación y diálogo», i aquest patriotisme institucional que ara promets, ¿perquè no l'has aplicat mentre erets a l'oposició?"

    ResponElimina
  18. Juan,
    Estoy de acuerdo en que el sistema educativo es uno de los problemas más preocupantes que tiene España, y no solo por el coste del mismo. Es más, diría que está, entre otras cosas, en la raíz de muchos de nuestros males. No estaría tan de acuerdo en que ello tenga que ver con el método de inmersión lingüística en Catalunya.

    Ese último es un problema distinto que requeriría una discusión aparte. Seguramente hay soluciones mejores, pero no creo que una de ellas sea la de una doble red de escuelas —en catalán y en castellano— (¿y por qué no en árabe o en chino mandarín?) según las preferencias de los padres.

    Discusiones teóricas aparte, y volviendo a la realidad práctica, tu sabes perfectamente que tanto Rajoy como Rubalcaba pasarán por lo que haga falta si en ello les va el apoyo de CiU o del PNV en la investidura (solo hay que recordar cuando Aznar hablaba catalán en la intimidad, o mexicano en Texas). Otra cosa sería si obtuvieran la mayoría absoluta.

    ResponElimina
  19. Me obligo a no leeros, porque me hierve la sangre, de verdad lo digo. Pero la lectura de este blog debería ser OBLIGADA (con mayúsculas) para todo aquel que quisiera entender cómo ha podido gobernar (durante la friolera de 8 años) el socialismo más abyecto e inmoral.
    La respuesta: resentimiento y victimismo, como el que muestra Lluís, y ombliguista y sesgado particularismo como refleja Juan.

    A Lluís le diría que NADIE nos obliga a votar, y que más tontaco es quien se deja coaccionar por sutiles artimañas, como la consabida ¡qué viene la derecha!, que solo pretenden apelar a la irracionaliddad (miedos y prejuicios) del votante.

    A Juan le diría que no vale, que es trampa gorda, muy gordota, evaluar a un candidato tan sesgadamente, es decir, tan solo por su posicionamiento ante un determinado y particular problema que a nosotros nos preocupa.
    ¿Y qué hay del resto del paquete político? ¿de faisanes y traiciones institucionales, de claudicaciones ante terroristas?

    Y a Brian, como de costumbre, se le vuelve a ver el llautó al establecer analogías imposibles y perversas por tal de defender la inmersión lingüística en Cataluña.
    A ver, Brian, que estamos en ESPAÑA, lo repito: ESPAÑA.
    Así, tanto un padre marroquí como otro que fuese chino, no tendría más remedio que escolarizar a su hijo en un colegio de lengua española (incluyo al catalán como una lengua española)
    ¿Qué gracioso y tontaco Estado debería garantizar que la enseñanza se impartiera en cualquiera de las lenguas que exigiera cualquier inmigrantes? ¿eing?
    Ya está haciendo daño, demasiado, el bilingüismo absurdo que hace perder TIEMPO y DINERO al ciudadano. Tiempo perdido que podría haberse empleado en aprender lenguas más universales, y dinero tirado por la ventana en aras de satisfacer el hambre identitaria de un puñado de tontilocos.

    De verdad, pa mear y no echar gota...

    ResponElimina
  20. Esperem que Rubalcaba -coincideixo amb tu que té un discurs molt millor- faci l'aposta decidida per l'esquerra que és tan necessària.
    Pel que fa al tem de obligar o no obligar a votar, ningú que no sàpiga mínimament en què consisiteix la llei electoral i la llei d'hont sap que abstenir-se és igual que donar el vot al més votat, és a dir, deixar de decideixin per tu els quatre que van a votar. Tot i que és un tema polèmic, crec que el vot no hauria de ser "voluntari", sinó obligaori, com els impostos. El vot en blanc ja dóna la opció de no "manifestar-se". Moltes democràcies consolidades tenen el vot obligatori tot i que aquí mai s'ha considerat una opció.

    ResponElimina
  21. Eulàlia,
    Vull creure que Rubalcaba representa una esquerra més seria, però quan m'ho miro fredament, i veig els que l'envolten, penso que confonc els meus desitjos amb la realitat. Obligar a votar no resoldria el problema de la falta de legitimitat dels partits; amb Franco era obligatori anar a votar als referèndums...

    ResponElimina
  22. Naturalment no és "la" solució i aquest prejudici envers el vot obligatori al nostre país prové justament dels temps de la dictadura. Tot i qu qaltres països plenament democràtics està ben acceptat. Naturalment calen canvis més profunds i amplis que no aquesta minsa proposta. I sí jo també penso que potser projcto els meus desitjos. O més aviat els meus temors envers una dreta que farà tirar enrere avenços a l'estil llei òmnibus..

    ResponElimina
  23. Brian, una malícia.. això del "mal parit" del Zaragoza, tenint en compte la teva habitual correcció, crec que es mereix un article..

    Respecte al tema, sí, comparteixo la teva perspectiva, això del vot útil és l'estigma dels que en el fons confiem en el sistema o -dit d'una altra manera- pequem d'un cert optimisme i creiem que encara és possible evitar el triomf del PP. Perquè jo quan tinc davant en Mas o en Trias no dubto en votar a Iniciativa, però quan m'hi van posar el del bigoti, em vaig baixar -o no, no ho sabré mai- els pantalons fins els tormells.

    ResponElimina
  24. Ha, ha. Ho deia sin acrituz, això de "mal parit" ;-)
    Doncs sí, ara que no ens sent ningú, que tothom és de vacances, et diré que no seria la primera vegada que vaig cap el col·legi electoral decidit a votar en consciència i arribant allà em cago a les calces :(

    ResponElimina
  25. He fet un petit experiment amb el darrer post, espero que no et molesti:
    http://mildimonis.blogspot.com/2011/08/remix.html

    ResponElimina
  26. És clar que no, per què m'hauria de molestar? :)

    ResponElimina
  27. Abans d'haver d'expressar una mica de simpatia per Rubalcaba, m'escaparé a l'apunt sobre Brooklyn Heights, que em ve molt més de gust.

    ResponElimina